dijous, 4 de març del 2010

Història inacabada II

Tot  semblava  possible  aquella  nit.
Va ser una curta  estona, vam confiar  en els  estels
i  ens  vam separar  amb  els somriures  als  llavis.
I  va passar molt  temps,  inesperadament,
temps  de somriures  desdibuixats
de perplexitats, de  desconcerts.

Però un estel  va vetllar les  tristors
i els  somnis  i els  records.
I va reconstruir un nou moment  assossegat
en la més  gran distància.

11 comentaris:

  1. Sempre hi ha un estel que vetlla. En la història del nen que no volia crèixer era el tercer a l'esquerra. En la de la nena annie, l'estel era l'únic que surt quan neix el dia.
    Saps? A Vilafranca a més tenim un àngel. Aquest és el penell del campanar de lñesgléssia de Sta. Maria. S'assembla molt al del teu dibuix.
    M'agrada veure'l des de qualsevol carrer, vellant-nos, mentre passejo a les tardes amb la dona oblit.
    Preciosa l'entrada...Com sempre.
    Tingue`s un bon dia, Carme.

    ResponElimina
  2. Però jo crec que hi ha d'haver una Història III :-))

    Després que l'estel vetllès la tristor de la seva separació, d'aquella més gran distància, va arribar un dia en que, per fi, es van poder retrobar i estar junts per sempre més...

    ResponElimina
  3. Pilar, un estel, un àngel, una persona que vetlla per una altra. Em fas pensar que tots tenim alguna d'aquestes coses (si no totes) que vetlla per nosaltres i que tots som alguna d'aquestes coses (si no totes) per algú altre.

    Assumpta, provocació en tota regla! Dels moment s assossegats, sempre en surt alguna cosa de bo! Però hi ha històries que necessiten ser sempre inacabades.

    ResponElimina
  4. Jeje :-))

    Potser sí algunes històries necessiten ser inacabades... però molt poquetes... A mi m'agrada pensar que aquesta té un final molt feliç, amb un cel estelat preciós, on cada punt de llum, enlloc ee vetllar tristeses vetllarà somriures i petons :-)

    ResponElimina
  5. M'ha fet plorar, mira, estic com una bleda...

    (...)Però un estel va vetllar les tristors
    i els somnis i els records.

    Aix, no sé què em passa!

    ResponElimina
  6. "Però un estel va vetllar les tristors i els somnis i els records."

    jo també em quedo amb aquesta frase! és preciosa, igual que el rerefons del text.. malgrat la distància, sempre es pot tornar a somriure!

    ResponElimina
  7. la distància crea desconcert. Un estel d'aquest dona esperança. A alguns només ens queden els estels.

    ResponElimina
  8. Assumpta, bé farem el que podrem! petons per a tu...

    Anna, no sé si dir-te que em sap greu o que m'alegra compartir emocions, més aviat això últim!

    Clara, segur que sí, res no és més fàcil qeu somriure malñgrat tot! Un petò bonica!

    wizard, si queden els estels ja és molt! I si donen esperança més encara!

    ResponElimina
  9. Carme, reconstruir un nou moment assossegat en la més gran distància i en la confiança dels estels...
    M'agrada la història.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  10. A vegades també podem assossegar-nos sense tenir-ho tot i la vida canvia totalment.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari