dilluns, 7 de novembre de 2011

La casa de la carretera




Tantes  vegades  hi havíem passat  per  davant,  tantes vegades  l'havíem  vist  sense mirar,  tantes  vegades hem seguit  el nostre  pas  i el  nostre  camí  sense aturar-nos. Ens va caldre, només, sortir  de la carretera  i caminar una mica  més  enllà  per veure-la de veritat. 

Des  del nou punt  de vista,  la carretera  desapareixia  dels   nostres  ulls  i la casa agafava  un protagonisme  inesperat.  Com  l'hort  petit  que no li pertanyia. 



19 comentaris:

  1. és que sovint se'ns escapen tantes coses de la nostra mirada!!!
    noia, aquesta aquarel·la és de concurs! preciosa!

    ResponElimina
  2. Sembla un indret molt acollidor. Us hi vau acostar més? Vau picar a la porta?

    ResponElimina
  3. Val la pena, a voltes, aturar-se i baixar de la locomotora en que estem pujats, respirar fons i gaudir del que se'ns obre al davant, un món que sovint ens passa de llarg i al que no fem gens de cas.

    ResponElimina
  4. MOLTES, FANALET! Ara ja en tinc unes quantes, quan vulguis et deixo triar la que més t'agradi :)

    No, XeXu, no vam picar la porta. Mentre pintàvem va arribar un noi (érem prou lluny per no saber si era jove o gran) va obrir la porta, va entrar i va obrir el balcó del primer pis, com si ventilés. Segur que no pensava pas que estàvem pintant la seva casa. :)

    Porquet, tu ho has dit, poc a poc i bona lletra... es gaudeix més de tot.

    ResponElimina
  5. Fa estona que hi dono voltes. I encara no sé quin dibuix triar. Ho haurem de demanar al noi de la casa, independentment de l'edat que tingui. Però on el podríem trobar, Carme?

    ResponElimina
  6. Els diferents punts de vista ens poden mostrar aspectes totalment diferents de la mateixa realitat.
    Jo sempre trie les aquarel·les, i és que l'aquarel·la és una tècnica que m'encanta.

    ResponElimina
  7. Et prenc la paraula, que sé que en tens! :)
    Un petó, artistassa!

    ResponElimina
  8. És impressionant, m'encanta... No, no vull dir la casa (que està força bé, que consti) sinó la teva forma de dibuixar i pintar tan personal! :-))

    ResponElimina
  9. Pensava en la quantitat de vegades que ens perdem coses importants per no saber mirar-les, o perquè els nostres ulls s'entesten a mirar cap a una altra banda... Potsr només canviant una mica d'ubicació canviaria el nostre punt de vista...
    Pel meu gust, la darrera aquarel·la és la millor. Però m'agraden totes.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Doncs a Jafre, Jordi, a la casa de la carretera! No has d'entrar ni dins del poble!

    Gràcies Noves Flors!

    Doncs, sí, ja la pots prendre, Fanalet! :)

    Ostres Assumpta, gràcies!

    Galionar, doncs sí, jo també pensava en això...projectant més enllà de l'anècdota de la casa, aquest fet que ens passa tant sovint. I de les aquarel·les, a mi m'agrada més la primera, veus? :)

    ResponElimina
  11. comencen a agafar molt bon color les teves aquareles....Perdoneu però algú ho havia de dir

    ResponElimina
  12. jo et donaria pinzells per pintar el meu món, així amb el teus colors donaries vida als meus somnis.
    M'agraden els teus dibuixos i no em cansaré de dir-t'ho.

    ResponElimina
  13. Gràcies Garbí! :)

    Pep, i a mi m'agrada que t'agradin! Gràcies!

    ResponElimina
  14. I les mongeteres de l'hort? Que me'n dieu d'aquestes mongetes de mata alta!

    "Ben poc cuites
    les mongetes de pagès
    oli i res més "

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  15. Pere, boníssimes, bé ... les del dibuix no les vaig provar, però les del teu verset... m'encanten!

    Judit... hi ha preguntes que no sé com respondre... sempre n'hi ha alguna! :) Un petó de bon dia, guapa!

    ResponElimina
  16. Felicitats per les aquarel·les, ben expressives, Carme!!!

    ResponElimina
  17. Les cases al final de la carretera, amb expressions humanitzades son tot un espectacle!

    ResponElimina
  18. Moltíssimes gràcies, Núria!

    Pilar, quan la vaig pintar, la primera m'agradava molt més que la segona. I fins que no la vaig tenir penjada aquí, no em vaig adonar que tenia una expressió humanitzada i una mica o un molt enrabiada, això m'ha fet perdre-li l'estima que li tenia. O sigui que coincideixo amb tu i no has estat la primera a veure-ho...
    Ara només puc veure-li això. No sé espolsar-m'ho dels ulls.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari