dimecres, 17 d’octubre del 2012

L'esquirol

Imatge trobada  a Petiteses de la Mª Roser

Sóc  l'esquirol. M'estimo  el meu arbre.  Que ningú  me'l  toqui,  el vull  tal com és:  acollidor  de vides diverses,  d'animals  diferents,  de diferents  llenguatges.  M'estimo  el meu arbre.  Si  no us agrada  com és,  no cal  que  hi vingueu.  Si  us  agrada,  xalarem  jugant.  Viurem  en pau  i  ens ajudarem  quan calgui.  M'estimo  el meu arbre,  no perquè  sigui  ni millor  ni pitjor,  me  l'estimo perquè  és  el meu,  on he nascut  i  on he crescut.   Deixeu-lo,  deixeu-nos  viure en pau.

38 comentaris:

  1. M'agraden molt els esquirolets. No tant com els eriçons, però s'hi apropen. A més aquest té les idees clares. Em sembla que aquests dies estic una mica crispat i veig coses on no hi són, potser que ho deixi aquí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden els esquirolets... si vols ho deixem aquí, cap problema ;)

      Elimina
  2. fins i tot els esquirols tenen les seves arrels

    ResponElimina
  3. Bonica metàfora Carme, i tan actual...
    Moltes gràcies per portar el meu esquirolet, a mi m'encanten aquests animalons...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per deixar-me'l, M Roser! A mi també m'agraden molt, lliures i feliços, sobretot.

      Elimina
  4. Un dels tresors de tenir una masia on anar a passar els estius ha estat permetre'm veure un munt d'animals en llibertat que d'altra banda no hagués pogut. Una de les bèsties que sempre m'ha agradat més de veure, per com és, per com corre i salta, és l'esquirol. Són preciosos. I jo defensaré qualsevol arbre on ell vulgui viure, perquè també és nostre, perquè és de tots i sobretot, per a que ell hi visqui.

    ResponElimina
  5. Jo estimo l'arbre també.
    I vull viure amb els que, com ell i com tu, volen ser lliures d'estimar el lloc on viuen.
    Crec que aviat ho aconseguirem, segur.
    Estic orgullós de saber que en el meu arbre hi viu gent com tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada compartir el nostre arbre, Pep! Gràcies per venir!

      Elimina
  6. jo dec ésser una mica esquirol,doncs m'agrada molt abraçar els arbres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abraçar els arbres, Joan! Que maco!!!! veus? tant que m'agraden i jo no solo fer-ho!

      Ho provaré!

      Elimina
  7. Fem nostre allò amb què ens identifiquem. M'agrada la metàfora. Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva precisió, Pilar! Gràcies! Una abraçada.

      Elimina
  8. Un esquirol ple de saviesa. M'agrada molt, la imatge i el sentit. Una abraçada!

    ResponElimina
  9. M´agrada aquest esquirol, té i diu les coses ben clares.

    Aferradeta, preciosa!

    ResponElimina
  10. jo també l'estimo aquest arbre..perquè el conec des de sempre i hi he crescut, i perquè hi ha gent magnífica com ara tu..
    diuen que quan s'aprecia malgrat la diferència de criteris l'amor creix..:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apreciar malgrat la diferència de criteris és signe de maduresa i de saviesa... i tant que sí, lolita! Crec que mentre estimem l'entorn i estimem la gent, i hi hagi respecte, les diferències de criteri enriqueixen la visió que tenim del món.

      Elimina
  11. Que bo, quan he obert el post i he vist l'esquirolet he pensat, aquest animaló el conec! I llavors he vist que sí, que és l'esquirolet que va veure la M. Roser grimpant pels arbres. T'ha quedat molt ben aconseguit, que fins i tot l'he confós amb el de veritat. Bé, aquest també ho és de veritat, viu al seu arbre i se l'estima. Un missatge que no tothom enten, sort que ell es fa sentir ben clar. Bona nit, artista!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! Em fa sempre molt ilu que reconegueu l'origen dels meus dibuixos!

      Bona tarda, preciosa!

      Elimina
  12. Empatitzo amb aquest l'esquirolet, que sap el que vol i ho defensa.

    ResponElimina
  13. Carme, moltes, moltes felicitats pel premi, premi més que merescut. Si pintant ets magnífica, dibuixant o ets doblement. Que bonic el text!, poeta de la imatge i la paraula.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  14. Viure en pau a l'arbre que triem sense sentir-nos estranys ni fer sentir estranys als altres animalons que hi visquin en clau de pacífica convivència...
    Molt simpàtic l'esquirol que has dibuixat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ramon! Aix! si tinc el conill pubill dibuixat! I no te l'he enviat!

      Elimina
  15. Què maco ets petit esquirol!! I és clar que sí, t'estimes el teu arbre i vols que el deixin en pau... És així de senzill :-))
    A veure si els "dolentots" que els agrada atacar arbrets que no són seus ens deixen en pau d'una vegada. Nosaltres som pacífics i tranquils :-)

    ResponElimina
  16. vaja Carme, avui m'has fet sentir esquirol !
    :-)
    joan

    ResponElimina
  17. L'esquirolet ha domesticat el seu arbre, com el petit príncep la rosa, i aleshores l'amor és inevitable. Els teus dibuixos esdevenen desvetlladors de pensaments. A qui no li agradi, ja sap on hi ha la branca, diria l'esquirol!!! :))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... Quan has domesticat alguna cosa... o alguna cosa t'ha domesticat a tu, te l'has d'estimar per força. En el meu cas, crec que el meu arbre m'ha domesticat a mi... :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari