El paper és blanc, però la foto ha quedat així, què voleu fer-hi?
Serena, forta
ha aguantat guerres i tempestes.
Entre les nostres runes,
la bellesa pura de la resistència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Home, tu has trobat la solució perfecta a un paper que és blanc però ha quedat esgrogueït. El pintes tan bé com vas fer, i ja no es nota!
ResponEliminaXeXu... he, he, he... que era blanc de veritat...
Eliminanomés la foto ha quedat esgrogueïda! ;)
Carme!!! com t'ho fas per proporcionar-nos sempre aquesta serenitat de paraules i colors?
ResponElimina:) Guapa!!!
EliminaNo em puc creure que el paper fos blanc.
ResponEliminaBon dia!
M'ho temia, Jp, m'ho temia!
EliminaBona tarda!
Has pensat si pot ser que alguna fada et volgués suggerir els colors?
ResponEliminaMolt bon dia, nina!
Bessets.
Si que ho sembla, sí! Una gran idea! Petonassos!
EliminaPotser nosaltres em de fer el mateix, bastir una torre de resistència. Que ens guardi dels llamps i les tempestes, que sigui perduradora, que sigui pels que estimem.
ResponEliminaPels que volem arribar, pels que volem aprendre i pels que entenem que en la diversitat hi ha el futur.
El dibuix i les paraules,
la bellesa i la resistència.
Bon dia, Carme.
I tant que sí, una torre de resistència ben forta i ben valenta. I si la resistència pot ser bella millor que millor.
EliminaI llavors, la foto amb colors també els ha canviat la càmera?... mmmm, les torres aguanten i els colors s'esvaeixen...
ResponEliminaPossiblement una mica sí! La foto mai no em surt exacta que el dibuix. :)
EliminaHahahaha em fa gràcia l'aclariment que el paper és blanc... :-)) Sempre passen aquestes coses, és culpa del flaix, de la il·luminació... en tot cas, el dibuix és una preciositat, com sempre... això sí que no canvia :-))
ResponEliminaLes ratlles no canvien... els color s i la llum una mica sí, al menys a vegades. :)
EliminaFerma, ferma, ha quedat la resistència.
ResponEliminaLa lluita continua.
Seguirem, Jordi, resistint atacs i animalades... serens, sobretot serens i segurs.
EliminaSerens, resistirem, i amb tocs de color, mantindrem l'esperit alegre!!!
ResponEliminaQue bonic!!!!
Gràcies Dafne! Resistirem!
EliminaEsperem que de tempestis en continuï aguantant.... ara de guerres.... millor que no! ;) ptonets!
ResponEliminaNo, no de guerres no! Diu que ja en té prou, que ja n'ha aguantades massa! petonets... :)
ResponEliminaLes runes subsisteixen, perquè han resistit moltes guerres i tempestes...D'aquí el valor d'algunes velles pedres...La resistència les fa belles!!!
ResponEliminaPetonets.