Vine t'esperem
arribarem en núvol espès
per agrair el teu pa.
I et regalarem l'instant únic:
l'enlairament potent
de mil batecs d'ales
tots a la vegada.
Al teu senyal del braç.
Tots! Tot d'una.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Aquests colombs semblen pacífics.
ResponEliminaBon dia, Carme.
:) coloms de la pau... ;)
Eliminanosaltres ja semblem també coloms recollint les engrunes dels qui ens volen tirar menjar.....una pintura molt maca.
ResponEliminaPerò potser ens sabrem alçar i marxar tots d'una volada, com ells...
EliminaGratificant companyia mútua, l'home i els coloms. I aquell qui possiblement se sent menstingut pels homes, es pot sentir un déu envoltat d'àngels alats que obeeixen al sol moviment del seu braç...
ResponEliminaCom sempre, una aquarel·la que parla, Carme. Una abraçada!
Moltes gràcies, Galionar. Tot un món particular, que han construït ells.
EliminaUna abraçada!
Tots a l'una, és clar que si!.
ResponEliminaUn dibuix magnífic, Carme. Bon diumenge!!
Bon diumenge, Mc! Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaEl meu pensament va dirigit a la unitat, aquesta que ens cal per alçar el vol.
ResponEliminaM'agrada veure el vell dels coloms acompanyat dels teus colors!!!
Bon diumenge!!!
A veure si l'aconseguim: la unitat per alçar el vol... Bon diumenge, bonica!
EliminaOh, és la pintura d'aquella foto que vas penjar fa uns dies! Que ben aconseguida, acompanyada d'aquest poema. Molt potent, com el vol dels coloms!!
ResponEliminaNo t'ho pots ni imaginar com va ser de potent! :) bon diumenge, bonica!
EliminaMil batecs d´ales per a tu, nina!
ResponEliminaPreciosa imatge-missatge!!
Salut i força!
Bessets.
Lluneta, una abraçada i molta força!
EliminaAmb aquesta versió camamilla no fa tanta esgarrifança com la fotografia original! :P
ResponEliminaN'hi ha molts menys... he, he, he... i més desdibuixats! :P
EliminaMira el senyor dels ocells!!! :-))) Alguna cosa em fa pensar que estaria molt content si sabés les fotos tan maques que li va fer l'Enric i la teva versió en dibuix-pintura!... Ell, amb els seus amics coloms! :-))
ResponEliminaOstres, Donatella, ja veig que no t'has pres malament que jo no tingués ni idea de qui eres tu... vens fins al meu blog amb paraules amables... :)
EliminaGràcies per venir, crec que ja no oblidaré aquest nom!
Entre tu i jo penso que l'Assumpta es deu haver xivat!
Bé, no passa res perquè tu no sàpigues qui sóc jo... Jo sí que sé qui ets tu, ets molt famosa. M'agradaria comprar-te un quadre... Estaria bé 100.000 Eurus? :-)
EliminaQui és l'Assumpta? L'hauria de conèixer?
Donatella, és imperdonable que no coneguis a l'Assumpta. Si et bellugues per aquest meu petit món dels blogs, l'Assumpta és una persona important. Molt important! O sigui que només has d fer que buscar-la en els comentaris d'aquest blog i tindràs la sort de poder-la conèixer.
EliminaEm sap greu, Donatella, però els meus dibuixos no estan a la venta. Només els regalo, a vegades, als amics. Gràcies!
Ostres, la Donatella aquesta ha dit exactament el mateix que anava a dir jo!! :-DDDDDD
ResponElimina:DDDD Quina casualitat, eh? És que aquesta gent famosa tenen espies o què?
EliminaI a sobre et copia les paraules... quin misteri! :DDD jo crec que t'has xivat, li has dit que jo no la coneixia i no ho ha pogut suportar...
:DDD
A pl. Urquinaona cada matí, des de l'autbús, veig una senyora dels coloms. I sempre em pregunto perquè cada matí és allà donant pinso als coloms, que ningú vol veure.
ResponEliminaHi ha lligams inexplicables...
EliminaLa teva interpretació em fa pensar en un home que sembra i que cuida el sembrat amb el cor, la qual cosa el permet una bona collita diària de sentiments i pensaments possitius, que el fan ser un home ric.
ResponEliminaM'agrada el color àmbar que uneix el cel amb el cofre que conté una llavor tan preuada.
Una bona metàfora, la teva... gràcies, bonica!
EliminaTens la virtut de traslladar l´ estat d' anim del dibuix al text.
ResponEliminaGran Carme
Gràcies, Enric! Bona tarda de diumenge!
EliminaAmb la teva versió queda molt agradable de veure.
ResponEliminaEl poema és molt encertat, descriu molt bé l'escena, i és molt bonic.
M'agrada!
A tu també t'atabalaven tants coloms, oi? He fet una versió reduïda... :)
EliminaGràcies, Glòria!
Uns coloms agraïts que sempre acudiran a la crida del vellet, per fer-se mútua companyia...
ResponEliminaPerò jo penso, no sé si l'ajuntament és sensible com per trobar-ho poètic...
Bona setmana.
No sé, però els coloms hi són, l'home no se'ls inventa pas... és l'Ajuntament que hauria de fer alguna cosa per limitar-ne la població... n'hi havia moltíssims, jo no n'havia vist mai tant s de junts.
ResponEliminaBona setmana i bona nit!