Relats conjunts
Et busco,
ben endins de tu.
Més enllà de les disfresses,
més enllà de les coraces.
Més endins de qualsevol quotidianitat.
Per més ornaments que t'afegeixis,
no me'n distrauràs.
Jo et busco, només, ben endins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ben endins de la pluja,
ResponEliminaben endins de tu,
on la paraula neta viu.
... i en la recerca em sent ple de tu.
ResponEliminaSalut i Terra
Veus la piltrafa
ResponEliminaque s'amaga insolent...
Vol anorrear-te
amb sa disfressa...
El teatre...!
Què representa?
Amaga sa realitat
que ni ella sap.
.............. Anton
Això és no ser superficial i quedar-se només amb el que es veu. Per trobar a algú s'ha d'aprofundir i mirar rere les màscares. Ben trobat, Carme!
ResponEliminaDiuen que qui busca troba. Bon relat
ResponEliminaFins aviat
És arriscat deixar de surar en la superfície i bussejar en les profunditats.
ResponEliminaSi s'aconsegueix respirar, els pulmons esclataran de joia.
Molt bonic, Carme! Res de quedar-se amb la superfície, el millor sempre està per descobrir!
ResponEliminaPer això no m'acaben d'agradar les disfresses, perquè intenten distreure'ns de la veritat i ens donen més feina.
ResponEliminaHas fet un relat que és un poema molt maco.
molt bo!
ResponEliminam'encanten les disfresses, no crec que siguin per distreure'ns o amargar-nos, sinó per convidar-nos precisament a buscar, a jugar...
salut!!
Preciós! M'ha recordat un poema molt bonic del Pedro Salinas. Felicitats!
ResponEliminamés enllà de les façanes és on hi ha la veritat de les persones....tot el millor és dins.
ResponEliminaJa es pot disfressar ja, que ho té ben pelut. En breu serà com un meló obert!
ResponEliminaOOOOOOOOOOOOOOOOOHhhhhhhhhhh!
ResponElimina:D
Preciós, preciós... Així hauria de ser sempre... endins, sense disfresses...
ResponEliminaper sort darrera la màscara hi ha algú.. i el podem seguir buscant..
ResponEliminapreciós!
Sí que cal seguir buscant més enllà de les disfresses. Fins i tot si el que hi trobem no ens agrada, millor saber-ho al més aviat possible.
ResponEliminaUna abraçada.
Busca! Sempre hi té que haver algú sota aquelles caretes i aquells vestits colorits.
ResponEliminaI si busques, trobaràs.
Un plaer tornar després de tants dies per ací. Una abraçada, Carme.
ens el fons tots ens sentim vulnerables i ens aixopluguem sota una disfressa emocional. Tenim por de mostrar les nostres possibles febleses, no fos cas que algú ens devori l'ànima. Ens cal encara saber educar les emocions. Hem començat el camí.
ResponEliminaEl cercava
ResponEliminaal racó de l'esperança,
a la flor del taronger,
als estels i nits de lluna...
I allà on tot t'anomenava
entre esqueixos de tendresa
i em portava a la calma.
Cercava i cercava
i per tota troballa...
una mentida de l'amatista
i una careta d'arlequi.
Així trobaràs el millor de qui vulga que siga.
ResponEliminaJa sabeu que acostumo a respondre els comentaris un per un, però se m'acaba d'esborrar la resposta quan ja en portava una quinzena de comentats i ara em fa molta mandra tornar a començar.
ResponEliminaUs agraeixo molt la vostra lectura i el comentari.
Una abraçada a tots.
Bon relat filosòfic, no parar de buscar per racons molt endins fins trobar respostes.
ResponEliminaDe vegades una recerca molt costosa.
ResponEliminadoncs si, és ben bé veritat, cal mirar molt més enllà de les màscares o disfresses per conéixer realment algú per dins.
ResponEliminamolt bo!!
Tot un món aquesta recerca. Preciós poema. Felicitats.
ResponEliminaBen endins, Carme, on hi hagi l'essència de l'ànima, i de la persona també.
ResponEliminad.