Aquarel·la automàtica del Dinamic Auto Painter
Somiarem
un món de color, pintat
en un capvespre.
I finalment el meu Paint
Un dia groc
un capvespre taronja
blava l'olor.
Un dia groc
un capvespre taronja
blava l'olor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ostres, tens joguina nova, hehehe. Queda bé l'aquarel·la aquesta, força aconseguida, no?
ResponEliminaJa et vaig dir que feia goig, això del autopainter, sembla qui sap què...UN PRECIÓS TEXT!
ResponEliminaI de l'olor no en dius res?
ResponEliminaPreciós Carme... ets una artista :)
Això del Dinamic Auto Painter no m'acaba d'agradar, fa molt d'efecte però es nota que és un programa que pinta sol.
ResponEliminaEl teu paint té el color de la lavanda i fa olor de blau ...
Bona nit Carme.
uo! com m'agrada!
ResponEliminaHola, jo sóc dóna de fred i, prefereixo la tardor de fulles caigudes i de cels grisos que la calor. Sense renunciar ,però, als colors de l’espígol ni del romaní florit. Encomanar perfums, perfecte.
ResponEliminaFins aviat
Les flors d'espígol,
ResponEliminapetit coixí de ganxet,
recull l'aroma.
M'has inundat de colors aquest matí de dilluns!
ResponEliminaque volin els colors...!
ResponEliminaPerfum d'espígol,
ResponEliminavola pels aires.
Olor de record.
Viure i somniar:
ResponEliminadins el capvespre
enbaumat de carícies.
Arribaré prest
ResponEliminaamb aroma d'espígol.
Seurem plegats.
Genials!
Mmmm...nou programa, veritat? M'agrada com queda. Ara tens doble feina...però doble satisfacció!!
ResponEliminaUn plaer passar-me per ací!
Mmmm, em recorden a oloreta d'armari d'estiu!
ResponEliminaestàs feta una artista!
Ben bé una joguina, XeXu!
ResponEliminaZel, ja veus que m'hi enganxo de seguida, jo... :)
L'olor, ens l'encomanem, d'una imatge a l'altra... Joana.
Pere, tens raó, pinta sol i un cop has descobert com va té la poca gràcia d'aquelles joguines que tot s'ho fan soles i no et deixen participar. El meu Paint és més col·laborador... em deixa fer ami. ;) Gràcies, Pere.
Deric, gràcies!
Hola Quadern, dona de fred.. amb fred i tot una mica de perfum per a tu!
Pilar, que bonics els petits coixins de ganxet per recollir aromes!
porquet, una inundació de color i de perfum, espero que n'hagis sortit il·lès!
Visca la lolita!
Montse un haikú molt bonic, gràcies!
Jordi, un altre de preciós! Gràcies.
Fanalet, bonic, bonic... l'original, no hi ha com les coses autèntiques.
Olguen, de fet jo seguiré amb els meus paints... aquest programa juga sol ell amb ell mateix. :)
Gràcies Maria!
Autopainter? Visca, per fi semblarà que sé pintar! El buscaré!
ResponEliminaPer cert Carme, si l'hivern va ser acolorit, com serà la primavera!
Estimada Carme,
ResponEliminaM'has fet veure els caps de Provença i una cambra on sempre hi tinc un bocí d'ànima.
Què seríem sense somnis?
pessics lila d'olor
ResponEliminaHehehe ahir per la nit et vaig veure l'auto painter aquest i, sense deixar-te ni un comentari ni res vaig anar corrents a baixar-lo i a jugar... Ara ja l'he fet servir per un post hehehe
ResponEliminaDe totes formes, em sap mig "greu" que un programa pugui fer això... m'agradaria més que fos impossible i que tan sols les persones aconseguíssim resultats així (però res... jo vaig jugant hehe)
Em ve l'olor provençal, plena de capvespres mediterranis.
ResponEliminaDoncs a mi, que no conec de res això de l'auto paiter, m'ha agradat molt el resultat. Sobretot, m'agraden les tres versions de les imatges, tan semblants i tan diferents alhora.
ResponEliminaUna abraçada.
després dels naturals em quedo amb el paint.....està més treballat.
ResponEliminaooh, quines versions tan boniques!
ResponEliminaAutopainter, Cèlia, s'ho fa tot ell solet a partir d'una foto que tu vulguis... :)
ResponEliminaGlòria, res de res, no seríem res...
Gràcies, Jesús!
Assumpta, és una joguina, autènticament una joguina, però per passar-hi hores... i jo m'he proposat no passar hores fent coses d'aquestes.
Rafel, l'olor provençal, que bé!
Galionar, fa patxoca, és veritat, però és el fet de fer-ho que no engresca gaire... no has de fer res.
Gràcies, garbí, això m'anima! :)
Un petonet, rits!