divendres, 12 d’octubre de 2012

Roses



Gairebé em desdibuixo
i sóc  un sol traç.

Mira'm i endevina'm
pal major o barqueta
aigua invisible  o vent.
..............................................................Carme

I si em desdibuixo
no creguis que es trist
es deixar en silenci
l´ alè del meu desig


............................................................Enric Bagué

Em desdibuixo,
davant la ceguesa dels ulls 
que miren i no veuen,
més enllà del pal
de les barques, varades
en la foscor del record.

............................................................esborrall

33 comentaris:

  1. Ooooh...com m´agrada Carme!!
    M´agraden els dibuixos així, tan senzills i amb tot el significat de les teves paraules. Preciós!!
    Interessant joc de mirar i endevinar ;)

    Aferradetes!
    Nanit

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden els dibuixos, així simples i senzills... gairebé sempre els pinto, aquest no sé... potser es quedarà així!

      Petonets de bon dia!

      Elimina
  2. Això si que és un esbós ràpid i precís del port de Roses.
    No has dibuixat ni l'aire ni l'aigua ... però hi són i potser ho has fet tot amb un traç, sense aixecar el llapis del paper.
    Bé ... el que m'ha agradat més és el poema :)

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no exactament d'un sol traç com diu el poema, però gairebé, Pere!
      M'alegro que t'hagi agradat el poema, el teu criteri i la teva valoració m'interessen molt.

      Elimina
  3. Ho sabia! No em digues que se t'han acabat les pastilletes de colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) No, no... encara no se m'han acabat! ja hi tornaré... avui volia desdibuixar-me...

      Elimina
    2. De vegades va bé desdibuixar-se per tornar-se a dibuixar amb més força ;)

      Elimina
  4. M´agrada aquest sol traç, me´l fas veure diferent al que estic acostumada.Has ignorat el gegant farcit de cases que té al darrere i el vaivé de l´aigua, però les veles delaten que aquest castell té una vista de privilegi.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'afalaga el teu comentari, País secret, perquè em fas pensar en la feina que m'ocupa interiorment, mirar sempre el millor punt de vista de totes les coses, emocionalment, psicològicament, però també físicament.

      Aquest punt de vista de Roses, el vaig trobar preciós, la veritat... el meu traç no li fa justícia!

      Elimina
  5. I si em desdibuixo
    no creguis que es trist
    es deixar en el silenci
    l´ ale del meu desig

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Enric, m'agrada moltíssim! El pujo al post.

      Elimina
  6. Una esgarrifança em recorre el cos en veure el teu dibuix...
    I en llegir el poema, una altra...
    Uff!
    No tinc paraules Carme.
    Gràcies
    forta abraçada

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Em sap greu pintar-lo... era per pintar, però el deixaré així!

      Elimina
  8. Vaja, em sembla admirable que amb 4 línies construesques un tot tan complet.

    ResponElimina
  9. Un bonic apunt, de vegades amb un sol traç n'hi ha prou, per copsar la bellesa...M'agrada.
    Petonets.

    ResponElimina
  10. no cal afegir color.....s'endevina tot el que necessitem

    ResponElimina
  11. Quina gràcia!! Pel títol imaginava que seria un pom de roses (flors) :-DD

    Sempre he pensat que gran part de la gràcia dels teus dibuixos-pintura és -a més del molt bon gust que tens en l'elecció dels colors- aquest dibuix ràpid, de línia, atrevit, sense por en el traç, sobre el qual vas bastint l'obra final... i aquí veig que queda clar: Ets una molt bona dibuixant!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta... sempre aprenent, ja ho saps!

      Elimina
  12. L'altre dia ja ho vaig veure i em va sorprendre i avui ens tornes a ensenyar el dibuix només resseguit. Jo pensava que primer els pintaves i després reseguies.

    Roses, una terra preciosa. M'agrada molt aquesta població!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no... així com tu dius només ho he fet en un parell d'ocasions que vaig intentar pintar sense dibuix i no em va agradar i el dibuix el vaig posar al final, però normalment començo així per les línies.

      Elimina
  13. Em desdibuixo,
    davant la ceguesa dels ulls
    que miren i no veuen,
    més enllà del pal
    de les barques, varades
    en la foscor del record.

    Semblen gravats,,,BONA NIT, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu poema, tan encertat, noieta!

      Me l'enduc cap amunt,

      Bona nit...

      Elimina
  14. Què bonic aquest dibuix! Molt ben acompanyat, dues arts que com dos afluents engrandeixen l'ànima.

    ResponElimina
  15. Traços aromatitzats de sal,
    retolats perfils litorals,
    panoràmica tripulada d'encant,
    marina per emmarcar.

    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari