dijous, 24 de març de 2011

Salsa de xocolata

MICROCONTE  Proposta del Bloc Tumateix  Llibres Joc de Sant Jordi 2011
(un conte de màxim 50 paraules, on hi surti el nom d'un autor/a, de temàtica: cuina-erotisme)




Havia fet  un menjar  ben especial  per  a nosaltres,  aquesta  nit: Bescuit  de figues  amb salsa  de xocolata.


Passejàvem entre  cirerers. Sota Montserrat.  Mirava el  roig de  les  cireres  i em recordava  les teves  galtes quan t'excites. Vam arribar arribar molt tard  pel bescuit


Però ja no el necessitàvem.

26 comentaris:

  1. Amb aquests secrets d'alcova...no m'extranya!
    Bon microconte!

    ResponElimina
  2. T'ha quedat realment suggeridor! Però escolta, que no menystinguin aquest postre, que després poden tenir gana...

    ResponElimina
  3. Com diu en Xexu, millor no descartar el pastís i guardar-lo per després segur que anirà bé per recuperar forces.
    Molt bon conte, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  4. i, a més a més, el bescuit fa de mal digerir!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Més amor i menys calories! Un petó, CARME.

    ResponElimina
  6. Aquestes muntanyes...
    Promouen l'encís.

    ResponElimina
  7. Quin conte tan dolç i rodó. No era gens fàcil! A mi em fa ganes de provar el bescuit.

    ResponElimina
  8. Gràcies fanalet!

    XeXu, si ja està fet, no el deixaran pas que es faci malbé, pas! Segur que no!

    Gràcies, Quadern!

    Mc, està fet i a punt, el postre... el tenen a la seva disposició i un cop recuperades les forces, qui sap? potser hi tornen...

    Sànset, un bescuit de figues amb salsa de xocolata, no pot ser mai de mal digerir! Quines coses tens!

    I dolces galtes, Pilar! :)

    O potser les dues coses, Jordicine! ;) Un petó!

    Je, je, je... m'has fet riure, Jordi!

    Mònica, jo estic per fer-lo un dia d'aquest. Amb la recepta tan ben explicada...

    ResponElimina
  9. Molt bonic Carme.

    Doncs amb el seu permís (i el teu) el biscuit ja l'endraparé jo!

    ResponElimina
  10. Així qualsevol no s'apunta al bon apat!!!

    Que tingues un bon dia, Carne.

    ResponElimina
  11. Aquest teu relat em fa pensar en un "tiberi" campestre.

    Galtes molsudas
    figues del coll llarg
    el vermell dels llavis
    als peus de Montserrat
    postres de biscuit glacée
    xocolata amb praliné
    i tu ... l'apoteosi!

    Bon dia Carme:)

    ResponElimina
  12. Porquet, ja em diràs si ha quedat bo, doncs... :)

    Molt bon dia, iris!

    Quin tiberi més suggeridor, Pere! Gràcies pel poema! Bona tarda!

    ResponElimina
  13. Millor deixar-lo per després. Bon microconte com diu Fanal blau, jo afegeixo bon dibuix.

    ResponElimina
  14. Montserrat pintada per tu sembla una coqueta dolça ben pujada de llevat :) i jo que som tan llaminadera...

    ResponElimina
  15. I jo que em pensava que amb les muntanyes de Montserrat tan maques el conte hauria anat de frares i monges, de ciris i prometences... És clar que una cosa no treu l'altra, oi?
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. si la xocolata és el substitut del s..., amb l'excitació marcada a les galtes vermells, ja no calia el bescuit

    ResponElimina
  17. Deu ser que no vaig molt sovint a Montserrat (sí que hi he anat, eh?) perquè a mi m'havien semblat formes fàl·liques (potser influïda per les instruccions del microrelat).

    ResponElimina
  18. Bonic microconte, Carme. Per no respirar...
    Allò tan emocionant que passa!

    ResponElimina
  19. ai, els camps de cirerers, quina una en porten!!!

    molt bó!

    ResponElimina
  20. Quin marro sota Montserrat, això d'arribar tard ha estat per algun "descuit"?

    ResponElimina
  21. Gràcies, Mª Antònia!

    Vida, doncs ja en som dues... i les coques són la llaminadura que més m'agrada!

    Hi ha de tot en aquest món, Galionar! :)

    Deric, realment si ha de sobrar alguna cosa que no sigui ni el s... ni la xocolata, això segur! Ni les galtes vermelles.

    Noves Flors, Montserrat, ja ho té això... je, je, je...

    Anna, bé, ja m'agrada que sigui emocionant!

    M'encanten les cireres, rits!

    Rafel, sempre li treus la punta a tot! M'has fet riure!

    ResponElimina
  22. Bescuit de figues, xocolata, el roig de les cireres i les galtes excitades. Caram, Montserrat quant de joc que dóna ;)

    ResponElimina
  23. arribo tard a llegir-lo però valia , val molt la pena...m'ha agradat mooolt!

    ResponElimina
  24. Ferran, ja veus tot és posar-s'hi! ;)

    Elfri, mai no és tard per a una lectura, jo te l'agraeixo molt!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari