S'esborren fragments de records,
però la pantalla no queda mai blanca.
Se'ns omple de brossa i del pols
fins que tot s'ho emporta l'aire.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
S'esborra el treball que feies,
ResponEliminaperò la pantalla no queda mai blanca,
la pantalla queda blava,
són les gracietes del Windows.
Perdó pel comentari, si l'esborres ho entendré.
Ara seriosament, m'ha agradat molt el que has escrit.
Jp, mai no m'atreviria a esborrar cap comentari i menys un de teu! :) Si sempre m'arrenques un somriure!
EliminaGràcies, maco!
Amb segons quins records val més que arribi la ventada, ben depresa.
ResponEliminaA vegades trobo que arriba la ventada quan no tocaria! :) però tens raó en el que dius!
EliminaHo torno a trobar trist però suposo que és inevitable que el temps esborri els records i els substitueixi per "brossa". Això sí, un 10 per com ho has escrit. :-)
ResponEliminaMc, ja tens raó, ja, fa un temps que em surten les coses una mica així, així! Si t'agrada el "com", ja m'hi consolo una mica! :-)
EliminaEs cert que sempre queda alguna cosa dels records, encara que esmorteits pel temps. Però poden resorgir quan menys t'ho esperes mentre siguis viu
ResponEliminaPoden ressorgir, o no! Van a la seva els records! :) Un petonàs, Khalina, guapa!
EliminaRecord que recordes,
ResponEliminaSi em fas mal
Esborra,m!
M.agrada estar ara aqui
Com un esborrall de tot
Enric mobil..
Petons Carme. Ets una crack
Gràcies, Enric! Una abraçada
Eliminai un no tria quins records s'han d'esborrar o no..si és que se'n vol esborrar cap
ResponEliminaa vegades més que esborrar-los els tranformem..
uns versets molt desmemoriats!:)
A vegades, no... els transformem sempre!
EliminaSempre queda alguna cosa, és cert. De vegades més val no mirar, o tancar el ulls
ResponEliminaQueda el que queda... i tampoc podem fer-hi gran cosa!
EliminaAlgun, bé s'ha desborrar de tant en tant, sobretot els que ens fan mal, sinó no hi hauria espai pels bons records...
ResponEliminaPetonets.
S'esborren tant si volem com si no...
EliminaBona nit, maca!
Als bons records no hi va la pols, perquè ens cuidem bé de netajar-los.
ResponEliminaNanit, nina!
Aquests els hem de cuidar molt bé.
EliminaNanit, bonica!
Jo tinc records tan meus que per explicar-los hauria de aprendre a parlar de nou.
ResponEliminaParlar en un llenguatge que fes entenadora la màgia del amor i la tendresa.
Són els records que guardo amb més fervor, perquè sé que quan els necessiti en tornaran a la vida.
Pensi Carme, amb els teus..
bona nit.
Hi penso, Pep, hi penso... gràcies!
EliminaEls records que valen la pena no s'esborren fàcilment. Els altres millor que se'n vagin per sempre.
ResponEliminaAixí mateix, Glòria, així mateix...
EliminaNo puc més que dir que estic d'acord al cent per cent amb en MAC... és tan maco... però tan trist!!
ResponEliminaHo dic una mica així, poètic, però m'adono de la certesa i de la tristesa de tot plegat, perquè la memòria que tinc ja no és la que tenia... i això que no em puc queixar perquè encara me'n queda molta! (però baixant)
Elimina