D'una foto d'en Joan Rodó
No tinc les ales tan grosses, ni de colors tant lluïts, ni ratlles, ni taques, ni dibuixos...
Però tinc ales i ulls i antenes, sóc una papallona, tot just una mica diferent... o potser no?
M'agraden les herbes i sé pujar-hi fins al capdamunt. Atalaio matins i tardes i a vegades nits.
Tot és tan breu, que necessito unes quantes vides per arribar a saber totes les hores.
Jo estic al·lucinada de la teva creativitat, ets una constant, un no parar, tot flueix, tot canvia en aquest blog, però la teva essència és meravellosa!!!
ResponEliminaDafne, m'afalagues... no puc evitar de deixar fluir tantes coses que se'm mouen per dins... ara penso que si no tingués blog, explotaria! :)
EliminaUn bon pack: Dibuix, poesia i filosofia. Molt bo!.
ResponEliminaGràcies, Ramon, bon cap de setmana!
EliminaQue divertida aquesta papallona, he he :o)
ResponEliminapetó
Té un no sé què de diferent, oi? petó, maco!
EliminaLa vida d'aquesta papallona s'assembla una mica a la meva! És molt bonica, molt natural. Bon cap de setmana, Carme!!
ResponEliminaBon cap de setmana, Sílvia! I moltes gràcies!
Eliminacurt però intens ,molt intens i maco
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaM'agrada aquesta papallona escaladora i filòsofa! ^0^ Ets genial!
ResponEliminaPetonassos, preciosa!
Eliminasembla que t'inspiren les papallones,doncs,t'ha quedat molt bonic tot plegat!
ResponEliminaGràcies, Joan, possiblement m'haguessin quedat millor amb un senzill Paint, pe`ro em va fer il·lusió fer-los-hi un lloc a la llibreta de camamilla! :) Un petó!
EliminaBon dia,en directe !! ;-)
EliminaBon dia, en directe, Joan! ;-)
Eliminael pas pel teu blog i els teus dibuixos asserena l'esperit, Carme. T'envio unes fotos d'espiadimonis (libel·lules) per si en vols dibuixar una.
ResponEliminaAh!, que no me n'oblido: MOLTES FELICITATS pel premi C@ts. Més que merescut.
Una abraçada.
Fotos rebudes, Lluís! veurem què puc fer amb els espiadimonis, són tots diferents i molt macos!
EliminaGràcies dobles: per les fotos i per la felicitació!
Tot és tan breu ... aquesta papallona lletja potser demà serà una papallona cigne.
ResponEliminaDe vegades la lletjor és efímera, com la bellesa.
Bona nit Carme.
he, he, he... tot és tan breu i efímer que no cal perdre l'esperança... :) ara bé, Pere, digues que tampoc és tan lletja, oi?
EliminaBon cap de setmana, Pere.
...o no.
ResponEliminaJo crec que és l'abella Maia disfressada.
Potser si que hi té una retirada! :) Gràcies pel teu bon humor!
EliminaEts una papallona molt simpàtica. I de bon segur tens un tacte vellutat molt agradable. Peró no tinguis por, no et tocaré. Au, aprofita i ves a volar una estona, ara que no plou. :)
ResponEliminaGràcies, Gloria, tu si que m'animes! :)
EliminaQue bonica la vida de les papallones que se la passen entre flors, però és una vida tan curta...
ResponEliminaPetonets.
Tan curta, que em costa d'imaginar... quantes vides per aprendre-ho tot... com nosaltres, que no en tenim pas prou amb tota una vida per aprendre-ho tot.
ResponElimina