Bon dia, Jp, ja saps que sempre et dic que em fas riure o somriure, avui, t'ho he de dir, el somriure és d'una calidesa que m'escalfa el cor. "A les fulles vermelles els costa molt de caure". Potser ho has dit només com una broma... però li trobo mil lectures agradables. Una abraçadeta d'agraïment!
Quina meravella els colors de la tardor!! Sembla com si una fulla de veritat hagués caigut damunt el paper de la llibreta de camamilla... M'encanta! :-))
Meravellosa, la pluja d'ocres i daurats.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
Eliminahe arribat a temps??
ResponEliminapetons de tardor
Sí! encara no ha caigut la fulla vermella! petonassos
Eliminaels colors de la tardor! ara , només falta el fred
ResponEliminaDiu que ja ve i molt de sobte, eh? abriga't bé aquest cap de setmana!
EliminaM'agraden les fulles de la tardor. Prefereixo ellas al arbre i cap caigudes!! Bon divendres, tenim -2 graus a la nit.....
ResponEliminaAbriga't bé, Merike!!!! Un petó, guapa!
EliminaQuina invitació més maca.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Bona nit, Maijo!
EliminaEp! Que vinc, que vinc!
ResponEliminaVa, que encara hi ets a temps!
EliminaNo ens despistem que la fulla vermella cau de seguida!
ResponEliminaRàpid, ràpid!!!
Eliminai des del jaç veurem caure les altres.....
ResponEliminaDe tots colors.... Joan, que maco que serà...
EliminaAi, que la vermella ja és a punt de caure!
ResponEliminaPrepara't. Aviat arribarà!!!
Encara hi has arribat a temps!
EliminaArribe ara, però crec que encara no ha caigut. A les fulles vermelles els costa molt caure.
ResponEliminaBon dia, Jp, ja saps que sempre et dic que em fas riure o somriure, avui, t'ho he de dir, el somriure és d'una calidesa que m'escalfa el cor. "A les fulles vermelles els costa molt de caure". Potser ho has dit només com una broma... però li trobo mil lectures agradables. Una abraçadeta d'agraïment!
EliminaÉs molt poètica la frase, m'agrada i acompanya molt bé la teva fulla!!
EliminaMés per maduresa que per tardor crec que ja he caigut de les branques...ha,ha,ha...M'encanta el teu dibuix. Un petonàs!
ResponEliminaNo seràs tu la fulla vermella, Núria? :D
EliminaUyyyy Carmeta que no et dic res de fa molt temps !!! no tinc perdó, sere desagraït!!! Prometo venir més sovint!!
ResponEliminaVine quan vulguis i quan puguis, Miquel Àngel... aquest és un blog ple de llibertat! :)
EliminaQuina meravella els colors de la tardor!!
ResponEliminaSembla com si una fulla de veritat hagués caigut damunt el paper de la llibreta de camamilla... M'encanta! :-))
Gràcies, Assumpta!
EliminaUi quin llit més tobet, però una mica humit...Vaig a buscar una manta!
ResponEliminaPetonets.
Així ja és un luxe total!
EliminaPlou. Cauen suaument les fulles sobre el paper de camamilla, tot creant una garlanda de colors.
ResponEliminaI estic contenta, perquè han vingut un munt de gent... abans que caigués la fulla vermella...
ResponElimina