dilluns, 8 d’octubre de 2012

Els colors al carrer - 7 - vermell i verd


Em rendiré,
com si no em calguessin els mots.
Els colors en silenci són prou eloqüents?
Passejo  pels colors  del carrer.
Sovint  algun de més especial  m'atura.
Aleshores me'l faig  meu.
I omplo hores de paper,
m'omplo els ulls  d'imatges.
Em rendiré.
I potser algun dia
no em caldran els mots.

31 comentaris:

  1. Un carrer desèrtic transmet pau o por, segons el barri on et trobis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens prou raó, Josep. Els carrers per descomptat! Bon dia!

      Elimina
  2. No t'imagino rendint-te. Un petó, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser que tinguessis raó... però confesso que hi ha moments que m'agradaria saber fer-ho.

      Elimina
  3. Els mots com els colors, te'ls fas teus. Res de rendir-se!! Petons de bon dia :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petons de bon dia... m'agraden massa els mots, els necessito per tot i per a tot, a vegades sí, em rendiria... si pogués! :)

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Deixar parlar a les formes i els seus colors,
    és una forma de rendir-se a la seva bellesa.

    Vermell i verd, passió i esperança juntes!

    Més bessets per avui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era ben bé això... però és una visió molt positiva...

      Elimina
  6. Els de la casa verda han fet molt bé de posar el senyal de trànsit, més val previndre, que als francesos se'ls ha de deixar les coses claretes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Les cases verdes són així... diuen les coses ben claretes... :)

      Elimina
  7. No li calen mots als ulls es miren i es rendeixen als colors que contemplen i els parlen.
    Preciosa barreja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és que n'estigui massa segura, però si tothom ho té tan clar, m'hauré de rendir! :)

      Elimina
  8. Rendir-se és una paraula preciosa quan ho fas voluntària i espontàniament per algú o per alguna cosa, sense esperar cap tipus de contrapartida. Quan es fa així, i tu ho saps, en el fons, no calen els mots. Petons Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix! No sí... ja m'agradaria que no em calguessin... :)

      Elimina
  9. aquest em rendiré... em trenca el cor.. de tanta emoció que hi conté..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, noieta, la té! Tampoc et volia fer mal, una abraçada de disculpa!

      Elimina
  10. Què fort: m'he vist passejant per aquest carrer. I m'ha agradat, de veritat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coi, Ferran, no m'estranya és un lloc molt mogudet, amb molt ambient i molt interessant!

      Elimina
  11. No crec que pugues prescindir dels mots, la veritat ;)

    ResponElimina
  12. El vermell i el verd combinen molt perquè son complementaris. Estaria bé fer poemes de colors, enlloc d'utilitzar paraules...Transmeten molt bé els missatges!
    Petonets acolorits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M Roser... com podria fer poemes amb colors? Què dirien? serien poemes de veritat? poesia visual? :) Em fas rumiar, eh?

      Elimina
  13. Sembla que aquest "et rendiré" ha tingut gran èxit.

    Carme, feia dies que no entrava per Blogville. Segueixes fent uns dibuixos preciosos, acompanyat s de belles paraules. Aquests carrers francesos que ens conviden a passejar... Llàstima no ser la Mary Poppins i poder entrar dins dels teus quadres, mentre per uns altaveus sentiria les teves paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Èxit... no saps pas mai entre dibuix i paraules en quina cosa es fixarà més la gent maca que passeu per aquí... impossible endevinar-ho!

      :) Passejaries per Paris si poguessis entrar-hi!

      Elimina
  14. Una disbauxa de colors! Quina ciutat més divertida!
    Jo crec que no, que no et rendiràs, seguiràs amb els teus mots acompanyant-nos!
    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que no... Glòria, encara que me'n vinguin ganes...

      Elimina
  15. Ostres, què fort!! Ahir per la nit vaig passar per aquí, vaig mirar l'aquarel·la, em va encantar... i vaig deixar un comentari sobre la combinació de colors... i ara no el veig! :-)
    I dic "què fort!" perquè no seria la primera vegada que Blogger es menja un comentari però, en aquest cas, crec que pot ser culpa meva... Tenia son (cosa rara en mi per la nit) i sóc capaç d'haver-me oblidat de clicar el "Publica"!!!
    Ai, mare... com pot ser això??

    Bé, en tot cas, deia que també queden maques les façanes amb aquestes combinacions de colors tan alegres!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs... no l'he rebut ni aquí ni al mail... ja passen aquestes coses!

      Semblava com de joguina aquesta caseta...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari