diumenge, 23 de setembre del 2012

Els colors al carrer -2 - Vermell


T'amagues,  com qui baixa  una porta  metàl·lica,
com  qui  només  sap  retornar  imatges  exteriors.

Sempre  hi ha  un gest que et  justifica
i que t'explica, gairebé  a traïció... 
com si fos  una llum que il·lumina  sempre
tots els moments  i les converses  compartides.

39 comentaris:

  1. M'agrada la metàfora i el desenllaç del poema, el color vermell i el reflexe en el vidre de la porta del restaurant. Bravo, Carme!.

    ResponElimina
  2. Avui, m´agrada moltíssim el poema
    reforçat amb el vermell de la aquarel.la,
    és un pensament tan proper, tan conegut...

    Bon diumenge!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt, molt conegut, sa lluna, ho sé. Moltes persones s'hi poden sentir identificades, d'una banda o d'una altra. Les coses són com són i les persone s també. No podem pretendre que ningú sigui a la nostra mida.

      Elimina
  3. No faràs mai una exposició amb totes aquestes aquarel·les? m'agraden molt...

    ResponElimina
  4. Preciós, Carme.
    Aquarel·la i poema
    Petó

    ResponElimina
  5. Potser et semblarà una mica fora de lloc, però en veure la teva aquarel·la, m'ha vingut al cap el TEMPLE BAR, deu ser que encara porto ressaca de la sortida que vaig fer divendres. Bona tardor, Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, s'hi assembla molt!! Bueno, jo també vinc de dormir poc ;) Carme, dibuixes de conya!!!

      Elimina
    2. Teniu raó, s'hi assembla, però no ho és. Gràcies, precioses.
      Bona tardor a les dues!!!!

      Elimina
  6. Qué bonic! M'agradaria entrar a aquest restaurant

    ResponElimina
  7. Aquest cafè-restaurant és preciós ... donen ganes d'entrar-hi.
    Dins col · leccionen moments i tertúlies.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  8. Entrem-hi, entrem-hi.
    Amb la llum de les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entrem-hi, va! Trobada blocaire al Café des Musées! :) Poètica, per descomptat!

      Elimina
  9. Cada cop m'agraden més els teus dibuixos. Fan ganes d'entrar-hi

    ResponElimina
  10. Sí que és bonica l'aquarel·la, cada vegada ho fas millor, sens dubte. El roig, la il·luminació... tot.

    ResponElimina
  11. A mi també m'ha recordat el carrer de Dublin, el Temple Bar. Però personalment, dels vermells en defujo una mica... Però l'aquarel·la és molt, molt maca!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia te'n regalaré una que no sigui vermella! :) Abraçades, Montse!

      Elimina
  12. El blau és el color que prefereixo, però he de reconèixer que aquest vermell de la teva deliciosa aquarel·la em resulta encisador. Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Un plaer tornar a compartir vetllada amb tu!

      Elimina
  13. el vermell m'ha cridat l'atenció,
    però avui el que més m'ha colpit són les teves paraules...
    és com si reflectissin un gest familiar i estimat...
    m'has fet pensar i molt!
    un petó bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li deia a sa lluna, tots ens hi podem identificar, d'un costat o d'un altre. Hi ha gestos que ens són molt comuns a tots, i estimats, per descomptat. Estimar és estimar tots els gestos, mentre siguin de bona fe i de bon rotllo.

      Un petó estimada!

      Elimina
  14. Els teus colors han fet un bon salt, han passat del blau fred al càlid vermell...amb el grog una mica indiscret de la llum, que il·lumina les converses...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així són els colors del carrer... de sobre l'un i al moment un altre...

      Petons de bona nit, M Roser.

      Elimina
  15. M'ha deixat sense alè la vermellor de la pintura. És fantàstica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, tu ets la meva entesa preferida... que em va saber donar l'empenta en el moment oportú i amb la força oportuna, la meva fada padrina.

      Elimina
    2. M'has fet envermellir i m'he endinsat dins del quadre.
      Parlem de la teva disponibilitat i del teu tarannà obert i de la teva capacitat d'escoltar i del teu "donar-te", tot donant-li sentit a la gratuïtat???

      Elimina
  16. Pel que fa a les paraules que l'acompanyen, degraden del gris al groc, com una carícia que demana atenció i convida a buidar els ulls de reflexos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic ben convençuda que si sabem mira r i escoltar, fins i tot els que més s'amaguen, ens diuen moltes coses impensadament... o sense volar-ho, es traeixen a ells mateixos amb un petit mot o gest o somriure o silenci.

      Elimina
  17. Magnífiques paraules però el que m'ha cridat més l'atenció és el dibuix. Una meravella i sempre tan bonics i poètics, amb el seu aroma a cafè, les cafeteries parisines! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari