dimecres, 6 de maig del 2009

Carícies de la natura - 1

La primera carícia de la natura, va ser poder observar en una passejada, en el mateix arbre, com s'obrien els borrons. N'hi havia de tancats i d'oberts.
I sempre arriba el moment.
Ni massa aviat ni massa tard.
Els borrons s'obren joiosos.
La natura m'acarona amb les
incontables minúscules fulles,
que intenten fer-se lloc per estirar-se.
Retorno tan delicadament com puc
una carícia amb la punta dels dits.

19 comentaris:

  1. Fa poc van plantar a la feina dues moreras eran troncs ara ja tenen la caricia d'obrir fulles.

    ResponElimina
  2. m'agraden molt estos dos dibuixos, carme, tant lo moment en què els borrons s'obrin, com quan estan recollits.

    ResponElimina
  3. A molts els passa davant dels ulls i ni se'n adonn, tu, ets especial...Ja veig que arribaras a fer seqüencies...
    Altra cosa. He aconseguit no massa bé el col·laborar a Relats Conjunts, no m'ha quedat de cap manera, pero estic content pel repte que m'ha suposat i el que he aprés. Si no es treballa no es guanya...Eh? L'àssumpta m'ajudat i el David, ara es pot collir l'mp3, no t'he volgut molestar a tu per que em situesis el mp3 en el lloc adient,- que tu també no pares - però ja està fet... Estic content. Gràcies Carme.Anton.

    ResponElimina
  4. És com un miracle de primavera...molt bonic!

    ResponElimina
  5. Un petit i gran plaer, deixar-se acaronar per la primavera.

    ResponElimina
  6. Carme, aquest és el millor moment, quan els borrons comencen a esclatar, amb tota la seva força i alhora amb la seva tendresa. Preciosos dibuixos, preciós escrit.

    Petons.

    ResponElimina
  7. Poc a poc tot va tornant al seu lloc...

    ResponElimina
  8. No sé qui ho deia l'altre dia, no puc recordar el nick (i em fum, perquè jo tinc molt bona memòria jajaja) però és igual, que em disculpi. Sé qui és però no em surt...

    Bé, que deia que et muntaria una exposició de dibuixos :-) I jo hi aniré!!!

    ResponElimina
  9. Striper, és bonic mirar-ho i observar-ho, oi?

    Gràcies, iruna, un petonet.

    Anton, que te n'has sortit molt bé! I l'Assumpta sempre em resol a mi també problemes. estic contenta que al final t'hagis animat. Una abraçada.

    kweilan, és que quan t'ho mires t'adones del miracle que ens passa per davant dels ulls a cada minut i no li fem ni cas.

    Noves Flors, petit grtan plaer però hi ha moment s que el sento molt gran.

    Gràcies, Violeta, m'alegro que t'agradin.

    Cesc, recomença tot, recomença la vida.

    Assumpta, és fanal blau que sempre m'ho diu... je, je, je jo crec que exagereu, però mira m'afalaga que m'ho dieu. una abraçada.

    ResponElimina
  10. un aplaudiment, i acabo aixecant-me de la cadira per continuar l'aplaudiment!

    ResponElimina
  11. Jo no exagero, eh? Atenció: Mai he dit que els teus dibuixos siguin perfectes, perquè no ho son... i per què sense ser perfectes m'agraden tant? ah!! doncs aquí està el truc... Tenen "alguna cosa especial"

    És que eren perfectes els quadres de Van Gogh? (bé, és un exemple, eh? jajaja ara tampoc em vull passar)

    Però vull dir que quan una cosa, aparentment senzilla, reb (rep?) elogis sincers, per alguna cosa serà.

    Jo m'inclino a pensar que és la combinació de colors, que no tens cap por a posar colors ben contrastats uns al costat dels altres. M'agrada el contorn ben marcat amb color fosc, que li dóna un aire infantil, fresc, ingenu :-)

    ResponElimina
  12. Cèlia, :)

    Fanal blau... un petó.

    Assumpta, gràcies.

    ResponElimina
  13. La perfección debe de ser un rollo patatero ¿verdad? porque,de lo contrario ¿de qué valdría ese sello tan personal? A mí me gustan muchísimo tus poemas,esa combinación tan sencilla de las palabras,los dibujos porque son poemas en imágenes y los relatos breves,por cierto ¿Qué cosa no se te da bien? Estaría bien un SLIDE con todos los dibujos,así podríamos verlos todos seguidos.
    El problema lo tengo yo al entrar en tu blog porque muchas veces me quedo sin palabras o me salen así de tontas como las de hoy que no parecen de verdad,pero lo son,tenlo presente.Abrazos

    ResponElimina
  14. Boniques carícies a flor de pell!

    ResponElimina
  15. Tere, después de un monton de meses leyendo tu blog y sobretodo tus comentarios a otros blogs, de temas muy diferentes. Si hay algo que no dudaria ni un instante és tu sinceridad. Sé que piensas o siente s lo que dices y te lo agradezco mucho, siempre vuestros elogios me parecen regalos totalmente inmerecidos. Gràcias otra vez.

    Ma-poc, a vegades la natura em fa sentir com una carícia. Y ni jo ni les fulles ens hem tocat. Són carícies a l'ànima.

    ResponElimina
  16. Tere, voy a provar lo del SLIDE a ver si lo ´sé poner en funcionamiento. Gracias por la idea.

    ResponElimina
  17. Tere, voy a provar lo del SLIDE a ver si lo ´sé poner en funcionamiento. Gracias por la idea.

    ResponElimina
  18. Tere, voy a provar lo del SLIDE a ver si lo ´sé poner en funcionamiento. Gracias por la idea.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari