Em pregunto si tu estaves a dins, darrere la cortina, o si miraves la finestra des de l'exterior de la casa. És diferent, i ambdues possibilitats són molt riques emocionalment. Sigui com sigui, la casal la finestra, l'argelaga, són una glòria. Una abraçada!
Galionar, doncs jo passava pel carrer i em va agradar la finestra, però també la casa, i el meu home, "clic" la va pescar perquè jo pogués dibuixar-la. Una abraçada.
Estimada Carme, A dins o a fora de la casa brilla la teva ànima que mai no para d'inventar perquè el teu món, en el que ens deixes treure el cap, sigui cada día diferent i millor. Una casa per tu ha de ser sempre un poema que t'embolcalla joiós i acolorit. Un petó!
la princesa somrigué i cada esclat floria amb perles de groc i punxes defensant-la La fam dels gnoms començava. ............. Anton Per aquí es diu: Quan l'argelaga floreix la fam neix. I quan és bajoquina la fam escaïna.
Malgrat les seues punxes, les argelagues florides són molt boniques.
ResponEliminaFa ganes de passar a prendre café.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
Guarnida amb la llum d'un bon dia d'argelaga.
ResponEliminaSalut i mots, Carme.
vingui de on vingui sempre és agradable un bon dia sincer
ResponEliminaEntre cortinetes contempla, com transcorre la vida. Els traços s'expandeixen, entremaliats, entre les flors.
ResponEliminaEm pregunto si tu estaves a dins, darrere la cortina, o si miraves la finestra des de l'exterior de la casa. És diferent, i ambdues possibilitats són molt riques emocionalment. Sigui com sigui, la casal la finestra, l'argelaga, són una glòria.
ResponEliminaUna abraçada!
Noves flors, sí... les flors ho salven tot!
ResponEliminaSi, Francesc, sembla acollidora.
Jordi, m'agrada el tomb que hi has donat.
Garbí i si no me'l diu, jo me l'invento... :)
Que bonic, Pilar!
Galionar, doncs jo passava pel carrer i em va agradar la finestra, però també la casa, i el meu home, "clic" la va pescar perquè jo pogués dibuixar-la. Una abraçada.
Estimada Carme,
ResponEliminaA dins o a fora de la casa brilla la teva ànima que mai no para d'inventar perquè el teu món, en el que ens deixes treure el cap, sigui cada día diferent i millor.
Una casa per tu
ha de ser sempre
un poema
que t'embolcalla
joiós i acolorit.
Un petó!
Bon diaaaaa, així dona gust despertar. Molt bonic, de veritat!
ResponEliminaIdò.... bon dia!!!
ResponEliminala princesa somrigué
ResponEliminai cada esclat floria
amb perles de groc
i punxes defensant-la
La fam dels gnoms començava.
............. Anton
Per aquí es diu:
Quan l'argelaga floreix
la fam neix.
I quan és bajoquina
la fam escaïna.