d'una foto d'una revista, una versió lliure de la cala de Sa Tuna
T'explico el fred
dels blaus i verds de l'aigua.
Busca la pell
la teva pell tan blanca.
Els teus braços somriuen.
T'explico el fred
dels blaus i verds de l'aigua.
Busca la pell
la teva pell tan blanca.
Els teus braços somriuen.
Malgrat el fred dels verds i blaus de l'aigua es pot deduir una càlida cala.
ResponEliminaÉs preciosa!
EliminaEl plaer de la vista enllaçat al plaer del poema.
ResponEliminaOlga X.
Moltes gràcies, Olga!
EliminaL'escalforeta dels braços compensa el fred dels blaus i verd de l'aigua que, d'altra banda, semblen tan bells...
ResponEliminaHo són... bon cap de setmana, Noves Flors!
EliminaQue bonica que és la cala solitària...Els verds i blaus de l'aigua, reflex de pins i cel!
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M Roser!
Eliminaem transporto cap a la cala, sense gent, amb una suau brisa..... què bé Carme! Gràcies per aquest regal!
ResponEliminaUns minuts d'escapada! que bé, oi?
EliminaQuina cala més bonica, i que bé l'has pintada!
ResponEliminaGràcies, Glòria!
EliminaSa Tuna...sempre impresionant
ResponEliminaTotalment d'acord!
EliminaM'agrada això de "Els teus braços somriuen"
ResponEliminaSi a més a més dels braços també somriu el cor, ja és una passada!
Elimina"T'explico el fred
ResponEliminadels blaus i verds de l'aigua."
Encomana a escriure més... :)
Abraçada!
Doncs ja t'hi pots posar, Alba, que m'encantarà llegir-te! Abraçada, bonica!
EliminaSa Tuna, Sa Riera....imatges que queden en la memòria dels sentits, entre els braços que somriuen, és una imatge per enganxar-s'hi i no moure's mai més! He estat un setmana fora sense connexió, saps Carme...que he descobert que es poden enyorar els blocs!!!!!
ResponEliminaOi que sí? A mi ja m'ho semblava que es podien enyorar... i que no és només cosa meva!
Eliminaummm...aquesta caleta, ara, amb un bon solet em vindria de perles!
ResponEliminaBessets!
Segur que en tens per aquí a prop de ca teva alguna de ben maca, també!
ResponEliminaBona nit!
El fred ressalta la càlida abraçada...
ResponEliminaÉs preciosa aquesta composició, Carme. M'agraden molt les façanes, especialment maquillades per reflectir-se en l'aigua. La bellesa s'escampa per tot arreu.
M'alegro molt que t'agradi... :) un petonàs!
EliminaDarrerament els teus dibuixos i les teves lletres em porten molts records! aquesta vegada, de fa dos estius, quan tot era ben plàcid.
ResponEliminaAix! quan tot era ben plàcid... :) jo també intento recordar-ho...
Elimina