Gairebé em desdibuixo
i sóc un sol traç.
Mira'm i endevina'm
pal major o barqueta
aigua invisible o vent.
..............................................................Carme
I si em desdibuixo
no creguis que es trist
es deixar en silenci
l´ alè del meu desig
............................................................Enric Bagué
Em desdibuixo,
davant la ceguesa dels ulls
que miren i no veuen,
més enllà del pal
de les barques, varades
en la foscor del record.
............................................................esborrall
Però la senyera que no falti!
ResponEliminaHi era, hi era...
EliminaOoooh...com m´agrada Carme!!
ResponEliminaM´agraden els dibuixos així, tan senzills i amb tot el significat de les teves paraules. Preciós!!
Interessant joc de mirar i endevinar ;)
Aferradetes!
Nanit
A mi també m'agraden els dibuixos, així simples i senzills... gairebé sempre els pinto, aquest no sé... potser es quedarà així!
EliminaPetonets de bon dia!
Això si que és un esbós ràpid i precís del port de Roses.
ResponEliminaNo has dibuixat ni l'aire ni l'aigua ... però hi són i potser ho has fet tot amb un traç, sense aixecar el llapis del paper.
Bé ... el que m'ha agradat més és el poema :)
Bona nit Carme.
No, no exactament d'un sol traç com diu el poema, però gairebé, Pere!
EliminaM'alegro que t'hagi agradat el poema, el teu criteri i la teva valoració m'interessen molt.
Ho sabia! No em digues que se t'han acabat les pastilletes de colors.
ResponElimina:) No, no... encara no se m'han acabat! ja hi tornaré... avui volia desdibuixar-me...
EliminaDe vegades va bé desdibuixar-se per tornar-se a dibuixar amb més força ;)
EliminaM´agrada aquest sol traç, me´l fas veure diferent al que estic acostumada.Has ignorat el gegant farcit de cases que té al darrere i el vaivé de l´aigua, però les veles delaten que aquest castell té una vista de privilegi.
ResponEliminaBon dia Carme.
M'afalaga el teu comentari, País secret, perquè em fas pensar en la feina que m'ocupa interiorment, mirar sempre el millor punt de vista de totes les coses, emocionalment, psicològicament, però també físicament.
EliminaAquest punt de vista de Roses, el vaig trobar preciós, la veritat... el meu traç no li fa justícia!
I si em desdibuixo
ResponEliminano creguis que es trist
es deixar en el silenci
l´ ale del meu desig
Moltes gràcies, Enric, m'agrada moltíssim! El pujo al post.
EliminaUna esgarrifança em recorre el cos en veure el teu dibuix...
ResponEliminaI en llegir el poema, una altra...
Uff!
No tinc paraules Carme.
Gràcies
forta abraçada
:) M'afalagues, Miquel! Gràcies a tu!
Eliminaestà bé anar canviant de tècnica.
ResponEliminaEm sap greu pintar-lo... era per pintar, però el deixaré així!
EliminaVaja, em sembla admirable que amb 4 línies construesques un tot tan complet.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
EliminaUn bonic apunt, de vegades amb un sol traç n'hi ha prou, per copsar la bellesa...M'agrada.
ResponEliminaPetonets.
A vegades hi ha sort... :) Gràcies!
Eliminano cal afegir color.....s'endevina tot el que necessitem
ResponEliminaSi tu m'ho dius, m'ho creuré!
EliminaQuina gràcia!! Pel títol imaginava que seria un pom de roses (flors) :-DD
ResponEliminaSempre he pensat que gran part de la gràcia dels teus dibuixos-pintura és -a més del molt bon gust que tens en l'elecció dels colors- aquest dibuix ràpid, de línia, atrevit, sense por en el traç, sobre el qual vas bastint l'obra final... i aquí veig que queda clar: Ets una molt bona dibuixant!! ;-))
Gràcies, Assumpta... sempre aprenent, ja ho saps!
EliminaL'altre dia ja ho vaig veure i em va sorprendre i avui ens tornes a ensenyar el dibuix només resseguit. Jo pensava que primer els pintaves i després reseguies.
ResponEliminaRoses, una terra preciosa. M'agrada molt aquesta població!
No, no... així com tu dius només ho he fet en un parell d'ocasions que vaig intentar pintar sense dibuix i no em va agradar i el dibuix el vaig posar al final, però normalment començo així per les línies.
EliminaM'agraden els teus desdibuixos!
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!
EliminaEm desdibuixo,
ResponEliminadavant la ceguesa dels ulls
que miren i no veuen,
més enllà del pal
de les barques, varades
en la foscor del record.
Semblen gravats,,,BONA NIT, preciosa.
Gràcies pel teu poema, tan encertat, noieta!
EliminaMe l'enduc cap amunt,
Bona nit...
Què bonic aquest dibuix! Molt ben acompanyat, dues arts que com dos afluents engrandeixen l'ànima.
ResponEliminaTraços aromatitzats de sal,
ResponEliminaretolats perfils litorals,
panoràmica tripulada d'encant,
marina per emmarcar.
Bon cap de setmana, Carme.