D'una foto del Barbollaire
Tossudament, la vida
fa malbé tots els colors:
els de fora, els de dins.
Els blaus descoloreixen
i els roses s'esborren
Armats amb pinzells
i també amb sentiments
repintem els moments
i les absències.
Camino pel carrer nou
pintat dels meus colors
i els de la pluja.
i els de la pluja.
És bonic aquest carrer i els detalls que hi has plasmat.
ResponEliminaGràcies!
EliminaEl carrer nou té molt bona pinta.
ResponEliminaÉs preciós, aquest carrer!
EliminaEl meu carrer s'hauria de tornar a pintar, però no sé de quin color i ara ... m'ho estic pensant.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Si vols... jo amb un plis m'invento algun color! :)
EliminaBona nit, Pere!
Sembla un carrer acollidor
ResponEliminaUna mica mullat... però acollidor!
EliminaLa vida fa malbé els colors? Potser si que a vegades passa això, però també és una manera d'obligar-nos a redecorar la nostra vida, que de tant en tant toca.
ResponEliminaI tant que passa! Haurem de redecorar, doncs!
EliminaQue potser sempre ens quedarà això, poder repintar els moments i les absències. De vegades això és molt.
ResponEliminaRepintarem, doncs... amb tota la cura del món!
Eliminaels carrers molls per la pluja són encisadors. :) La vida no fa malvè els colors! els colors els fem malvè nosaltres mateixos...... amb actes i pensaments i mals rollos.....
ResponEliminaNo, no, sense mals rotllos, cap ni un... la vida també descoloreix els colors...
EliminaNo sé si la imatge pertany a abans que s'esborressin els colors o és de després que tornessis a repintar-los, però és magnífic tal com ens el mostres.
ResponEliminaUna abraçada!
És després de repintar-los... Montse! ;) Abraçades, guapa!
EliminaTornar a pintar dels nostres colors tots el espais que sentim nostres, és com si els donéssim més vida, la nostra.
ResponEliminaNanit, nina!
Dona goig repintar també!
EliminaEl carrer nou duu sempre nous colors, càlids i freds, com la vida mateixa. Un petó, bonica!
ResponEliminaA vegades repintar es pot fer dur i a vegades es fa ben agradable...
EliminaLa vida suavitza els colors. La transforma en carrers translúcids i misteriosos i et convida a transitar-la amb passos suaus i a recrear-te en cada un dels seus racons.
ResponEliminaQue rebonic és el teu carrer nou, pintat amb un poema melancòlic i ple de vida.
Ho dius d'una manera molt bonica!
EliminaQué bé que els teus pinzells enlluernen de nou la vida
ResponEliminaMoltes gràcies, rosana
EliminaM'encanten aquestes finestres amb porticons! venen ganes de conèixer aquest carrer
ResponElimina:) és maco, oi?
EliminaEls colors que has emprat en el "teu carrer" són fantàstics... esborrats queden, com un mal son, els que s'havien descolorit.
ResponEliminaPotser perquè "adoro" la pluja, penso que l'aigu els hi dóna vida... són diferents formes de mirar, però totes igual de vàlides, no?
una abraçadeta, vestida de diumenge i amb colors vius!
La pluja sempre, sempre, fa els colors més bonics, Joana! T'agradi o no, que ami també m'agrada la pluja.
EliminaGràcies pels teus colors de suport, Joana! Abraçadeta, per a tu també!
Des que vam aprendre "Colors", de Donovan, que els portem inscrits al cervell...
ResponEliminaEls teus colors són ben aprofitats.
Olga X.
Olga, m'ha agradat tant la teva referència que m'he portat Donovan fins aquí! Gràcies, maca!
EliminaUn carrer que quan el veus dius:m'agradaria viure-hi...
ResponEliminaEl pas dels anys (que no la vida)descoloreix els colors de fora...
Els de dins penso que guanyen intensitat, perquè els van repintant els sentiments...
Petonets.
SÓN UN QUADRE I UN POEMA PLENS DE COLORS PER FORA I PER DINS !!
ResponEliminafelicitats carme
:-) joan