Imatge trobada a Petiteses de la Mª Roser
Sóc l'esquirol. M'estimo el meu arbre. Que ningú me'l toqui, el vull tal com és: acollidor de vides diverses, d'animals diferents, de diferents llenguatges. M'estimo el meu arbre. Si no us agrada com és, no cal que hi vingueu. Si us agrada, xalarem jugant. Viurem en pau i ens ajudarem quan calgui. M'estimo el meu arbre, no perquè sigui ni millor ni pitjor, me l'estimo perquè és el meu, on he nascut i on he crescut. Deixeu-lo, deixeu-nos viure en pau.
M'agraden molt els esquirolets. No tant com els eriçons, però s'hi apropen. A més aquest té les idees clares. Em sembla que aquests dies estic una mica crispat i veig coses on no hi són, potser que ho deixi aquí...
ResponEliminaA mi també m'agraden els esquirolets... si vols ho deixem aquí, cap problema ;)
EliminaMolt metafòric;)
ResponElimina;) Gràcies per la picadeta d'ull!
Eliminafins i tot els esquirols tenen les seves arrels
ResponEliminaSí, oi? semrpe e´s bo de saber-ho!
EliminaBonica metàfora Carme, i tan actual...
ResponEliminaMoltes gràcies per portar el meu esquirolet, a mi m'encanten aquests animalons...
Petonets.
Gràcies a tu per deixar-me'l, M Roser! A mi també m'agraden molt, lliures i feliços, sobretot.
EliminaUn dels tresors de tenir una masia on anar a passar els estius ha estat permetre'm veure un munt d'animals en llibertat que d'altra banda no hagués pogut. Una de les bèsties que sempre m'ha agradat més de veure, per com és, per com corre i salta, és l'esquirol. Són preciosos. I jo defensaré qualsevol arbre on ell vulgui viure, perquè també és nostre, perquè és de tots i sobretot, per a que ell hi visqui.
ResponEliminaGràcies, porquet, l'esquirol se sent reconfortat! :)
EliminaJo estimo l'arbre també.
ResponEliminaI vull viure amb els que, com ell i com tu, volen ser lliures d'estimar el lloc on viuen.
Crec que aviat ho aconseguirem, segur.
Estic orgullós de saber que en el meu arbre hi viu gent com tu.
M'agrada compartir el nostre arbre, Pep! Gràcies per venir!
Eliminajo dec ésser una mica esquirol,doncs m'agrada molt abraçar els arbres!
ResponEliminaAbraçar els arbres, Joan! Que maco!!!! veus? tant que m'agraden i jo no solo fer-ho!
EliminaHo provaré!
Fem nostre allò amb què ens identifiquem. M'agrada la metàfora. Bona nit, Carme.
ResponEliminaM'agrada la teva precisió, Pilar! Gràcies! Una abraçada.
EliminaUn esquirol ple de saviesa. M'agrada molt, la imatge i el sentit. Una abraçada!
ResponEliminaGràcies, Alfred... petonassos!
EliminaM´agrada aquest esquirol, té i diu les coses ben clares.
ResponEliminaAferradeta, preciosa!
Aferradeta, nina! :)
Eliminajo també l'estimo aquest arbre..perquè el conec des de sempre i hi he crescut, i perquè hi ha gent magnífica com ara tu..
ResponEliminadiuen que quan s'aprecia malgrat la diferència de criteris l'amor creix..:)
Apreciar malgrat la diferència de criteris és signe de maduresa i de saviesa... i tant que sí, lolita! Crec que mentre estimem l'entorn i estimem la gent, i hi hagi respecte, les diferències de criteri enriqueixen la visió que tenim del món.
EliminaQue bo, quan he obert el post i he vist l'esquirolet he pensat, aquest animaló el conec! I llavors he vist que sí, que és l'esquirolet que va veure la M. Roser grimpant pels arbres. T'ha quedat molt ben aconseguit, que fins i tot l'he confós amb el de veritat. Bé, aquest també ho és de veritat, viu al seu arbre i se l'estima. Un missatge que no tothom enten, sort que ell es fa sentir ben clar. Bona nit, artista!!
ResponEliminaMoltes gràcies!!! Em fa sempre molt ilu que reconegueu l'origen dels meus dibuixos!
EliminaBona tarda, preciosa!
Empatitzo amb aquest l'esquirolet, que sap el que vol i ho defensa.
ResponElimina:) gràcies, Glòria!
EliminaCarme, moltes, moltes felicitats pel premi, premi més que merescut. Si pintant ets magnífica, dibuixant o ets doblement. Que bonic el text!, poeta de la imatge i la paraula.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Una abraçada Lluís i Moltes gràcies!
EliminaViure en pau a l'arbre que triem sense sentir-nos estranys ni fer sentir estranys als altres animalons que hi visquin en clau de pacífica convivència...
ResponEliminaMolt simpàtic l'esquirol que has dibuixat.
Gràcies Ramon! Aix! si tinc el conill pubill dibuixat! I no te l'he enviat!
Eliminaels esquirols boten lliurement, oi?
ResponEliminaBoten, boten! I fins i tot salten! :)
EliminaQuè maco ets petit esquirol!! I és clar que sí, t'estimes el teu arbre i vols que el deixin en pau... És així de senzill :-))
ResponEliminaA veure si els "dolentots" que els agrada atacar arbrets que no són seus ens deixen en pau d'una vegada. Nosaltres som pacífics i tranquils :-)
:) l'esquirol està content de sentir-vos...
Eliminavaja Carme, avui m'has fet sentir esquirol !
ResponElimina:-)
joan
:) Doncs benvingut al meu arbre!
EliminaL'esquirolet ha domesticat el seu arbre, com el petit príncep la rosa, i aleshores l'amor és inevitable. Els teus dibuixos esdevenen desvetlladors de pensaments. A qui no li agradi, ja sap on hi ha la branca, diria l'esquirol!!! :))))
ResponEliminahe, he, he... Quan has domesticat alguna cosa... o alguna cosa t'ha domesticat a tu, te l'has d'estimar per força. En el meu cas, crec que el meu arbre m'ha domesticat a mi... :)
Elimina