La calidesa ens permet fer les coses pausadament, no hi ha neguit ni presses per entrar, sabem que la porta és oberta i el cor és dins per estimar. Bon dimarts, Carme!!
Tots els colors que hi han són fets per entrar i viure en aquesta casa. Seure als escalons i veure passar el temps, amb la calidesa del qui sap escoltar. Bon dia, Carme.
Colors càlids, llum càlida, com la que m'arriba de tu. Un petó, bonica!
ResponEliminaMira aquest va sortir ben càlid de colors... va com va!
EliminaEl cancell pot ser el preàmbul de la casa del cor, ben oberta i hospitalària. Com aquesta teva.
ResponEliminaBon dia Carme!
M'agraden les portes obertes...
EliminaLa calidesa ens permet fer les coses pausadament, no hi ha neguit ni presses per entrar, sabem que la porta és oberta i el cor és dins per estimar. Bon dimarts, Carme!!
ResponEliminaEstimar sempre s'ha de fer sense presses...
Eliminano tanquem mai la porta a la calidesa
ResponEliminamai!
EliminaUna llum que escalfa pel sol fet de ser-hi.
ResponEliminaUna llum que escalfa pel sol fet de ser-hi... m'ho he de rumiar una mica, però sé que tens raó...
EliminaBen bé que una cálida tardor, amb aquests colors que enamoren...
ResponEliminaM'encanta!
Un molt bon dia, Carme!
Bon dia, fanalet! Gràcies!
EliminaMolt bonica, aquesta composició.
ResponEliminaBon dia!
Una abraçada, Jp!
EliminaLa càlida tardor reflectida m'atrau i em convida a trepitjar la catifa de colors.
ResponEliminaEntra i trepitja, doncs... la catifa que et convida!
EliminaUna llum tardoral i, tanmateix, càlida.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
EliminaTots els colors que hi han són fets per entrar i viure en aquesta casa.
ResponEliminaSeure als escalons i veure passar el temps, amb la calidesa del qui sap escoltar.
Bon dia, Carme.
Ja m'agradaria escoltar-te una bona estona, Pep!
EliminaAvui busco llum a tot arreu, la nit ha sigut molt fosca i llarga...la teva calidesa em reconfortarà.
ResponEliminaMolt bon dia, bessets!
A tu també, nina, m'agradaria escoltar-te una estona... t'envio una abraçada de colors amb tota la calidesa...
EliminaBona tarda preciosa!
obrim la porta! que no hi haurà més remei que abraçar aquesta llum càlida!
ResponEliminaObrim, obrim...
EliminaHola Carme, he vist la llum. La llum era el Ferran qui m'he donat el clau per teu blog: http://carmerosanas.blogspot.com/ncr/
ResponEliminaQuina alegria!!!!
Ei! No sabia que havies perdut el meu blog!!!
EliminaQuina alegria de veure't de nou, Merike!!!
els colors i com els has combinat... m'encanta! el cel tan lleuger i el terra mono mono mono..
ResponEliminaés així.. preciós tot!
No s'assemblen massa a com eren, però a mi m'agraden més càlids que els grisos freds... Gràcies, Lolita!
EliminaQuan tens llum interior, els ulls són els fars que il·luminen les vides dels que tens a la vora...
ResponEliminaPetonets.
Petonets, M Roser!
EliminaPorta oberta, que espera la llum ocre i daurada.
ResponEliminaMolt bonic!