Col·lecció de moments: Els molls del Sena

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Els molls del Sena

Acaronar la vida

com el riu bressola

les branques del desmai.

Contemplar la tarda

amb els peus nus

penjant damunt de l'aigua.

Oblidar el soroll

i els carrers i les presses.

Saber trobar un oasi de calma.

33 comentaris:

miquel7 d’octubre del 2012, a les 0:33
Imprescindible, saber i poder trobar els moments... i si s'allarguen, millor.
ResponElimina
Respostes
Josep7 d’octubre del 2012, a les 0:37
Són els moments que enyorem, fins i tot quan no els hem viscut.
ResponElimina
Respostes
M. Roser7 d’octubre del 2012, a les 1:15
Acaronar la vida
amb el reflex d'una mirada.
Contemplar la tarda
quan el sol pinta els arbres.
Oblidar el soroll
i confondre's amb el silenci.

Bona nit Carme.
ResponElimina
Respostes
montse7 d’octubre del 2012, a les 7:43
Després de llegir la poesia, m'ha agradat molt entretenir-me amb el dibuix i anar experimentant les sensacions d'aquest "oasi de calma"
Molt bones sensacions per començar un matí de diumenge!!... Gràcies.
Una abraçada molt forta.
ResponElimina
Respostes
Papallona blava. 7 d’octubre del 2012, a les 11:38
“Saber trobar un oasi de calma.” Estic d’acord amb els companys, doncs és imprescindible saber-lo trobar en el moment precís que el nostre cor ho reclama.
Abraçades.
ResponElimina
Respostes
rosana7 d’octubre del 2012, a les 11:39
Moments de calma és el que trobem al contemplar els teus dibuixos, un abraç
ResponElimina
Respostes
Enric7 d’octubre del 2012, a les 14:53
Els desmais despren aquesta sensacio d´aplom i quietud Nomes ens queda tenir la consciencia tranquila per trobar oasis del que sigui.
Ptns
ResponElimina
Respostes
Assumpta7 d’octubre del 2012, a les 15:21
Ooooooooooh PARIS, PARIS de la France!! :-))
Qui pogués tornar a passejar pels teus carrers... a la vora del Sena...
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog7 d’octubre del 2012, a les 17:25
Olalà! mira l'Assumpta, que entusiasmada està amb el París de la France... :D
Veure fluir l'aigua del riu i com gronxa la cabellera del desmai dona una sensació de pau i de calma molt plaent.
Amb el teu dibuix ja m'hi trobo!
ResponElimina
Respostes
Sergi7 d’octubre del 2012, a les 18:12
Quanta vida que donen els rius ben cuidats a la ciutat, són sempre un bon lloc per fer-hi vida i trobar tranquil·litat.
ResponElimina
Respostes
Pep7 d’octubre del 2012, a les 19:20
Tots busquem l'oasi de calma per la nostra vida,
sovint el trobo a casa teva.
Bona tarda, Carme.
ResponElimina
Respostes
Joan Guasch7 d’octubre del 2012, a les 19:48
Emocionant la subtilitat de les fronteres invisibles que a penes es toquen (les branques, els peus i la línia on comença l'aigua). Sovint, entre les persones hi ha moltes d'aquestes fronteres a penes insinuades, potser desitjades.
ResponElimina
Respostes
novesflors7 d’octubre del 2012, a les 20:31
M'agafe a la corda del teu poema per gaudir d'aquest recer.
ResponElimina
Respostes
sa lluna7 d’octubre del 2012, a les 23:50
No sé si serà el meu oasi de calma,
pero és el que he triat per tancar els ulls
i dir-te bona nit.

Aferradeta!
ResponElimina
Respostes
Joana8 d’octubre del 2012, a les 0:14
El Sena ja és un oasi enmig del brogit de París. A finals de mes hi aniré i et portaré una fotografia perquè la pintis :)
una abraçada Carme i bona setmana!!!
ResponElimina
Respostes
miquel8 d’octubre del 2012, a les 0:52
Saps, Carme, m'agrada especialment la resoposta al segon comentari :-) Sempre plenituds i recances. Qui sap? I els instants que passen.
ResponElimina
Respostes
esborrall8 d’octubre del 2012, a les 15:20
Salze que plora, que rema, que esquitxa la vida, en contemplar la tarda.
Sempre m'ha agradat l'amagatall de les branques que es desmaien. ^0^
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)