divendres, 6 de novembre del 2009

L'estranya desaparició d'Esme Lennox


La lectura d'aquest llibre és com a mínim pertorbadora... hi he anat entrant a poc a poc. La narració va endavant i endarrere en el temps i els personatges envelleixen o rejoveneixen amb ell. Al començament aquest anar i venir em dispersava una mica, però m'ha nat guanyant i arriba un punt que ja no el pots deixar i a més a més en arribar al final, l'he tornat a començar per a poder gaudir millor d'aquestes primeres pàgines, tenint ja el misteri aclarit i els personatges més ben situats.
És una història trista d'una dona a qui les convencions socials de l'època etiqueten de boja, sobretot perquè fa nosa a la família. Et fa adonar de com és de prima la línia entre "normalitat" i patologia. I com és d'ampla l'autojustificació de les persones quan es tracta d'aprofitar les circumstàncies en benefici propi. Parla de les relacions familiars. De bones persones i de males persones que es creuen bones. Llegit i rellegit. Val la pena.

19 comentaris:

  1. Per lo que descrius crec qwue es un llibre d'aquests que et situa en escena, prenc nota. Bon dia.

    ResponElimina
  2. ostres, carme....
    just és el llibre que jo també acabo de tancar!!

    m'ha encantat, tan tendre, tan dur, tan pertorbador, tan planer....

    Absolutament recomanable, sí!!

    =;)

    ResponElimina
  3. Passis quan passis per aquest espai, sempre hi trobes, en cada nova entrada, aquella aportació que valores com a molt interessant, ja sigui visualment pel que fa als teus dibuixos, a les teves lletres o les dels teus seguidors, o com en el cas d'avui fent una recomanació sobre aquest llibre que tant t'ha entusiasmat.
    Gràcies per compartir-ho.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  4. Caram!!! Ha de ser interessantissim!!!

    I tant que és prima la línia entre normalitat i patologia... a vegades una mateixa persona pot estar a una banda o a l'altre segons les circumstàncies...

    ResponElimina
  5. Mira, avui el compraré.

    Bon dia Carmen.

    ResponElimina
  6. Anotat, Carme, gràcies, les recomanacions literàries sempre són d'agrair.... Tal i com el defineixes, m'ha recordat a una novel·la del Torcuato Luca de Tena "Los renglones torcidos de Dios", sobre els que pateixen malalties justament mentals. Un petó, i bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  7. M'ha passat el mateix que tu amb norecordoquinllibre... això que dius d'anar endavant i endarrera fins que t'enganxa del tot, sembla interessant la història :-)

    PS: L'altre dia volia comentar, però no vaig poder, no podia clicar per obrir aquesta finestreta... és ben estrany això...

    ResponElimina
  8. D'interessant segur que ho és... i de trist també, oi? Fa bona pinta, Carme.
    Bon ... mig dia!

    ResponElimina
  9. D'interessant segur que ho és... i de trist també, oi? Fa bona pinta, Carme.
    Bon ... mig dia!

    ResponElimina
  10. En aquest anar i venir deu estar algun punt del secret de desconcertar-te i tornar a rellegir pàgines o paràgrafs que un vol captar com si munyís la cabra... Buscar el xorro que et recondueixi i que al mateix temps omple.../Vaig retornant a la lectura que també interessa, .. Hi ha tant que llegir. he trobat a la Silvia Vea i li he llegit el llibre que vas descriiure fa un temps, tinc La Cebolla de Gunter Grass, a Pedrolo, hauré d'agafar pel clatell al Tibau... i Hauré de pintar que ja s'acaba l'any i he fet poca cosa...
    I la mestressa em diu... Perdoneu que peni les meves cabòries en veu alta... Bona tarda, Anton.

    ResponElimina
  11. Jo també el vaig comentar només acabat de llegir perquè va ser una història que em va impactar. Sens dubte, és una bona recomanació, Carme!

    ResponElimina
  12. Et felicito pels teus dibuixos, els verds diferents, atrevits. Pocs els saben fer. Amb què pintes? T'he llegit corrents algunes vegades, però avui m'he volgut entretenir mirant quasi totes les pintures. El llibre crec que no el llegiré, si és trist, ara estic enfeinada i rellegint "La rebelión de las masas" que em va fer agafar ganes la Júlia amb un post seu i també, al llegir els diaris o escoltar la radio, dels esdeveniments de gent sense feina, de desfalcs... Tinc ganes de riure. Gràcies Carme pels teus moments.

    ResponElimina
  13. Bona tarda Carme !!!

    Em sembla un llibre molt interessant , el llegiré.
    Ets tota una artista m’encanten els teus dibuixos.

    Fins aviat,

    :)

    ResponElimina
  14. Striper, ja diràs...

    Hypatia, m'alegro de coincidir amb tu. Una abraçada.

    Gràcies a tu, Montse per voler-ho compartir. Una abraçada.

    Assumpta i tant que sí, i en aquest llibre es veu com unes persones empenyen a les altres a passar la línia.

    Pere, ja ens explicaràs que t'ha semblat, doncs!

    Cris, no he llegit Los renglones torcidos de Dios! Gràcies guapa!

    Rits, a veure si t'agrada.

    Els del PiT, no patiu, que a tots ens passa algun cop de no poder deixar comentaris!

    Bon cap de setmana, Anna !

    Pensa, pensa en veu alta, Anton, com a casa teva... si sempre hi ha molt per llegir, no dono l'abast amb tantes coses. T'ha agradat el de la Sílvia?

    Sí, ja vaig llegir el teu comentari kweilan, me'n recordo. En aquell moment no el vaig anotar i després me l'han deixat. A vegades nosaltres busquem els llibres i a vegades sembla que els llibres ens busquin a nosaltres.

    M. Antònia, els que sou pintors de veritat m'avergonyiu quan parleu dels meus dibuixets. Pinto amb Paint!

    Gràcies, Jaka! Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  15. Atentament he llegit les teves lletres. Lentament he rellegit i interpretat en veu alta, acompanyat pel silenci, la ressenya sobre "La desaparició de l'Esme Lennox.
    He rebobinat les meves lectures i una mica de les teves lletres m'han tornat a recordar la novel•la de Iréne Némirovsky "L'ardor de la sang".
    Per cert, a partir del 20-N, s'estrena al TNC l'obra de l'autora d'origen ucraïnès, Iréne Némirovsky, "El ball".
    És curiós o, una curiositat, en la meva llista de Reis hi és l’anotació d’aquesta autora, Maggie O'Farrel.

    ResponElimina
  16. Manel, només he llegit un llibre d'Irene Némirovsky i no el recordo gaire, com si no m'hagués deixat gaire empremta. L'hauré de posar també a la llista de reis. Gràcies :)

    ResponElimina
  17. Els que s'omplen de pols a la meva biblioteca,un cop llegits, de Iréne Némirosvky:

    SUITE FRANCESA
    EL ARDOR DE LA SANGRE
    EL MAESTRO DE ALMAS
    DAVID GOLDER.

    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  18. Gràcies, Manel, Suite francesa és la que jo vaig llegir fa uns anys.

    Bona nit, Manel

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari