Havia dibuixat amb cura tots els mapes del seu món. Tenia localitzada la terra ferma que es podia trepitjar i els aiguamolls insegurs que s'ensorren, a la impensada. Caminava pas a pas.
Trabucada la vida, per l'atzar caòtic d'un déu capriciós, se li esbalmen tots els camins i s'esllavissen tots els mapes.
moltíssimes gràcie sper participar. Ho sento, però actualment no disposo ni un bri de temps per a seguir-vos com voldria. Petons.
ResponEliminaVaja, tan bonic que em fas venir ganes de participar!
ResponEliminaPetons, Carme, guapa!
Ai, els atzars caòtics dels déus capriciosos, Carme... Caldrà intentar que les forces facin de nou acte de presència per tornar a dibuixar tots els mapes.
ResponEliminaUna abraçada!
...i cal seguir endavant, dibuixant novament terra ferma on poder caminar.
ResponEliminaUna aferradeta Carme, com les que t´agraden a tu. Bon dia!
L'haurà de dibuixar de nou, el seu món, renovar-lo.
ResponEliminaJa podem fer plans, ja... que quan les coses les maneguen els altres tots els nostres plans se'n van en orris.
ResponEliminaTot i així no hem de rendir-nos, mai. :-)
Carme , no sé com t'ho fas però no hi ha esdeveniment poètic a la xarxa on no participis
ResponEliminaCadascú dibuixa el seu propi món, però de vegades, passa alguna cosa que provoca alguna esllavissada...
Que no pateixi i faci com l'ocellet del laberint, que miri d'agafar-s'ho com un repte per descobrir nous camins i dibuixar nous mapes :-)
ResponEliminaJo estava justament el mateix que diu la Roser. La vostra capacitat de treball és prodigiosa. I poderosa, diria jo.
ResponEliminaPreciós! a veure si puc participar...Bon diumenge!
ResponEliminal'atzar pot desdibuixar-ho tot en un moment.. aprofitem doncs cada pas..
ResponEliminam'ha encantat!
Molt reflexiu, aquest atzar que a tots ens farà pols.
ResponEliminaAi, ai, ai... alguna cosa d'aquest caos hi ha en la meva nova novel·la. I és que els déus són capriciosos amb tothom.
ResponEliminaAra entenc perquè tot va tan malament!!...el mon ha esdevingut una baldufa!!...Mare meva, quan comenci a girar amb tota la força!!
ResponEliminaMolt ben trobades les paraules per fer-ne la reflexió i la descripció!!
Una abraçada.
Aquestes coses passen! Els mons que ens construïm a vegades es capgiren o s'ensorren.
ResponEliminaPerò, si la busquem, sempre hi ha una altra via.
Molt bonic, Carme!
Gràcies, un petó, Jesús!
ResponEliminaDoncs, un altre petó per tu, Zel, guapa! :)
Galionar, tornar a dibuixar tots els mapes, és molta feina eh?... a vegades sembla més savi deixar-se portar... encara que arrisquis enfonsar-te. :) Una abraçada!
Una abraçada ben forta, sa lluna!
Noves Flors, m'agrada "renovar-lo" més que dibuixar-lo de nou!
Mc, no rendir-nos mai... :) d'acord!
M Roser, sempre acaba passant una cosa o altra... oi?
Assumpta, ho haurà de fer així, sinó quina altra sortida hi ha?
Jordi, això va com va... n'hi ha que dediqueu el temps a coses més serioses ...
Gràcies, Elfree, una abraçada!
Gràcies, lolita... aprofitem cada moment, després ja no es pot tornar enrere.
Montse, doncs sí, ben reflexiu! :)
Olga, doncs, ja la buscaré, a vegades aquestes connexions... són ben importants i ben fructíferes interiorment. Gràcies per dir-m'ho!
Gràcies Montse, una abraçada ben forta!
I tant que passen, Glòria! I sempre hi ha una sortida... sempre.