divendres, 30 de setembre de 2011

Préssecs


L'Anton em va  regalar  l'altre  dia  aquest  préssec  sucós  i  dolcíssim,  oi que es  nota  que  ho és?

Com que  no  podia  pas  queixalar  l'aquarel·la,  ni la  pantalla...  me'l  vaig  cruspir  amb  els  dits  i  els pastels. 




Avui, a Vilafranca...


...  una  altra  tarda  d'emocions  blocaires.


Presentació  del Llibre  Dones  D'heura  de la  Marta Pérez  Sierra.  És  un llibre que  ja no necessito  que me'l presentin.  El conec  molt  bé  i l'he  llegit  i rellegit,  i  fins i tot  inventat  dibuixos  per  a uns quants  poemes.  Malgrat  tot...  aniré  a la presentació,  per  il·lusió  d'anar-hi,  perquè  fins  ara  no havia pogut  arreglar-m'ho  en cap de les  presentacions  dels  llibre  de la Marta   i  per  també ganes  de retrobaments.  Amb  la   Marta,  amb en  Joan,   amb  la  la  Pilar,  amb la   Galionar,   amb  l'onatge ...  hi haurà  algú  més  de  la "blogcolla"?


Us  ensenyo  uns  quants  punts  del  "monogràfic"  :)  Col·lecció  de punts  de  Dones d'heura.
Els  primers  dibuixats i escrits  a mà  i els segons  impresos  a la  meva impressora.  


(Bé parlant  de la impressora, no sé  si ella és  meva  o jo  sóc  seva,  perquè  mana  ella  i fa el que li dóna la gana)




dijous, 29 de setembre de 2011

Felicitats

Navego  per mars  petits
on no hi ha gaires  tempestes.


I espero,  asseguda  al port
viatgers  de llargs  viatges.


I espero, saber els seus  llavis
explicant-me  mil   rialles.


I espero,  veure  els seus  ulls
explicant  felicitats.



dimecres, 28 de setembre de 2011

Doll



Brolla impacient
la tendresa
del broc de cada mot.




Dibuixa regalims
d'un raig esvalotat
sobre la pell
de cada sentiment.






dimarts, 27 de setembre de 2011

Joc literari 213è de Jesús Tibau - Endevinalla 2

El pas el té elegant.
El coll  dibuixa  una essa.
Colors  i tacte  ben suau.
Endevina'l ben de pressa.
Podria caure  i no cau.

Josep Maria de Segarra



La  Glòria  ens  ha recordat,  avui,  a JM de Segarra. i jo m'he  afegeixo.

Cançons  de rem i de vela  VII  (fragment)

Lluna gelosa, avui tot és per tu,
la fúria de la mar guaita-la fosa;
ni un arbre es mou, ni una estrella llu,
tot és per tu, lluna gelosa.

Amb aquesta tranquil.la claredat
que va escampant la teva galta freda,
tots els astres has mort i has apagat
i el mar és fi com una seda.

El mar és fi: ni un gep, ni un moviment;
quin llit d'aigua malalta
perquè hi reposi delicadament
la teva galta!

Josep Mª de Segarra

dilluns, 26 de setembre de 2011

La transparència de la Fanal blau



Travesso fronteres  imaginàries
pintades  de reflexos de llum.
Vaig més  enllà dels  objectes propers.
I tot  se'm  desdibuixa.
La claror s'inventa formes i colors.
Una líquida lent per cabussar-m'hi.


diumenge, 25 de setembre de 2011

Amics - 2

Aquests  sí que  els  coneixeu!

Vaig  posar  la foto  fa poc

Sé  que no us  enfadareu
per haver-vos  convertit
en personatges  de còmic.


dissabte, 24 de setembre de 2011

Platja de Colera


Les barques  a la sorra
i un horitzó tan clar.
.................................Carme


Com un cor molt gran
les barques de sorra
escolten l'horitzó.

............................................................Jordi Dorca


Descansen les barques,
la sorra és sa flaçada
i el cel quiet son viure,
allí s'hi reflexa el mar
Repós a tots ens en falta
tenim neguit ancestral
vindrà un dia joiós...
barques seràn cors de carn.

.................................................................Anton


Barques pintades
barques reals
barques somiades 

..........................................................Elfreelang


Les barques descansen
de nit a la sorra;
sortiran a trenc d'alba
amb la llum de l'aurora...

....................................................Mª Roser

divendres, 23 de setembre de 2011

Penjadors al mercat de Portbou

 Aquarel·la sobre  paper
Pastel sobre  paper


Carícia  sobre  el paper,
dels mil tons de cada  color
cada  dit  se n'amara.
...................................................Carme


Penjarem els colors
com mocador de benvinguda
i obtindrem la sensació
d'aigua barreix, vivent llacuna.

..................................................Anton



dijous, 22 de setembre de 2011

Qui té ganes de continuar el joc? Aigua Xelida -5 - ABC i Punt final.

Abrivada  arbreda,
absoluta  absència,
acròbates  adormits
aferren  afinitats.


Aigües  agosarades
aixequen albades.


Aleshores,  altius,
anònims, antics anhels
apareixen.
Aqueferats, ardents
assagen i aterren.


Barques  blaves
beuen branquillons.
Boires  bromegen,
balancegen baladres
baladregen barcasses.


Barbollen baterells
bleixen  batents.


Bregats  bordegassos
brufen banyades boges.


Camí  callat
casa contenta.


Claror  coberta
calitges  càlides.


Conhorten cobricels
contrarien cels.


Callen cargolins
corren  conills.


Clamen  camins!


Post  inspirat i  dedicat  a Elfreelang,  la reina  de  les  al·literacions!

La Carme  de Quadern de mots  segueix  amb la  D:


Dama de dolça dolçaina
De dibuix delicat
De disseny descriptiu

Dama desenfadada
De descobertes desgranades
De dirigent detall

Dama de dolça dolçaina...


La  Fanal  Blau,  segueix  amb la  E:

Espais especials
esbaldeixen ensopiments.
Entreteniments entusiastes
envaeixen encisos.

Estampes encanteri.


I jo no em puc  estar  de seguir  amb la F:

Faroners  festegen fars
Fanalets  floreixen flames
fluiexen felicitats
faden fantasies.

Flors  i facècies

I la lolita  continua  amb  la G:

gestos graciosos
de groga gespa,
grua la griva..

i gandul garrula un gall


En McAbeu s'hi afegeix  de seguida,  on hi ha  un joc  hi ha  un Mc!

Hi ha hegemonia hieràtica,
hemicicle hipòcrita,
horror homogeneïtzador.

Hi haurà homes honestos,
habituds higièniques,
honradesa habitual.

Hipòtesi humorística?



La  Montse  continua amb  la I:


Illots inaccessibles,
inundats d'ideals immortals,
ignorats, invisibles,
irreverents, imaginatius.



I En Jordi  amb la J  del seu nom:


Jou joiós,
joc joliu.
Jovenívola justa,
jamai jaquir-la!



En Jesús  amb  la complicadeta  L:


limb luxuriós.
La literatura lasciva
legitima laberints lubrificats.



L'Anton,  per  mail m'envia  la  LL:



Lluent, llis llapis
lliga lletres llépoles
lliscant llíssera

Llargarut llit
llogarà lligatge lleu
llepant lleteta.

Lletra lligada.
Llumí llengut lliberta
Lliça llicència.

Lligamosques llonze
Llumenera llunada
Llacuna llaca.


La  Merike, també  amb la M del seu nom:
merike medita
mostrant motivació
missatge miserable



I la  Galionar,  continua  amb la N


Notes  novelles
naixement i nexe
nou navegar


La  Montse  repeteix,  i ens  ofereix  la  O:


Opuscle d'orient.
orfe d'oblit,
orquestra organitzada,
orgia ocasional.



Ha  arribat  un Globus  carregat  de  P:


Pàmpols perlats,
plomalls pallosos
palpen, panteixen...
Polsim preciós porta perfum,
porta petons...



La  Laura  s'atreveix  amb  la complicada  Q:


Quina quadrilla que quedem!
Quantitat de quadres,
quatre-cents quaderns plens de quartilles.
Quantes quimeres!
Química de qualitat!
Quelcom a qüestionar?
Quietud quotidiana de gran qualitat.



S'han trobat,  colze  a colze,  la llum la Mª Roser  i la lletra R:


Resseguint records, reclosos, rancis,
riures robats,
rialles ronqes,
resten rivets rosats.
Roí rovell



**************************************
Roses rosades,
rossinyols refilant,
rierols ràpids,
ratpenats rogencs,
remors rimades,
rems rònecs,
raïms regalats...



I  el Dissortat  arriba  al moment precís  amb la S:


"Substanciosa i sagrada
solitud.
Salada suor de sofriment
per signar i segellar un succés del tot segur."



Torna  a  haver-hi  trobada  a tres:  l'Elfree, l'Assumpta  i la T


tanmateix triga i tarda tardor tardana tardorenca 
trena travada tombada trobada trenc tort 
tarda tardor tendra tendresa trenada trencant tambors torbs 
trenta tres trenta tardes


********************************************************************
Tota tendresa
tindria tanta
tossuderia trobant
tu, tots, tothom
tendències textuals.
Teclegem tots!!



L'Elfree  segueix  i  segueix...  U:


ubèrrimes universitats
universals urcs
úrsides unglades
unions útils
un univers unicorni



La  Iruna  (per  mail)  i l'Assumpta,  aquí,  fora  de  tota pauta  establerta, la primera  i  seguint les normes pactades,  la  segona,  s'han esbatussat amb  la ve  baixa   i  han aconseguit  guanyar-la  amb molta  poesia.  V:


viatja a la voradelriusal
viatge, la varca
veleranuadevela


a vós, vaileta vos vol veure.


"vireu vos ulls" valseja,


"vogueu-los enllà 
de la vinestra",
vagareja, volent-te,
"vinestra, vinestra..."


************************************************


Voldria volar,
veure vaixells valencians
vorejant valuoses  valls.
Vendre ventalls  vanitosos
viure vides valentes.
Vedelles  vegetarianes
vulnerables, venerables...  verinoses!! 


Vols venir vella veïna venturosa?
Veurem verament ventades  violentes.
Vencerem verídics veterinaris...
Viatjarem vermells viaranys vetusts.


I la Filadora  i la Mar s'atreveixen amb  la X:


Xaval xicarró
xancletes xafant xiclets

xicotet xiulador
xantatgista xitxarel·lo

xèrif xinès xiuxiuejant xotis xino-xano
xarrameca xafardera

xef ximplet xiulant xarlestón
xiruques xutant xampinyons

xofer xivatà xocant xamfrans



******************************************
xiuxiuejant xiulo xerrics xafarders...
xafarotejo xafarrannxos xafogosos...
xalo xamosament xarlatana...
xarel·lo, xampany, xacolí,...
xarrupo xarops xardorosa
xicra xocolatera, xocolata xuclada...
ximpleries ximpletes,
xerradisses xocants
xiuxiuejant xiulo i xalo...

això és xauxa!



I  la zeta  queda també  compartida,  entre  l'Elfree  i la  Carme  de Quadern de mots  que  obre  i tanca el  joc!  Z:


zoològiques rizosferes
zigomàtiques zones
zum zum zum zum
ziga-zagues ziggurats
zumzeig 



*******************************


Zim-zam, zim-zam
zum-zum
zAS!
zona zel on el zèfir
zigzagueja el zircó
zum-zum, zum-zum
zim-zam
ZAS!



I  com a final de festa  el poema  abecedari   idea  i obra de  l'Assumpta!


Arbres
boscosos
contemplen
daurats
edificis
fabrils.

Grans
homes
ignoren
judicis.

Kilomètriques
llargades
mesuren
nacions
oprimides
però
quasi
revolucionades.

Sempre
tindràs
un
veí
xalat
zambià.













dimecres, 21 de setembre de 2011

Relats conjunts

Una proposta de Relats  Conjunts


Fa  dies  que  el trobo  a tot arreu!  ja  em comença  a pujar la mosca  al nas.  Qui és aquest mal educat  que em senyala  amb el dit?  


No ho sé  tu...  diu que  es diu  Sam.  Oncle  Sam.


I què  diu que vol?


I WANT YOU FOR U.S. ARMY?


 Sí home!  I què més? Per  mi  ja pot  anar  senyalant... ja m'apartaré  jo  del punt  de mira  del seu dit.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Aigua Xelida - 4


Cada crepuscle
escriu en mots diferents
la melangia.
Violeta i entendrida
o taronja de foc.


dilluns, 19 de setembre de 2011

Portbou - 2 - Multiplicant el temps viscut

Robar totes les imatges d'un temps  ple de colors.  Tancar  els ulls  i poder-les  veure  encara.
Retenir-ne  tota  l'essència,  oblidant  matisos i puntualitzacions  excessives
Inventar  de nou la  realitat,  per  fer-la  a la nostra  mida...  o explicar-ne  una història  bonica.
Amb  el material més  imprecís dels somnis,  mantenir  aquest  temps  viscut  gravat  a la memòria.

dissabte, 17 de setembre de 2011

Amics

Tot  em va venir d'una idea  de la maijo.  Un bon dia  em van venir ganes  de fer-li cas  i dibuixar els amics.

Aquest  estiu amb les  fotos  de l'excursió de l'agost  amb la colla  de sempre,  vaig  voler provar-ho.  N'hi ha que s'hi assemblen una  miqueta i n'hi ha que no  gens. Com que no els coneixeu...  no podreu pas  jutjar-ho.    Jo crec  que ells  són més  guapos! I la que estic  d'esquena  castigada sóc  jo,  que ja em vaig  dibuixar un cop  i no em venia  de gust  de tornar-hi.  Aquest  cop érem 10  i m'hi vaig  atrevir,  a  vegades  som més.
 

divendres, 16 de setembre de 2011

Petiteses



Remors violetes, tan fràgils, 
clarors  xiuxiuejades,
enfilalls  de besos.
Escamparem tactes de pètals
dels llavis  sobre  el pit.

dimecres, 14 de setembre de 2011

Aigua Xelida - 2 (amb formigues)


Formiguenca excursió
turons i absències enfilaren.
............................................................Jordi Dorca


Seia a la roca
les  formigues miraven
el meu dibuix.
Em pugen per les cames...
fujo sense pintar.


dimarts, 13 de setembre de 2011

Portbou -1



Tasto colors
a la platja de Portbou.
Per duplicat.
El paper se'm rebel·la
i retorno als inicis

dilluns, 12 de setembre de 2011

Setmana del llibre en català

Mini trobada blocaire,  mig  casual,  a la setmana  del llibre en català.
Ja  sabia que hi eren,  però  no els  vaig  haver  de buscar.
Passejava  entre  llibres  i paradetes  i sento:
- És  la Carme!
La  Mercè  m'havia  reconegut, fins i tot abans  que  acabés  de passar,  abans  que jo  pogués  girar  el cap  allà  on eren ells.  Quina  il·lusió!  Un cop  més,  com en altres  desvirtualitzacions  (no pas  desvirtuar,  sinó  desvirtualitzar,  vam quedar  així,    ;) oi,  Francesc)   cap sorpresa  pel que fa  a les  persones.  Són ells  així  mateix,  tal i com els  coneixem  al blog.   Amb  allò  que m'agrada  més  de les  persones:  l'autenticitat, el bon rotllo,  la simpatia  i  sobretot l'afecte  que  es pot  percebre  en  molts  pocs  minuts.  

Ells estaven  un pèl  ocupats amb  càmeres  i obligacions,  però  encara  vam  poder  trobar una estoneta  per  a fer  la xerrada.

 Mentrestant,  un senyor  tot seriós  que   es  mirava  els  llibres  amb  gran interès,  va resultar  ser  un altre  blocaire,  amb qui  ja  havíem  coincidit un primer cop, en una presentació  de llibre.
- Però  si jo a  aquest  senyor  el conec - vaig  dir  en veu alta. I ell va  aixecar  el cap.
- Carme!   :)  Tu i jo no ens trobem per  les  muntanyes,  però ens  trobem entre  llibres.-  va  dir ell fent  referència  a algun dels meus  posts. 
Sí,   fa  gràcia  veure  que,  com diria  la Maira,  en coneixem força.  No hi ha sorpreses,  o al menys  totes  les  sorpreses  són agradables.
Segona foto,  tots  junts.
PD:   per  cert,  moltes  gràcies,  Francesc  i Mercè,  per  enviar-me les  fotos!

diumenge, 11 de setembre de 2011

Aquest 11 de setembre...

Aquest  11 de setembre  ha de ser  un clam,  des  de  la  unitat,  per la Independència.


La foto és  de Pablo Saludes Rodil


"Si ens  aixequem ben d'hora,  i no hi han retrets i no hi han excuses i ens posem a pencar...  Som un país  imparable!"    


Pep Guardiola






(per què  tots  els cops  que he vist  reproduïda  aquesta  frase  del Pep,  no  diuen les  coses  del mig?  que no hi hagin retrets  i que no hi hagin excuses...  tothom s'ho salta  i jo ho trobo  ben important!)

dissabte, 10 de setembre de 2011

1Q84 i jo


Aquest  agost  m'he llegit  ben bé  10 llibres,  entre  ells  un Murakami  com aquest. Genial, com sempre.

Però  no us parlaré  del llibre,  que  ja hi ha molta gent  que n'ha parlat  i ho fa molt millor que jo.  Si  l'hagués  de valorar  li posaria  les  @@@@@  del XeXu, com a mínim. 

Per què?  Doncs  perquè a  mi em  fa sentir moltes  coses,  perquè és  un llibre  que s'ha apropat  molt  a la meva  ànima per raons  difícils  d'explicar.  O per  addicció  a Murakami,  que tinc,  aneu a saber.

Quan tot  de cop m'identifico  en alguna frase  o paràgraf ...  em passa  com una mena  d'electricitat  per  dins.

I  aleshores  vaig  llegir:  "Si t'ho he d'explicar perquè  ho entenguis, això vol dir que per molt que t'ho expliqui no ho entendràs".

A  vegades  jo  tinc  aquesta sensació i  diria  ben gustosament  aquesta  frase,  de tant  en tant. Però  el que em va colpir  més  és  que qui  li deia al  Tengo,  era el seu pare,  ja molt  gran.  I  això  em va portar  fins al meu,  de pare:  

Era,  encara que no ho sabíem, el seu darrer  Nadal. Va  passar  un dia,  amb  tota  la família,  dinant  a casa la meva  germana molt intranquil,  volent  marxar  cap a  casa  seva  massa  aviat.  El vam intentar  convèncer  que  es  quedessin més  estona,  però  finalment es  va  enfadar  i ens  va obligar  a acompanyar-los a  casa  seva.  Nosaltres  una mica  emmurriats, també,  per  esguerrar-nos  la festa  el vam acompanyar.  L'endemà,  dia de Sant  Esteve,  dinàvem  amb  ell  a casa  seva.  Estava  de bon humor  i tranquil.  Seia  a la taula,  després  de dinar  i em va  demanar  que li acostés  uns quants  llibres  que tenia ganes  de mirar-se'ls.  Els   hi vaig  dur  i en veure  la seva  expressió  feliç  i tranquil·la  li vaig  dir:

- Avui  sí que estàs  bé,  oi?
- Sí,  estic  bé...  si no fos...  per  això  que em passa.
- Què  et passa?
- Si no  ho sabeu  entendre,  no cal que t'ho expliqui... tampoc  ho entendreu.
-  Què  vols dir?
-  res,  res,  res...

I  es  va  posar  a mirar-se  i a fullejar  els seus  llibres.  Ho vaig  deixar  córrer. Semblava  prou  animat. Va passar  el dia  bé,    la tarda,  el vespre. Quan la  seva  dona volia a  treure'l  del silló  de davant de la tele  i  que  se n'anessin a dormir,  ell  deia:  deixa-m'hi estar una mica  més!  Estic  dormint tant  bé, aquí  al silló!  Potser  ens  en vam anar a dormir  a la una.  Poca  estona després  d'anar-se'n al llit,  moria  de sobte  cap  a  quarts  de dues  o les  dues...  sense  temps  ni que arribés  l'ambulància.  Sempre  he pensat  que  devia  tenir  sensacions  que li anunciaven la mort.

I ell tenia  raó,  si ens  ho hagués  explicat,  segurament  no l'hauríem  entès.  No semblava  pas  estar  tant  malament  com per morir-se  immediatament. Crec  que aquestes  paraules  no les  podré  oblidar  mai.

divendres, 9 de setembre de 2011

Porta


De  colors ben vius
hem fet la nostra  estança.
Per esperar-nos.


