(un conte de màxim 50 paraules, on hi surti el nom d'un autor/a, de temàtica: cuina-erotisme)
Passejàvem entre cirerers. Sota Montserrat. Mirava el roig de les cireres i em recordava les teves galtes quan t'excites. Vam arribar arribar molt tard pel bescuit
Però ja no el necessitàvem.
Amb aquests secrets d'alcova...no m'extranya!
ResponEliminaBon microconte!
T'ha quedat realment suggeridor! Però escolta, que no menystinguin aquest postre, que després poden tenir gana...
ResponEliminaBon postre i bon relat.
ResponEliminaFins aviat
Com diu en Xexu, millor no descartar el pastís i guardar-lo per després segur que anirà bé per recuperar forces.
ResponEliminaMolt bon conte, m'ha agradat molt.
i, a més a més, el bescuit fa de mal digerir!
ResponElimina*Sànset*
Dolces cireres!
ResponEliminaMés amor i menys calories! Un petó, CARME.
ResponEliminaAquestes muntanyes...
ResponEliminaPromouen l'encís.
Quin conte tan dolç i rodó. No era gens fàcil! A mi em fa ganes de provar el bescuit.
ResponEliminaGràcies fanalet!
ResponEliminaXeXu, si ja està fet, no el deixaran pas que es faci malbé, pas! Segur que no!
Gràcies, Quadern!
Mc, està fet i a punt, el postre... el tenen a la seva disposició i un cop recuperades les forces, qui sap? potser hi tornen...
Sànset, un bescuit de figues amb salsa de xocolata, no pot ser mai de mal digerir! Quines coses tens!
I dolces galtes, Pilar! :)
O potser les dues coses, Jordicine! ;) Un petó!
Je, je, je... m'has fet riure, Jordi!
Mònica, jo estic per fer-lo un dia d'aquest. Amb la recepta tan ben explicada...
Molt bonic Carme.
ResponEliminaDoncs amb el seu permís (i el teu) el biscuit ja l'endraparé jo!
Així qualsevol no s'apunta al bon apat!!!
ResponEliminaQue tingues un bon dia, Carne.
Aquest teu relat em fa pensar en un "tiberi" campestre.
ResponEliminaGaltes molsudas
figues del coll llarg
el vermell dels llavis
als peus de Montserrat
postres de biscuit glacée
xocolata amb praliné
i tu ... l'apoteosi!
Bon dia Carme:)
Porquet, ja em diràs si ha quedat bo, doncs... :)
ResponEliminaMolt bon dia, iris!
Quin tiberi més suggeridor, Pere! Gràcies pel poema! Bona tarda!
Millor deixar-lo per després. Bon microconte com diu Fanal blau, jo afegeixo bon dibuix.
ResponEliminaMontserrat pintada per tu sembla una coqueta dolça ben pujada de llevat :) i jo que som tan llaminadera...
ResponEliminaI jo que em pensava que amb les muntanyes de Montserrat tan maques el conte hauria anat de frares i monges, de ciris i prometences... És clar que una cosa no treu l'altra, oi?
ResponEliminaUna abraçada!
si la xocolata és el substitut del s..., amb l'excitació marcada a les galtes vermells, ja no calia el bescuit
ResponEliminaDeu ser que no vaig molt sovint a Montserrat (sí que hi he anat, eh?) perquè a mi m'havien semblat formes fàl·liques (potser influïda per les instruccions del microrelat).
ResponEliminaBonic microconte, Carme. Per no respirar...
ResponEliminaAllò tan emocionant que passa!
ai, els camps de cirerers, quina una en porten!!!
ResponEliminamolt bó!
Quin marro sota Montserrat, això d'arribar tard ha estat per algun "descuit"?
ResponEliminaGràcies, Mª Antònia!
ResponEliminaVida, doncs ja en som dues... i les coques són la llaminadura que més m'agrada!
Hi ha de tot en aquest món, Galionar! :)
Deric, realment si ha de sobrar alguna cosa que no sigui ni el s... ni la xocolata, això segur! Ni les galtes vermelles.
Noves Flors, Montserrat, ja ho té això... je, je, je...
Anna, bé, ja m'agrada que sigui emocionant!
M'encanten les cireres, rits!
Rafel, sempre li treus la punta a tot! M'has fet riure!
Bescuit de figues, xocolata, el roig de les cireres i les galtes excitades. Caram, Montserrat quant de joc que dóna ;)
ResponEliminaarribo tard a llegir-lo però valia , val molt la pena...m'ha agradat mooolt!
ResponEliminaFerran, ja veus tot és posar-s'hi! ;)
ResponEliminaElfri, mai no és tard per a una lectura, jo te l'agraeixo molt!