dimarts, 15 de novembre del 2011

El Montgrí



Caminar amb tu
camps d'arbres  fruiters
i valls amagades.
I resseguir  els  colors  dels camins
amb  els ulls  i amb  els  dits
a l'ombra  d'un  vell arbre.

29 comentaris:

  1. El meu fill en Jordi, va ensenyar-me a estimar aquest paissatge i aquesta pau, encara que bufi la tamontana.

    ResponElimina
  2. Els de Montgrí, aquells que ens fan patir.

    ResponElimina
  3. Què maco, CARME!! Semblo una cassette repetint sempre el mateix, però és que els teus dibuixos-pintures m'agraden!!

    Per cert, que només en veure'l he pensat en el JORDI CASANOVAS de CRÒNIQUES i, entro i veig al CARLES :-))

    ResponElimina
  4. Preciosa aquarel-la. No fa massa vaig pujar al Castell. Quina panoràmica!. La teva pintura m'ha fet reviure també el camí de pujada. Gràcies.

    ResponElimina
  5. I l'ermita de sta Caterina que està des de sempre als peus del castell

    ResponElimina
  6. Ei, jo també conec aquest paissatge i aquest camí! És un lloc ben maco, però més val no anar-hi a l'estiu... amb la calor i la pujada, pots arribar a dalt ben mort!

    ResponElimina
  7. Sí, Carles, i és ben fàcil d'estimar, oi? És molt bonic.

    Jordi, com són, oi? :)

    Assumpta, de tots els que vaig fer aquell cap de setmana llarg, aquest és el que m'agrada més!

    Ramon, jo també vaig pujar al castell, encara que no pas aquesta última vegada. És maco!

    garbí, doncs allà si que vam estar-hi, tinc unes quantes fotos, que potser dibuixaré. La vall de Santa caterina, és una meravella de vall, com de joguina, però preciosa.

    Yáiza, hi vam anar per Tots Sants!

    ResponElimina
  8. Un text preciós, CARME. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. És innegable que a la tardor, els colors ens atrapen i en restem presoneres.

    ResponElimina
  10. Quin dibuix i quines lletres més boniques.

    Saps que prop del castell de Montgrí hi ha una ermita (no en recordo ara el nom) que diuen que és la que va inspirar a Caterina Albert (Víctor Català) en la seva tremenda obra "Solitud"? Jo tota la vida pensant que era una ermita penjada a la muntanya i resulta que no!

    D'altra banda m'has recordat una nit de fa força anys en la que, amb un amic meu, vam fer un bivac a una de les torres del castell... una nit d'aquelles que recordaré tota la vida! Mira, potser en faré un post i tot!

    ResponElimina
  11. Gràcies, Jordi!

    Noves Flors, i tant que sí, pe`ro no només a la tardor! :)

    La conec, porquet, se'n diu Santa Caterina i està al fons de la vall. Una vall preciosa, un bon camí per pujar al castell. Esperem el teu post!

    ResponElimina
  12. A mi m'ha atrapat el caminar amb tu, potser perquè avui el dia acompanya al recer i a l'escalforeta d'altri..., per altra banda, has aconseguit ser tota una artista! Poc t'ho pensaves abans dels blocs! (segons ens has explicat alguna vegada!)

    ResponElimina
  13. Als peus del Montgrí les illes de les Sirenes
    a recer de vent un mar verd d'arròs i blat
    i cap a tramuntana la casa en què jo visc .
    Vaig arribar de Grècia, d'Empúries a l'Empordà.
    aquesta és la terra que estimo, és allà on m'han d'enterrar.
    Pedro Foceo.

    Bona tarda Carme:)

    ResponElimina
  14. Veure l'Empordà des de dalt el castell és una experiència pels sentits menys si bufa la tramontana.
    Molt maco el dibuix...

    ResponElimina
  15. Cèlia, doncs és una caminada maca! I tens raó, no m'ho havia pensat mai que pintaria, però vaig aprenent. Gràcies, M'alegro de llegir-te, Cèlia!

    Pere, gràcies pel teu poema, o t'he de dir Pedro, avui? Molt maco, Foceo!

    Si bufa la tramuntana, Joana, millor no pujar-hi! :) Un petonet, guapa.

    ResponElimina
  16. Que bé descrius aquest paisatge, des de dins, i l'aquarel·la és preciosa.

    ResponElimina
  17. Quin poema encantador t'ha inspirat aquest paisatge1!
    Jo també faig com l'Assumpta, que semblo una cassette, però és que no es pot dir una altra cosa si ho fas tot tan bonic.

    ResponElimina
  18. carina, m'alegro que t'agradi!

    Rafel, és tot un plaer caminar-hi!

    És un moment col·leccionat, Glòria. Mirar, pintar, caminar, ben acompanyada,

    ResponElimina
  19. Un regal de caminada. Aire fresc, cromatismes nets, rodejada dels arbres, sempre amics!

    ResponElimina
  20. Ostres!!! No havia vist aquest post!!!! jo el veig des de casa, és el meu paisatge diari, el veig des de la biblio i des de casa, hi pugem molt sovint al castell a passejar la Pruna (gos), si hi puges quan bufa tramuntana és una meravella el que es veu, les Medes, l'Escala, Santa Caterina.....Espero que haguessiu disfrutat! Una abraçada

    ResponElimina
  21. Fanalet, ara em fas posar vermella! Gràcies, preciosa!

    Realment, així, Judit! Gràcies!

    Marta, vam estar pintant i dibuixant des de Canet de la Tallada. El Montgrí es veia lluny, però es veu que vaig posar el zoom, dibuixant... :) Després de pintar, vam anar precisament a Santa Caterina i vam pujar només fins al coll, fins a la creu, ja que se'ns feia tard i ara fosqueja ben aviat. Però tot i que no és pas la primera vagada que hi anem, vam gaudir molt de tot. I Gràcies! M'alegro que t'agradi l'aquarel·la.

    Endavant, doncs, Pilar, provem de traspassar fronteres... :) Un petó, bonica!

    ResponElimina
  22. Carme, no he pujat mai al Montgri , però aquest poema i el dibuix, fan ganes d'anar muntanya amunt i recrear-te amb tot el que la natura ha deixat a la vora del camí , perquè tu ho dibuixessis...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  23. És una passejada bonica, sobretot com jo la conec des de Santa Caterina, M Roser. Si tens ocasió, no te la perdis. Bona nit!

    ResponElimina
  24. Hola Carme, avui m´has tocar el cor directament. És el meu paisatge, el de la meva infantesa.

    Jo diria el mateix que en Pedro Foceo ;-)

    ResponElimina
  25. País secret, no és el de la meva infantesa, però ara per ara, ja el considero una mica meu, també. Gràcies per dir-hi la teva!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari