dijous, 4 d’octubre de 2012

Jardí tancat


L'accés  és  tancat.
Des  de la reixa 
un jardí  com un món.
Com una promesa 
i  com una  frontera,
accés i  muralla.
Retinc  un detall
del tot insuficient.
Retinc l'instat
sempre immens.

36 comentaris:

  1. Retenint un detall l'has obert, ara no hi ha frontera.

    En la primera impressió m'ha semblat un sortidor florit!

    ResponElimina
  2. Que ben vist, Quadern! Ens has obert aquest jardí tancat i l'instant encara és més immens. M'agraden molt els colors vius i càlida alhora. Molt bon dia!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades amb les fotos espatllo els dibuixos i a vegades els arreglo... aquest ha quedat fotogènic! :)

      Elimina
  3. Les promeses enderroquen les fronteres. Un jardí preciós!

    ResponElimina
  4. Si vols retenir-ne més, hauràs de comprar-te una llibreta més gran. En aquests fulls no caben més coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja pot ser gran el full, Jp! que sempre l'omplo fins a la vora... ;) Ja saps que tinc una llibreta gegant! :)

      Elimina
  5. Convinc amb tu que una de les virtuts del poeta és fer gran qualsevol moment petit.
    Petit per fora però enorme pels sentits.
    Un petó guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si més no en la vivència, en l'expressió, la cosa ja costa més! :)

      Elimina
  6. És clar que retens l'instant! Si no, quina mena de col·leccionista de moments series? Hehehe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, XeXu, seria un desastre de col·leccionista... he, he, he...

      Elimina
  7. Aquest jardí és com el record perpetu del temps que m'agrada, sol, llum, i hores llargues!!!

    ResponElimina
  8. Instants que perduren per sempre. Potser no calia que se n'allargués la durada... Tot i que el dibuix és fantàstic, a mi em fascina l'arbre; ell tot sol ja podria ocupar un full de la teva llibreta, i ambdues, les fulles de l'arbre i les de la teva llibreta, amaguen tanta, tanta vida...!
    Una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran abraçada, Galionar, ens vam quedar com uns nens agafats a la reixa sense poder entrar a veure l'edifici i vam agafar la màquina i vam fer la foto. I vam marxar ben contents!

      Elimina
  9. Em sona a un títol de la Rodoreda :)
    Una aquarel·la preciosa per a celebrar l'instant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a un disc de Maria del Mar Bonet! :) Gràcies!

      Elimina
  10. aquests petits reculls són els que ens han de mantenir vius en l'esperit de continuar, per difícil que sigui

    ResponElimina
  11. un dibuix digne de la portada del disc del mateix nom de la maria del mar bonet!
    l'instant és tan subjectiu, a vegades tan fugisser i a vegades tan punyent.. tan de bo puguessim fer eternitats de cada instant, es clar qued'aquesta manera mai arribariem al segon instant..:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies lolita, segurament els instants estan en el seu punt just d'efímers i d'immensos. :D més val que no els toquem gaire que encara els espatllaríem més! :)

      Elimina
  12. A mi m'és igual que sigui tancat, saltaré la tanca i m'estaré una bona estona arropideta sota les flors...Quan surti, faré olor de roses...Bonica l'aquarel·la.
    Peons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au, vinga amunt, M Roser! A saltar tanques! es veu que l'edifici era bonic i s'ho valia, però nosaltres no ho vam fer ;)

      Petons de bona nit!

      Elimina
  13. Retens instants tan macos, els transformes en poesia i els hi dones llum i colors!!
    Insuficient, creus tu?

    Aferradeta dolça!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna!

      Bon cap de setmana! Una abraçada!

      Elimina
  14. Jardí tancat, tranquil, relaxant... m'assec al banc, llegeixo... gaudeixo de la pau i de l'aroma de les flors...

    ResponElimina
  15. Com cada nit ja puc anar a dormir, amarada de bellesa, despreses de visitar el teu bloc.
    Gràcies!

    ResponElimina
  16. el retens..pero el comparteies alhora..el que el fa mes gran
    gracies

    ResponElimina
  17. Doncs és un jardí preciós! Obrim-lo, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrim.lo, doncs, la veritat és que el vaig trobar tancat!

      Elimina
  18. M'agrada quan retens l'instant sempre immens. Un petó, bonica!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari