No, no m'he pentinat, encara, i així m'he llevat: amb els pèls armats en guerrilla. De moment no em penso barallar amb ells. És una batalla perduda. Em quedo aquí asseguda fins que es cansin d'estar alçats en peu de guerra.
No, no m'aixeco pas, encara, rumio i m'adono que tenen raó, les coses estant de posar els pèls de punta. No es pot anar contra el temps i contra tot. No, ni ho intentaré tant sols, d'aplanar-los. Els lluiré així, tot just m'hi plantaré un estel.
No, no m'aixeco pas, encara, rumio i m'adono que tenen raó, les coses estant de posar els pèls de punta. No es pot anar contra el temps i contra tot. No, ni ho intentaré tant sols, d'aplanar-los. Els lluiré així, tot just m'hi plantaré un estel.
cap dels relats s´ havia fixat amb els cabells.
ResponEliminaFina ironia Carme!!
Bon dissabte
Deu ser que m'hi he fixat, perquè jo quan els porto una mica curts, com ara, em llevo així. Bé per sort no cada dia. :) Però bé he de pensa r idees i ara ja la tinc, a la propera m'hi plantaré un estel! :)
EliminaBon dissabte, Enric!
Doncs jo tampoc m´he pentinat avui! i si això vol dir que estic en desacord amb tot el que passa,
ResponEliminadoncs millor!! així no hauré de gastar saliva amb certs "individus" que ni val la pena parlar-hi.
Visca la rebel.lia!! (i no tans sols dels pèls).
Com va Carme? Saps que m´ha agradat molt el teu relat?? Doncs sí!!!
Bessets i bon dia!
Lluneta, doncs vinga!
EliminaQui sap si l'Assumpta amb la seva traça ens podria fer uns estels per posar-nos als cabells de punta... he, he, he...
Abraçadetes, nina...
Ostres, ho he vist massa tard, ja ho veig ;-)))
EliminaMai no és massa tard, Assumpta!
EliminaSegons quines coses, et posen els pèls de punta!!! Crec que l'adorn d'un estel crearà tendència. M'ha encantat!
ResponEliminaPilar, això sí que m'ha afalagat: "crearà tendència"! Iuuuuhhhhhhuuuuu! :D
EliminaGràcies, bonica!
Dius tant !!!! enhorabona! jo tampoc em pentino
ResponEliminaTu no ho necessites... :D difícil seria plantar-t'hi un estel... al menys abans que passés un temps .... :D :D :D Gràcies, guapa!
EliminaUn estel per mi també, que tot sovint mi he de barallar, però vaja pentinant-los amb els dits crec que tampoc queden tant malament. :<>
ResponEliminahe, he, he... un altre estel per la Montse, si us plau! :D
Eliminamoltes gràcies per al teva participació.
ResponEliminaGràcies a tu per la proposta!
EliminaPreciosa!
ResponEliminaGràcies i petonassos, Zel
EliminaÉs una bona idea aquesta, podríem fer una manifestació, on tothom hi anés amb els pels de punta i un estel plantat al bell mig...
ResponEliminaPetonets.
Qui sap? potser tindria èxit, M Roser! :) gràcies!
EliminaÉs clar que sí, els cabells esbullats també tenen la seva gràcia. Marcaràs un nou estil, amb l'estrella al capdamunt. Molt ben trobat! Bon cap de setmana ;)
ResponEliminaBon cap de setmana! Gràcies, guapa!
EliminaUn estel li quedaria preciòs.
ResponEliminaVolia escriure "preciós".
ResponEliminaFaré la prova! :)
EliminaSegur que estarà molt bonica, amb l'estel als cabells! M'admira que d'un mateix dibuix puguin sorgir contes tan variats i tan bonics!
ResponEliminaUna abraçada!
Que bé que t'agradi!
EliminaQue maca t'ha quedat; li convenia l'estel! Com diu una amiga meva, d'allò que no es pot dissimular cal fer-ne el nostre emblema. I la nena ho ha aconseguit gràcies a tu!
Elimina:D Gràcies!
EliminaHui sembla més contenta.
ResponEliminaÉs que no es pot estar sempre trist... alguna cosa hem de buscar que ens animi... jo dibuixo i ella el planta un estel al cap... i les dues contentes!
Elimina:-)))) Quin look més maco!!!
ResponElimina:) Ho havia de provar, oi? :)
EliminaPotser l'estrella que li has plantat als cabells il · luminarà els passos d'aquesta nena i al vespre pels camins d'estiu ... semblarà una cuca de llum.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Una cuca de llum, embolicada amb un somriure, gràcies Pere poeta!
EliminaBon diumenge, Pere!
Eiii...he tornat pensant que l´Assumpta hauria passat a posar l´estel i em trobo que tu ja li has plantat!!
ResponEliminaI amb un somriure de trapella que m´encanta!!;)
Més bessets per aquesta nit!
Jo avui estic una mica zombie... però l'estel que ha posat la CARME a la xiqueta és preciós!! ;-))
EliminaQue fàcil pot ser posar un estel als cabells, oi? :) Gràcies boniques!
EliminaHi han batalles perdudes, com el remolí que tinc a la coroneta...
ResponEliminaEstà d'allò més bonica amb l'estel i més riallera!
Jo en tinc un damunt del front, al costat dret... no hi ha manera... si no ho arreglo amb un estel... no té cura :DDD
EliminaHa, ha, ha, que bé li senta, que boniqueta està amb l'estel i el vestit roig!
ResponEliminaI una cara una mica més alegre... sobretot!
EliminaI la petita finalment riu... És una xiqueta estelada!! :-)))
ResponEliminaM'agrada molt!! :-)))
Gràcies, guapa!
EliminaFeia molt de temps que li deien que l'única solució era pentinar-se amb l'estil que li marcaven els altres i mira quina cara feia. Però ara que ha descobert quin és el seu estil de veritat, ja riu. Genial!!
ResponEliminaNo hi ha com poder ser tu mateix i sentir-te lliure, Mc!
Elimina