dijous, 9 d’abril del 2009

Picaporta

Un picaporta manllevat al Mèlich amb el seu permís.

Trucar a la porta,
amb la paciència dels anys
i el seu so sord
com de qui no té pressa.
Si obren o no obren,
potser tan se val.
Potser en tinc prou
de sentir el teu so.
Toc, toc, toc,
picaporta.


14 comentaris:

  1. Fa tant de temps que tenim timbres que ni me'n recordava d'aquest toc, toc.
    Però el primer que m'ha vingut al cap és una altra lectura: de vegades "truquem" encara que no rebem resposta perquè donar ens recompensa.

    ResponElimina
  2. toc toc toc...
    bona nit, carme...
    un bon trajecte!

    ResponElimina
  3. a mi també m'atrauen les portes. Hi ha un blog portugués especialitzat en fotos d'aldabes, portes i panys, on podries enviar aquesta imatge.

    ResponElimina
  4. Segur que t'obren, Carme, el teu toc toc és especial.
    Que passis uns bon dies de descans! :-)

    ResponElimina
  5. Cada cop n'hi ha menys, no? Però és clar que als pisos no n'hi pot haver!...

    ResponElimina
  6. Tu també sempre estas a punt a escoltar el toc,toc a la teva porta per atendre amb mimosa cerimònia constructiva. Ningú es pot negar a obrir la seva porta, abans tu ja las oberta amb total conseqüencia.TOC,TOC.... Gràcies per obrir-me un dia. Anton.

    ResponElimina
  7. Toc, toc, podem passar oi? Cada vegada en queden menys! Bé, a la ciutat diria que pràcticament cap...

    ResponElimina
  8. Les portes, plenes de misteri i intimitats, per sort!

    ResponElimina
  9. són maques les portes, sobretot obertes

    ResponElimina
  10. Hola Carme, m'encanten les portes com la teva. Recordo un viatge a Sueca, on vaig gaudir d'una col·lecció de portes i picadors.
    A rel del teu poema m'ha vingut això...


    Sempre hi ha
    una porta tancada,
    perquè no la
    saben obrir.

    D'altres el temps
    ha petrificat
    pany i frontisses.
    Altres han
    perdut la clau.

    I la que té
    un picador
    d'orelles sordes.

    I la porta que s'obre
    i no s'hauria
    d'haver obert mai.

    La que sempre
    està oberta.
    La que sempre
    està ajustada.

    La porta de
    mal passar.

    La porta de tots,
    però només un
    té la clau.
    Mal profit
    li faci...


    Bé, una vegada més he traspassat la porta.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  11. Hola Carme, m'encanten les portes com la teva. Recordo un viatge a Sueca, on vaig gaudir d'una col·lecció de portes i picadors.
    A rel del teu poema m'ha vingut això...


    Sempre hi ha
    una porta tancada,
    perquè no la
    saben obrir.

    D'altres el temps
    ha petrificat
    pany i frontisses.
    Altres han
    perdut la clau.

    I la que té
    un picador
    d'orelles sordes.

    I la porta que s'obre
    i no s'hauria
    d'haver obert mai.

    La que sempre
    està oberta.
    La que sempre
    està ajustada.

    La porta de
    mal passar.

    La porta de tots,
    però només un
    té la clau.
    Mal profit
    li faci...


    Bé, una vegada més he traspassat la porta.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  12. Aquesta tarda mateix en faré servir un (si es que la porta no resta ja oberta, com sol ser habitual).
    A veure si em recordo i el fotografio.
    Tenen un "toc" especial, oi?

    ResponElimina
  13. Noves Flors, doncs deus tenir raó... o és que a mi m'agrada trucar.

    Fanal Blau, t'obro la porta de bat a bat... passa, passa...

    Striper, trucvada personalitzada? així reconeixerem la maerna de trucar de cadascú...

    Jesús, mai no m'atreviria les meves imatges sempre són manllevades amb permís dels seus autors...

    Rita, no em puc queixar, sempre m'acaben obrint.

    Mireia, Abans també n'hi havia als pisos, però diferents, com une s manetes més lleugeres i petitones.

    Anton, gràcies! Portes obertes a les bones trucades!

    Ma-Poc, passa, passa....

    Cèlia, sort de les portes, que es poden tancar i obrir per a les intimitats.

    USD, fins i tot si estan tancades duen en elle s la possibilitat de ser obertes.

    onatge, gràcies una vegada més, contemples una pila de possibilitats... totes?

    -assumpta- ja me l'ensenyaràs.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari