L'accés és tancat.
Des de la reixa
un jardí com un món.
Com una promesa
i com una frontera,
i com una frontera,
accés i muralla.
Retinc un detall
del tot insuficient.
Retinc l'instat
sempre immens.
Retinc l'instat
sempre immens.
Retenint un detall l'has obert, ara no hi ha frontera.
ResponEliminaEn la primera impressió m'ha semblat un sortidor florit!
Obert... ja m'agradaria! ;)
EliminaQue ben vist, Quadern! Ens has obert aquest jardí tancat i l'instant encara és més immens. M'agraden molt els colors vius i càlida alhora. Molt bon dia!!!
ResponEliminaA vegades amb les fotos espatllo els dibuixos i a vegades els arreglo... aquest ha quedat fotogènic! :)
EliminaLes promeses enderroquen les fronteres. Un jardí preciós!
ResponEliminaGràcies, guapa!
EliminaSi vols retenir-ne més, hauràs de comprar-te una llibreta més gran. En aquests fulls no caben més coses.
ResponEliminaJa pot ser gran el full, Jp! que sempre l'omplo fins a la vora... ;) Ja saps que tinc una llibreta gegant! :)
EliminaConvinc amb tu que una de les virtuts del poeta és fer gran qualsevol moment petit.
ResponEliminaPetit per fora però enorme pels sentits.
Un petó guapa
Si més no en la vivència, en l'expressió, la cosa ja costa més! :)
EliminaÉs clar que retens l'instant! Si no, quina mena de col·leccionista de moments series? Hehehe.
ResponEliminaTens raó, XeXu, seria un desastre de col·leccionista... he, he, he...
EliminaAquest jardí és com el record perpetu del temps que m'agrada, sol, llum, i hores llargues!!!
ResponEliminaGràcies, Dafne!
EliminaInstants que perduren per sempre. Potser no calia que se n'allargués la durada... Tot i que el dibuix és fantàstic, a mi em fascina l'arbre; ell tot sol ja podria ocupar un full de la teva llibreta, i ambdues, les fulles de l'arbre i les de la teva llibreta, amaguen tanta, tanta vida...!
ResponEliminaUna gran abraçada!
Una gran abraçada, Galionar, ens vam quedar com uns nens agafats a la reixa sense poder entrar a veure l'edifici i vam agafar la màquina i vam fer la foto. I vam marxar ben contents!
EliminaEm sona a un títol de la Rodoreda :)
ResponEliminaUna aquarel·la preciosa per a celebrar l'instant.
I a un disc de Maria del Mar Bonet! :) Gràcies!
Eliminaaquests petits reculls són els que ens han de mantenir vius en l'esperit de continuar, per difícil que sigui
ResponEliminaDoncs a continuar, Joan!
Eliminaun dibuix digne de la portada del disc del mateix nom de la maria del mar bonet!
ResponEliminal'instant és tan subjectiu, a vegades tan fugisser i a vegades tan punyent.. tan de bo puguessim fer eternitats de cada instant, es clar qued'aquesta manera mai arribariem al segon instant..:)
Gràcies lolita, segurament els instants estan en el seu punt just d'efímers i d'immensos. :D més val que no els toquem gaire que encara els espatllaríem més! :)
EliminaA mi m'és igual que sigui tancat, saltaré la tanca i m'estaré una bona estona arropideta sota les flors...Quan surti, faré olor de roses...Bonica l'aquarel·la.
ResponEliminaPeons de bona nit.
Au, vinga amunt, M Roser! A saltar tanques! es veu que l'edifici era bonic i s'ho valia, però nosaltres no ho vam fer ;)
EliminaPetons de bona nit!
Retens instants tan macos, els transformes en poesia i els hi dones llum i colors!!
ResponEliminaInsuficient, creus tu?
Aferradeta dolça!
Gràcies, sa lluna!
EliminaBon cap de setmana! Una abraçada!
Jardí tancat, tranquil, relaxant... m'assec al banc, llegeixo... gaudeixo de la pau i de l'aroma de les flors...
ResponEliminaMolt bé, molt ben aprofitat el jardí!
EliminaCom cada nit ja puc anar a dormir, amarada de bellesa, despreses de visitar el teu bloc.
ResponEliminaGràcies!
Gràcies, Glòria! Una abraçada.
Eliminael retens..pero el comparteies alhora..el que el fa mes gran
ResponEliminagracies
Abraçadetes, sargantana, gràcies!
EliminaDoncs és un jardí preciós! Obrim-lo, no?
ResponEliminaObrim.lo, doncs, la veritat és que el vaig trobar tancat!
EliminaM'agrada quan retens l'instant sempre immens. Un petó, bonica!
ResponEliminaPetonassos, Núria!
ResponElimina