dissabte, 9 de maig del 2009

Mujeres invisibles de Carme Valls - 1

Aquest llibre no és de ficció. Carme Valls és llicenciada en medicina i cirurgia i s'ha dedicat a l'assistència en medicina interna i endocrinologia.

Quan ella parla de dones invisibles, en parla des d'un punt de vista mèdic. Es planteja temes importants com ara:

¿Per què quan un home arriba a urgències amb dolor toràcic se'l sotmet immediatament a un electrocardiograma i quan és una dona se li dóna un ansiolític?
¿Per què hi ha malalties que es valoren tan diferent en un home i una dona?

¿Per què s'han fet tants estudis mèdics, sobretot en endocrinologia, sense incloure-hi les dones, amb l'excusa que els canvis hormonals del cicle espatllarien els resultats? ¿per què no se n'han fet d'altres específics?


És un llibre que tinc molt subratllat i del qual tinc cites per a fer un munt de posts. No voldria per-me pesada... però crec que de tant en tant us m'explicaré alguna cosa.
Fragment introductori:
La primera de les agressions a la salut mental de les dones ha estat precisament separar i dividir el seu cos i la seva ment, i creure, i voler fer-los creure, que la seva ment mana sobre el seu cos, quan qui ha volgut manar realment durant segles ha estat el poder mascliste i androcèntric. Aquest és un anàlisi pendent per a les mateixes dones, per a saber com, aquests factors socials viscuts en en els darrers deu mil anys han influit en la construcció de la pròpia psique sotmesa. "Allò que és social retorna cap a la psique només per deixar la seva petjada a la veu de la consciència", com diu Judit Butler, però que cap dona atribueixi a la seva pròpia consciència la sensació de culpa introduida per l'exercit del poder masculí durant segles.

14 comentaris:

  1. Doncs no sabia que es tractés diferent a homes i dones amb mateixos símptomes, quina bestiesa. Pot ser interessant que ens en vagis dient alguna cosa, a veure si mica en mica tots n'anem prenent consciència, aquestes coses han de canviar. El cos de l'home i el de la dona no són iguals, i per això s'han d'estudiar específicament, però no discriminar-ne cap dels dos.

    ResponElimina
  2. El masclisme, tan arrelat socialment des de sempre, costarà suor i sang erradicar-lo, però hem d'anar treballant en aquest camí, cadascú des de les seues possibilitats.

    ResponElimina
  3. Hola Carme, ja he anat a la meva llibreria a encomanar el llibre. Estic d'acord amb el que tu dius i el comentari de les dues persones, en XeXu i novesflors.
    Sempre topem amb l'estupidesa humana, i en aquest cas més que humana, masclista.
    De vegades també m'he preguntat perquè s'ha posat tan la por al cos de la dona pel que fa al càncer d'uter i el de mama, molt més que no pas en de prostàta per part de l'home. Sempre he pensat que és una manipulació per part dels metges homes i els laboratoris farmacèutics al darrera.
    Quan mires una mica encara fa fàstic el masclisme que impera. I el més greu de tot és que ja es detecta en la joventut de 18,20 anys... Tot un senyor futur masclista...?

    Quan tingui el llibre i l'hagi llegit, tornaré, si em deixes...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. I perdoneu, ja que parlem de sanit..., m'he deixat de dir que algun hospital privat o amb concert..., sembla una granja d'humans. Diria més encara, s'arriba al despreci de la dona com a persona fins a veure només un cos. I no vull dir res més.

    Apassiau.
    onatge

    ResponElimina
  5. Aquestes diferències entre sexes em molesten moltíssim. Diuen que les dones aguantam millor el dolor i pot ser cert però que ens discriminin així és indignant. Quants cops no us han demanat si teniu la regla? Es que això fa que tinguem més o menys mals?
    I això que som al s. XXI,que si no...
    Cercaré aquesta maravella de llibre. Gràcies i salutacions Carme.

    ResponElimina
  6. I que hi ha millor que dosis de realitat.

    ResponElimina
  7. M'encantarà anar seguint els teus comentaris al post perquè ens fan reflexionar, fins i tot quan escrius contes o poemes, ens fan pensar sobre la pròpia vida i molts sentiments que deixem o no anar. I encara serà més interessant aquest llibre i, sobretot, els comentaris que va deixant tothom. Els vaig llegint i penso... hi estic d'acord, que bé que ho diuen!

    ResponElimina
  8. Un tema candent el masclisme que ja no ho tindria que ser.

    ResponElimina
  9. Difícil de creure que els homes i dones es tracten diferentment. Això era nou a mi.

    ResponElimina
  10. Ostres!!! No en tenia ni idea!! Quina bestiesa, mare meva!!

    Doncs m'alegro molt que es facin llibres així i que es denunciïn aquestes... (no sé quina paraula posar, perquè "bestieses" ja ho he posat) És indignant.

    ResponElimina
  11. M'he quedat de pedra amb aquest post. Com en Xexu, no sabia que es tractés de manera diferent el pronostic d'un home i una dona. M'ha semblat molt interessant aquest escrit. Apunt el llibre a la meva llista.

    Besets!

    ResponElimina
  12. Xexu, jo tampoc ho sabia. He al·lucinat. Aquesta doctora ja és gran, encara treballa però de 64 anys, vol dir que porta tota una vida...

    Tens raó, Noves Flors, cadascú des del seu lloc.

    onatge, ets un ràpid en qüestió de llibres! Pots tornar sempre que vulguis, ja ho saps i m'agradarà saber la teva opinió.

    Tonina, ja avancem, ja! però encara falta molt!

    Cesc, fa falta, sí!

    Cèlia, doncs miraré de posar-ne algun més, parla de tots els aspectes de la dona que poden estar relacionat s amb la sanitat, de tots.

    Striper, ja no tocaria.

    Merike, per a mi també és nou!

    Doncs indignats i indignades estem! Assumpta.

    Caterina, la veritat és que llegint-lo em posava de mal humor veient el que explica, però no podia deixar-lo.

    ResponElimina
  13. Molt lamentablement aquesta discriminació envers la dona encara és MASSA.
    Tres o quatre anys endarrera, en una classe d'història de l'art, una alumna va pregunta al professor -home- com era que dels 150 quadres que sotien al llibre no n'hi havia cap que fos d'una dona. Resposta del professor home-, "no hi ha cap quadre interessant". La Frida Kahlo, només per posar un exemple deu ser fruit de la meva imaginació... El que dic és ben cert, hi podria posar noms i cognoms i ciutat i escola...

    SAlut.
    onatge

    ResponElimina
  14. Pues sí,cuando la mujer se queja es que es una histérica y cuando hace demasiadas preguntas sobre su salud le dicen que de eso no se tiene que ocupar,que para eso ya están ellos.Abrazos

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari