Dibuix d'una foto d'una revista
Ja ha canviat tots els records de capseta. I ara els recorda ben diferents. No vull pas dir que els hagi oblidat, no. Encara recorda el viatge, els 20 anys, la motxilla, tantes anècdotes divertides, tantes! I els riures. Se'n recorda de tot. De manera inexacta, com funcionen els records. Clar que ara ja la donen com a certa de tants cops que els han consensuat. Han recordat junts, tots quatre moltes vegades aquell viatge. Ara ja fa temps que no. Però ella els ha canviat de capseta, perquè durant tants anys eren records d'emocions i pessigolles i ara han passat a la capseta de records estables i tranquils. I sí que els fan riure, encara, sí! però perquè funcioni l'encanteri dels riures i pessigolles necessiten, ser-hi tots quatre, de nou.
- Te'n recordes de les magdalenes de Paros?
- Mira que eren dolentes!
- Si tenien un gust horrible!
- I no hi havia cap lloc per llençar-les...
- I l'illa encara era molt verge, ni papereres hi havia!!!
- No ens semblava bé llençar-les per terra amb bossa i tot i les anàvem carretejant ...
- No ens semblava bé llençar-les per terra amb bossa i tot i les anàvem carretejant ...
- I vam arribar a l'ermita i abans de marxar vam decidir deixar abandonades les magdalenes damunt d'un pedrís...
- I mentre tornàvem caminant...
- Hey! Ακούστε! Έχω κάνει ζυμαρικά!
I veiem un noiet que corria per atrapar-nos i tornar-nos la bossa de les magdalenes.
I tots quatre tornen a riure com si tinguessin de nou 20 anys.
de vegades les bones conductes no garanteixen els resultats esperats....molt bo.
ResponElimina:) la intenció era bona, pobre noi!
Eliminaa vegades els records quan són comuns s'assemblen als contes que s'expliquen als nens.. s'ha de passar de puntetes per tot un seguit de fets i recordar-los d'una manera molt precisa sense canviar res.. i sempre tornar a evocar els mateixos moments que amb el temps encara ens provoquen més riure i més enyorança i l'amistat torna a créixer..
ResponEliminaM'ha fet gràcia, això dels contes que s'expliquen als nens... que realment no s'hi pot canviar res, que de seguida protesten! Potser sí que amb els records fem igual... ens molesten les interferències o els canvis o els afegits. M'ha agradat la teva reflexió!
EliminaHas sabut descriure d'una manera ben bonica, com els records se'ns instal·len, i amb els anys els anem perpetuant, alhora que com dius, la intensitat de les emocions pot arribar a ser variable. I si en falta un o una, encara més.
ResponEliminaDe tota manera, els records són plens de "banalitats" tan intenses com unes magdalenes.
Quin sac ben gran de records dels vint anys, oi?
M'agradaria que fos encara més gros... crec que tinc arraconades i mig oblidades moltes coses!
EliminaNo sé si serà el canvi de capseta, o més aviat el pas de 30 o 40 anys, però fins i tot les emocions més intenses, amb els anys, acostumen a convertir-se en entranyables records assossegats, meitat tendresa meitat nostàlgia...
ResponEliminaUn relat que m'encanta, Carme, i la part del diàleg amb les madalenes... Què en devíeu fer, al final...?
Una abraçada!
Ens va costar molt, però vam aconseguir llençar-les en arribar al poble!
EliminaUna abraçada
Galionar, el teu és el comentari 30.000 d'aquest blog!
EliminaEm sembla que t'hauria de donar algun premi o alguna cosa... :) com a mínim!
Ostres, que bé! Què et sembla una bona abraçada el proper dia que ens veiem? Així, serà un premi compartit amb tu! :)
EliminaQuè divertit això que expliques! Aquestes anècdotes són inoblidables i ens porten sempre a reviure el millors dels moments passats. Canviin o no de caixa, que bonic tenir-les totes plenes, oi?
ResponEliminaMolt bonic tenir-les totes plenes... a vegades pateixo perquè es buiden soles...
EliminaHas plasmat l'essència de les reunions amb les amigues de l'adolescència, quan ens retrobem cada... dos o tres anys. Gairebé surten sempre les mateixes històries, amb àlbum de fotos o no, però quan van acompanyades de fotografies el tip de riure que ens fem es més gran, i han tantes coses de que riure's.
ResponEliminaBon relat Carme i magnific dibuix.
Un petonico artista.
Hi ha coses que es van repetint d'un grup d'amics als altres... els riures i els records... quina sort tenir-los!
EliminaDeliciós i divertit, encara que fossin dolentes. Aquestes capsetes fan bé en obrir-les, encara que les emocions vagin variant.
ResponEliminaBona nit Carme.
La veritat és que ens vam divertir molt i ens ho vam fer durar... Bona nit, País!
EliminaAromes i records de temps viscuts i, els tenim tan presents, que sembla que no hagi passat el temps.
ResponEliminaGràcies per explicar-ho tan bé.
Aferradetes!
Moltes gràcies, sa lluna, aferradetes de bona nit!
EliminaHehehe, quin record més xulo. Que es pensava el pobre nano, que us les havíeu deixat, no? I vosaltres que les havíeu carregat tota l'estona, quan per fi us en lliureu... Que per cert, posant la frase al traductor, diu 'Ei! Escolta! He fet pasta!'...
ResponEliminaHe, he, he... XeXu, ets la pera! havies de ser tu qui poses la frase al traductor... :D :D :D Evidentment no sé pas què ens va dir el pobre nano. Jo vaig posar al traductor "Ei! Escolta! Us heu deixat les magdalenes!" Però magdalenes no m'ho traduïa, m'ho deixava igual i després vaig posar "Us heu deixat les pastes"... però no vaig comprovar la traducció inversa... ja veig que molt exacta no és! :D
EliminaUn relat encantador. Que bonic poder evocar els records, sense nostàlgia, junt amb les persones amb els es van viure!
ResponEliminaGràcies, Glòria!
EliminaAiii els records, si ens poden fer reviure coses i esbossar somriures. La història que expliques és deliciosa. Jo fa un parell d'anys vaig poder gaudir de les illes gregues... segurament ja no tan verges com quan tu hi vares ser, però així i tot, encara amb una màgia especial que fa que jo les recordi, també, amb un enorme somriure!
ResponEliminaTenen màgia, indubtablement. En aquell moment hi havia molta diferència entre unes i altres. N'hi havia que ja eren turístiques i n'hi havia que no: zero turistes. Un plaer absolut!
EliminaQue bonics són els records! (els bons, eh) A mi sempre em venen els records lligats a algun objecte o paraula i, estirant el fil i tornant a viure i veure petits moments sempre em fa feliç.
ResponEliminaBonic relat, bonics records o al revés, bonics records, bonic relat.
Gràcies, Carme! Una cosa porta a l'altra...
EliminaQuanta saviesa vivencial guarden les capses de records!...
ResponEliminaM'encanta el dibuix...i sobretot l'original teulada que fa la pròpia llibreta...un petó, preciosa!
:) em fas adonar que mai no he tingut cap capseta de records... em costa guardar objectes! Els meus records tots són ben mentals... :)
EliminaM'agrada molt..
ResponEliminaFas que la meva capsa de records també s'obri i no sé...
Ets un encant, Carme.
Gràcies, Pep! Obre-la doncs i recordem junts!
EliminaUna anècdota genial. M'agrada el dibuix amb l'espiral del bloc incorporat :)
ResponEliminaVa ser molt divertit! :) Gràcies!
EliminaAquestes capsetes de records que tots tenim al fons de l’armari, o del cor, són les que trobem quan cerquem quelcom oblidat i en obrir-la, un cop més, tornem a sentir l’aroma del passat que ens envaeix, altre vegada, de somnis i d’il•lusions que potser ara ja havien marxat, i al menys per uns moments tornem tots junts a tenir 20 anys.
ResponEliminaI aquests moments de tornar a tenir 20 anys, no tenen preu...
EliminaSom fets de records guardats en capsetes, i tots aquests records ens fan ser qui som!
ResponEliminaEns ha agradat molt!
Salutacions
Gràcies! benvinguts als meus Moments!
EliminaQueda genial el dibuix en aquesta llibreta, les espirals semblen integrades en el dibuix. I aquests records dolços guardats en una capseta... em fa recordar algun viatge meu i em ve nostàlgia. Quina força que tenen les paraules i els colors sempre, eh?! Petonets
ResponEliminaDe fet, Sílvia, a mi una de les coses que m'agrada més és que algú em faci reviure o recordar una cosa que no tenia present feia molt de temps. Llegeixo i a vegades se'm dispara un record i m'encanta! Espero que a tu també, malgrat la nostàlgia. Petonets!
EliminaEls records en capsetes, siguin quines siguin, sempre et transporten de cop a allò que vas viure! Quins records tan xulos de Paros!!!!
ResponEliminaVeus, en obrir la teva capseta tb me n'has fet obrir una de meva. Els meus records de Paros son d'un formatge arrebossat boníssim, dels carrerons del poblet costaner on ens allotjavem, per cert, en un "hotelet" que si que ens va fer riure, i molt!!!
Del viatge a Grècia, als anys 70 i poquets... va ser una passada d'anècdotes. Els Grecs són una font inesgotable de situacions gracioses i divertides... vam riure tant! Crec que una concentració tan gran de riures en poques setmanes, no s'ha tornat a produir mai més. :)
EliminaUn carreró ple d'encant...
ResponEliminaJo sempre dic que els records que et fan pessigolles, s'han de guardar en una capsa de música, però encara no he trobat la que m'agradi...
Petonets.
Jo tampoc l'he trobada! petonets!
EliminaOstres, cada dia estic més "dispersa"... Ahir vaig entrar, vaig llegir el post... vaig buscar la frase al traductor, em va sortir una cosa molt rara que feia molta gràcia... i... ehem... em vaig oblidar de deixar comentari!! Com pot ser?
ResponEliminaNeuroooooooooneeeeeeeeees!!!
En tot cas el carreró és moníssim!! :-))
Doncs et trobava a faltar, eh? tenint en compte el fer que tu eres l'altra persona, que sabia segur que buscaria la traducció! :)
EliminaI tens raó, aquests traductors et poden alegrar el dia... de divertits que són!
Hahaha siiiiiiii, siiiiiii "he fet pasta", això... el que ha posat en XEXU!! :-DDD
ResponEliminaLa veritat és que aquests traductors són divertidíssims!!
Quína frescor té el que dius i el que dibuixes!
ResponElimina