PD:  porta  treta  d'una foto  feta  a Portbou,  un altre  dia  veureu la  casa  sencera,  molt  maca!

dijous, 8 de setembre de 2011

Espiadimonis

D'una fotografia  d'en Lluís  Gil

Subjecte al món,
quiet, l'espiadimonis,
agafa  forces
amb petits  batecs  d'ales.
Me'l miro i el dibuixo.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Xafardera

Dibuix  del parc dels  animals de Molló

Sempre  buscant
on és l'indret  més  alt
per veure el món.

dilluns, 5 de setembre de 2011

L'escola en català


"La immersió lingüística és la única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!"

Flamenc

D'una fotografia  d'en  Lluís  Gil

Els peus a l'aigua.
No la belluga  el teu pas.
El vent l'arrissa.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Diada Estellés (a última hora)


XIX   (Horacianes)

aquesta carícia teua,
en la intimitat nocturna del llit,
que probablement executen, a la mateixa hora, innombrables dones,
de vegades sembla creada per tu únicament
per a mi

Vicent Andrés Estellés

10... i 11: FIGUERES, LA NUIT!

L'estiu  encara  em va  regalar  un  altre  dia  molt  bonic.  Un dinar  d'amics,  una xerrada  d'hores  de durada,  pausada,  interessant,  tranquil·la.

I  a la nit  vam ser  a Figueres.   Quin ambient  a Figueres!  El carrer  era  una  festa.  Donava  gust  de voltar, malgrat  la  pluja  o plugim  que anava i venia.

Vam anar  a  escoltar  la Sílvia Pérez  Cruz  acompanyada pel  Toti Soler.   Van interpretar  cançons  molt  variades  i diferents,  des del  Bésame  mucho,  fins  a  He  mirat  aquesta  terra.

Em va encantar,  tot:  la Sílvia,  la seva veu,  les  seves  versions,  la seva  manera  de cantar,  la seva  dolcesa,  la seva  proximitat,  la seva  expressivitat,  la  potencia  de  les  emocions  que transmet,  la complicitat  amb  el Toti,  la  guitarra d'en Toti,   la cançó  que van cantar tots  dos.  Tot!  Va  ser  un concert  genial!

 
En sortir  del teatre  Jardí,    en plena  Rambla,  a   la una  de la matinada  Antònia  Font.  No  els  havia sentit mai en directe. Ens  hi vam quedar  una  bona estona.  Rejovenits  entre  gent  tant  jove.  També  em van encantar.  M'ho vaig  passar  molt bé.

dissabte, 3 de setembre de 2011

10 coses fantàstiques que m'ha portat l'estiu


Seguint  una idea de la Mercè Climent del blog  Els primers  gestos del verd,  he pensat  10 coses  especials d'aquest  estiu.  N'hi ha moltes més,  potser  més  petites  o  menys  vistoses  o més  discretes, i no per  això  menys importants,  encara que no les  digui.

Aquest  estiu  no ha estat molt  diferent  d'altes  estius  recents,  però  sempre  hi ha estius  que tenen més  traça  en unes  coses  i altres estius  que tenen més  traça en unes altres.

1.-  Aquest  estiu,  per exemple,   m'ha portat  llibres  per  llegir  molt  encertats i  he  gaudit  molt llegint-los.  Molt més  que l'estiu passat.
2.- Em va  portar  moltes  pluges  a la primera  setmana, que  em van anar  molt  bé  per  descansar,  llegir  tant  com em demanava  el cor  i dibuixar.
3.-  Una sortida  amb els  nens  al Parc  dels   animals  de Molló,  que s'ho van passar  pipa  i nosaltres  amb ells.
4.-  Les  dues excursions   amb  els  corresponents  dinars amb   la colla  dels  amics  de  tota la vida.
5.-  Una sortida a Palalda, Arles del  Tech  i  Sant Llorens  de Cerdans,  bonica  i sorprenent.
6.-  Una  banyada increïblement  fantàstica,  lluny  de les  aglomeracions,  a Portbou,  després  de veure  el Memoria  Walter  Benjamin.
7.-  El descobriment  de cala Xelida,  tan petita  i tan  bonica  i que  mai no havíem vist.
8.-  Un esmorzar  amb  xocolata  desfeta al porxo  de Vilopriu,  amb la fresqueta  del matí.
9.- La  trobada  casual  i  genial amb  Galionar
10.- Les  ganes  i la   il·lusió  de  tornar  a casa,  de tornar  a  la feina,  de tornar als blogs,  de tornar  a  parlar  amb els amics,  com un bon final,  tant  desitjat  com el començament.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari