diumenge, 7 d’octubre de 2012

Els molls del Sena


Acaronar la vida
com el riu bressola
les  branques del desmai.

Contemplar la tarda
amb els peus  nus
penjant damunt de  l'aigua.

Oblidar el soroll
i els carrers i les presses.
Saber trobar  un oasi de calma.

33 comentaris:

  1. Imprescindible, saber i poder trobar els moments... i si s'allarguen, millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt millor, Miquel, molt millor... ja saps que fas enveja pels teus llargs moments... :)

      Elimina
  2. Són els moments que enyorem, fins i tot quan no els hem viscut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser molt més quan no els hem viscut, qui sap?

      Elimina
  3. Acaronar la vida
    amb el reflex d'una mirada.
    Contemplar la tarda
    quan el sol pinta els arbres.
    Oblidar el soroll
    i confondre's amb el silenci.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel poema M Roser!

      Molt bona nit i bona setmana!

      Elimina
  4. Després de llegir la poesia, m'ha agradat molt entretenir-me amb el dibuix i anar experimentant les sensacions d'aquest "oasi de calma"
    Molt bones sensacions per començar un matí de diumenge!!... Gràcies.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim sempre matins plàcids i també emocionants, Montse. Gràcies per ser-hi!

      Elimina
  5. “Saber trobar un oasi de calma.” Estic d’acord amb els companys, doncs és imprescindible saber-lo trobar en el moment precís que el nostre cor ho reclama.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, papallona! Ben cert... si no en sabem, n'hem d'aprendre!

      Elimina
  6. Moments de calma és el que trobem al contemplar els teus dibuixos, un abraç

    ResponElimina
  7. Els desmais despren aquesta sensacio d´aplom i quietud Nomes ens queda tenir la consciencia tranquila per trobar oasis del que sigui.
    Ptns

    ResponElimina
    Respostes
    1. La consciència tranquil·la i la ment reposada... a vegades amb la consciència tranquil·la no n'hi ha prou... :)

      Elimina
  8. Ooooooooooh PARIS, PARIS de la France!! :-))
    Qui pogués tornar a passejar pels teus carrers... a la vora del Sena...

    ResponElimina
  9. Olalà! mira l'Assumpta, que entusiasmada està amb el París de la France... :D
    Veure fluir l'aigua del riu i com gronxa la cabellera del desmai dona una sensació de pau i de calma molt plaent.
    Amb el teu dibuix ja m'hi trobo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calma i bellesa de l'instant... i a cada cop que hi passes hi ha noves persones que viuen l'instant.

      Elimina
  10. Quanta vida que donen els rius ben cuidats a la ciutat, són sempre un bon lloc per fer-hi vida i trobar tranquil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua sempre és un punt d'atracció per ales persones... ens hi acostem... gairebé per necessitat.

      Elimina
  11. Tots busquem l'oasi de calma per la nostra vida,
    sovint el trobo a casa teva.
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon vespre, Pep. Moltes gràcies per els teves paraules... una abraçada.

      Elimina
  12. Emocionant la subtilitat de les fronteres invisibles que a penes es toquen (les branques, els peus i la línia on comença l'aigua). Sovint, entre les persones hi ha moltes d'aquestes fronteres a penes insinuades, potser desitjades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fronteres invisibles, sutils que a vegades es travessen i a vegades no. Les puntes de les branques, tocaven l'aigua i l'aigua els hi donava una nova direcció, una nova forma... com si suressin damunt d'ella riu avall, sens e marxar. Els peus no toquen l'aigua. Les persones massa sovint no passen les fronteres insinuades... desitjades o no... que hi ha de tot en aquest món!

      Elimina
  13. M'agafe a la corda del teu poema per gaudir d'aquest recer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Noves Flors, per acostar-t'hi!

      Elimina
  14. No sé si serà el meu oasi de calma,
    pero és el que he triat per tancar els ulls
    i dir-te bona nit.

    Aferradeta!

    ResponElimina
  15. El Sena ja és un oasi enmig del brogit de París. A finals de mes hi aniré i et portaré una fotografia perquè la pintis :)
    una abraçada Carme i bona setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona estada a Paris... que enamora sempre com li deia a l'Assumpta!

      Una abraçada, joana!

      Elimina
  16. Saps, Carme, m'agrada especialment la resoposta al segon comentari :-) Sempre plenituds i recances. Qui sap? I els instants que passen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre penso, Miquel, que enyorem més i ens penedim més allò que no hem fet que no pas allò que hem fet... que sempre ho tenim dins...

      Sempre plenituds i recances, dius, jo sí que sé que seria una bona definició de mi mateixa. I els instants passen... i de pressa que passen...

      Elimina
  17. Salze que plora, que rema, que esquitxa la vida, en contemplar la tarda.
    Sempre m'ha agradat l'amagatall de les branques que es desmaien. ^0^

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari