Ja podeu donar-vos l'esquena,
fer veure que no us veieu,
fins i tot fer-vos els buit.
Si us molesteu i us enfadeu
és perquè sou ben iguals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
És una magnífica metàfora, ja se sap que les persones massa iguals solen repel·lir-se una mica. Es poden entendre, però compartir els defectes vol dir no complementar-se, i això dificulta les coses. Normal donar-se l'esquena, com els angles.
ResponEliminaDe vegades costa veure't reflectida. Tal vegada sigui perquè, a costumats a prejudicar, el primer que ens salta a la vista és el pitjor de la imatge que tenim al davant.
ResponEliminaCaram!! mai hagués pensat que la geometria pogués clavar tan exactament algunes característiques humanes! :-))
ResponEliminaSi senyora! Carme tens un talent especial per a dir molt amb pocs mots!
ResponEliminaSi, si...quan alguna cosa ens ressona...
ResponEliminaChapeau! :)
bé......si ens hi fixem bé, jo crec que s'acaben donant el bec. Tan oposats no estaran....
ResponEliminaAixò no té cap ni peus, encara que li donis la volta ... tot queda igual.
ResponEliminaNo sé en què em fa pensar aquesta geometria clandestina.
Bona tarda Carme.
Estàs molt filòsofa, Carme amb les teves geometries que tant ens amaguen. Jo penso que el que és més trist és que ens donguem l'esquena i siguem ignorants de que, en realitat, som clavats.
ResponEliminaUn petó!
No sé que passa, pero segons com, d'ençà que he canviat el format del blogg, no em deixa entrar als comentaris. No sé per que, pero el teu dibuix i els teus comentaris em recorden a dos partits polítics, oi?
ResponEliminaPotser són iguals però cadascú només veu els defectes de l'altre, ja saps el que diu la dita: Cap geperut es veu la seua gepa.
ResponEliminaNo són tan iguals. U d'ells duu ulleres.
ResponEliminaPer molt que se vulgui, la realitat és la que és. Val més acceptar-la, mirar de millorar-la, en tot cas. I sí, totalment d'acord que quan més iguals més se discuteix!
ResponEliminaSom geomètriques, les persones? O simplement és que anem de cul?
ResponEliminaNo sé si pensar que es donen l'esquena, o si es fan un petonet, així com tímidament :)
ResponEliminaxexu, precisament aquesta era la meva idea...
ResponEliminaPilar, costa reconèixer un reflex que no ens agrada.
Assumpta, ja veus, la geometria té cops amagats! :)
Gràcies, Elfree. Petonassos, guapa!
Abraçadetes, fanalet!
garbí... segons com t'ho miris, potser sí, oi?
Pere, permet moltes interpretacions i tens raó, no té cap ni peus! :) Bona nit!
Glòria, doncs potser sí, és trist, tens raó.
Carles, ja has trobat una altra metàfora... sempre completeu el post!
Noves Flors, m'agrada aquesta dita és molt gràfica i molt metafòrica també!
Jp, és que sóc badoc, ni me n'havia adonat! :)
Caterina, no sempre al 100% de vegades, però ben sovint, oi?
Joan, no sé pas si som geomètriques, però que anem de cul és ben segur! :)
Una visió optimista, Ferran! M'agrada.
ResponEliminaNoia, estàs molt filosòfica i ens fas filosofar!
ResponEliminaPotser si que els nostres defectes vistos en un altre poden resultar insuportables.
Això és nota molt a les famílies... normalment els que més discuteixen són els que més s'assemblen... no, Glòria?
ResponEliminaMirant el dibuix he pensat que avui ens volies fer classes de mates, Carme...
ResponEliminaNormalment, si que és veritat que si ens discutim molt amb algú, és perquè tenim el mateix caràcter, a més, ja diuen que els pols oposats són els que s'atrauen...
Petons,
M. Roser
A vegades M Roser, em dóna per la geometria, ja en porto 18 d'aquests! :) Gràcies!
ResponElimina