dimarts, 29 de gener del 2013

Noia amb gorra de llana

D'una foto de la lolita


Agafaré  les  agulles
i faré  barrets  de llana
bufandes  i colls  ben alts.

Per  protegir-me
d'aquella neu tan  fina
i  d'aquell fred
que li permet nevar.

32 comentaris:

  1. Li has donat una nova mirada a la noia, aquí té els ulls més oberts. El gorro t'ha quedat molt ben cosit! Van molt bé per a les nevades :)

    ResponElimina
  2. Un de coll ben alt per a mi i de mànigues molt llargues, si us plau!!

    M' agrada el teu retrat!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agrada tapar-te les mans, amb la punta de les mànigues?

      Gràcies! Una abraçada.

      Elimina
    2. Siiiii, sempre tinc les mans molt fredes!!

      Bon dia, Carme...aferradeta!

      Elimina
  3. Ja poden veni el fred i la neu, ja, amb unes peces tan boniques! I potser el millor de tot, els teus pensaments volant lliurement qui sap on, mentre les teixies!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fa d'anys que no agafo les agulles... potser tot quedarà en una idea d'un moment o en una metàfora. ;) Una abraçada.

      Elimina
  4. Fa fred, i ens embolicarem en els teus dibuixos que donen calentoreta!

    ResponElimina
  5. Has tingut una bona idea Carme... Després posa la paradeta i encara et faràs d'or, ja que sembla que la Candelera( com sempre) ens portarà una bona gropada de fred. BRRR !!!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. afanyat que si no els tindràs per l'estiu....i ja no caldrà... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ja no caldrà... però l'hivern sempre torna... :)

      Elimina
  7. La noia té una expressió fascinant. (No recorde com era la foto de la lolita, ara ho mire).

    ResponElimina
  8. Oooh... Mira que estic dient que aquest hivern no m'agrada... que crec que em faig gran i em passaré al bàndol de l'estiu... però amb dibuixos i fotos com aquest potser canvio de nou d'opinió... Què agradables són els gorros i les bufandes!! (i això que la llana va caríssima!!) ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré d'anar a mirar el preu de la llana... finalment si vull posar-me a teixir, no em quedarà més remei.

      Elimina
  9. Un càlid embolcall per quan el fred que ens acompanyi!

    ResponElimina
  10. A mi també m'agrada molt teixir! Em passo les nits d'hivern, al costadet del foc fent cosetes!

    ResponElimina
  11. M'agrada especialment l'expressió de la cara: plàcida i còmplice alhora, mirant-me des de l'altra banda de la pantalla, dominant, insinuant un somriure que no vol fer explícit, vés tu a saber perquè...

    ResponElimina
  12. Ah, ara he descobert l'enllaç a la foto original: més nòrdica i freda, la mirada baixa i absent, el somriure intuït al dibuix en la foto és un simple gest. M'inquieten unes ombres que li travessen la cara, com si la pobra noia estigués marcada per alguna malessa del passat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades d'un simple gest de dibuix, es treuen les ombres inquietants... o no... qui sap?

      Gràcies Profà per dialogar amb els meus dibuixos.

      Elimina
  13. Una mirada amb moltes lectures, Carme. Cadascú sap trobar el seu significat en els fons d’altres ulls.
    Les gorres i bufandes ens entusiasmen a tots en aquest temps de fred. Veig que alguns joves volen recuperar l’art de la mitja o el ganxet. Qui sap.
    Abraçades amb calidesa.

    ResponElimina
  14. La causa, el fred; l'efecte, la neu; i el remei, la llana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyora, Helena, l'has clavada! En la literalitat i en la metàfora...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari