.JPG)
Sempre ha estat tot a punt per rebre't.
L'acolliment, l'indret, la calidesa.
Cadires buides fan equilibris
Finestres tancades protegeixen del buit.
Tot és a punt, encara.
I la roda gira massa de pressa.
Tot és a punt, a totes hores.
I el món, altiu, passa de llarg.
L'acolliment, l'indret, la calidesa.
Cadires buides fan equilibris
Finestres tancades protegeixen del buit.
Tot és a punt, encara.
I la roda gira massa de pressa.
Tot és a punt, a totes hores.
I el món, altiu, passa de llarg.
Doncs amb la casa i la terrassa tan ben parades jo només puc fer que aturar-m'hi una estona a prendre una bona cervesa fresca tot veient la vida altiva passar. I que passi, tu, que passi...
ResponEliminaDoncs, va seiem? :)
EliminaJo també m'hi aturo!!... I amb la bona companyia del Porquet, farem la xerradeta i ens riurem d'aquest "món, altiu, que passa de llarg".
ResponEliminaQué tinguis molt bon cap de setmana.
Una abraçada.
Trobada blocaire a la Maison Rose! Seu, Montse, segur que ho passarem bé!
EliminaSembla que anem pel mateixos carrers avui,
ResponEliminapintats de colors càlids, tendres...ens trobem aquí,
a punt per prende un café,
xerrar de com les carícies omplen l`ànima...
parlem de tu i de mi.
Aferradeta, preciosa!
Que bé, lluneta, parlem de tu i de mi, una bona estona...
EliminaPeetonassos
ens hauriem de aturar una mica davant les belleses......anem massa depressa
ResponEliminaAu, va! seu una mica, tu també, Joan!
EliminaDoncs espera'm Carme, que vinc!!! I mentrestant deixem que el món altiu passi de llarg! :P Petonets!!
ResponEliminaT'esperem, Alba! :) Petonassos!
EliminaJo també m'hi paro!!!!! un te ben calentó, un llibre de poesia..... ja ho tinc tot a punt per passar una bona estona aquesta tarda. Jo no hi vull passar de llarg, ni tan sols de forma altiva, vull disfrutar d'aquests moments són tota la vida!!!, aaaaa! un te, un llibrei i una pasta dolça!!!!!!! m'hi faltava. Bon cap de setmana Carme.
ResponEliminaDoncs, marta, ens llegiràs alguns poemes d'aquest llibre en veu alta... que ja som tota una colla per escoltar-te!
EliminaJo també m'apunto al te i a la pasta dolça!
Espero quedi alguna cadira lliure per a mi! Jo també m'hi vull aturar a xerrar una estona.
ResponEliminaSi. Tot gira massa de pressa i s'escau un petit descans.
Ja tens una bona col·lecció de colors al carrer.
Gaire bé que pots fer una exposició...
:o)
B7s
I tant que sí, Miquel! Seu, seu... i descansa!
EliminaEm puc asseure ?
ResponEliminaallà on em diguis ?
Encara que sigui en la cadira del racó¡¡
Portaré un llibre i moltes ganes de xerrar.
Parlarem del que tu volguis... i quan es faci fosc ens explicarem els nostres secrets en la foscor de la nit.
Però segur que tot i la foscor els teus dibuixos ens recordaran que la vida é splena de colors.
Espera, Pep, vaig a buscar més cadires! :) Res de cadires del racó, ja les aproparem... les ganes de xerrar ben a punt i a compartir munts de coses!
EliminaAiii, arribo tard!! Ja no queda cap cadira buida? La roda gira molt de pressa, sort que sempre trobem un lloc i un moment per reposar i veure passar el temps ;)
ResponEliminaSí dona, que de cadires n'hi ha moltes de reserva! Vine, vine!
EliminaHi han prou cadires? si en falten en porto una de plegable de casa... o dues o tres, les que facin falta i la vida que passi tant ràpid i altiva com vulgui.
ResponEliminaSom-hi, com més serem més "viurem" :)
EliminaQuin dibuix més preciós. I veig que no hi ha problema de cadires ;)
ResponEliminaCap problema, Jordi, au mira, aquesta per a tu!
EliminaFem un cafè? Tant bé com s'hi deu estar
ResponEliminaSí, fem-lo: Un cafè per la Mireia! :)
EliminaEl món, altiu, té massa pressa, i es perd un moment deliciós.
ResponEliminaSi només fos un moment... :) Benvinguda, bonica!
EliminaHi faltava el rosa, que l'amor si posa...
ResponEliminaDe moment sembla que ningú ho aprofiti, potser és que fa fred i la gent s'ha entaforat portes endins; un lloc molt apropiat per fer una trobada blocaire...
Demano disculpes perquè m'adono que de vegades em deixo alguna lletra!
Bon cap de setmana.
Ara ja t'he de dir: Bona setmana M Roser!
EliminaUne maison rose ou j'imagine la vie passé... Génial, y etre!
ResponEliminaAssiez-toi Ferran! On imaginera touts ensemble!!!
EliminaMira que xula la maixon rose! ;-))
ResponEliminaDesprés podríem fer un muntatge amb una caseta al costat de l'altre... quedaria genial!! ;-))
De moment estan totes juntetes al mateix bloc! (I al mateix blog) :D
EliminaEncara que el món passi de llarg, l'important és que no pot evitar passar per davant del teu món de color rosa.
ResponElimina