D'una foto trobada al blog del Deric Un Salt al món
Abans del sopar Blogger, tot just si havia vist les seves sandàlies blaves aquí i allà en altes blogs. Jo havia entrat poques vegades al seu blog Un Salt al món, algunes sí. La Joana m'hi va traslladar quan va fer una ressenya del seu llibre. I abans del sopar, vaig fer el recorregut de coneixença de tots els blogs que no coneixia. Ell suposo devia fer el mateix.
Quan ens vam conèixer, ell va preguntar-me. "Tu ets la que fa dibuixos, oi?" Jo vaig dir que sí i quan em va dir que li agradaven molt, no se'm va acudir altra cosa que dir-li "Un dia te'n regalaré un!" Venia d'una broma que em feien la Mar i la Kweilan i em deien que havien pensat algun cop que "Què s'havia de fer perquè jo regalés un dibuix". I jo què sé què s'ha de fer... res, són moments, casualitats i que em vingui la idea de fer-ho.
Però li vaig prometre al Deric i de moment aquí va un dibuix del seu poble, d'una foto treta del seu blog.
jejeje, promesa complerta!! i t'ha quedat genial!
ResponEliminaUna curiositat més, el dibuix és de Sant Cugat.... de Salt.
ResponEliminaUna imatge que conec bé, hi tinc família a Salt.
Records per en Deric.
Compte amb en Deric, que porta per aquí gairebé més anys que tu i jo junts! És veterà el tio. Jo fa temps que el segueixo, li fas un bon homenatge, tot i haver-te preguntat si tu eres la tia dels dibuixos, hehehe. Quines aliances que feu en aquests sopars, feu por!
ResponEliminaSegur que li agradarà.
ResponEliminaAhir me'l vaig trobar a la Vall del Llémena :)
Una dona de paraula!
ResponEliminaWOW!!!!
ResponEliminaM'has posat la pell de gallina!!!!
Moltíssíiiiimes gràcies! Ara mateix ho penjo al blog!!!!
Gràcies, rits!
ResponEliminaÉs veritat, Rafel, jo també m'hi vaig fixar Sant Cugat, com el meu poble... je, je,je...
XeXu, veterà, veterà, vaig flipar quan em va dir els anys... em sembla que eren 7... I tu per què te'ls perds aquests sopars? ;)
Caminadors... Joana, que bonic és trobar-se de casualitat, no? A mi m'agraden aquestes casualitats.
Porquet, bé s'ha de complir el que promets! :)
Deric, em costava de triar un dibuix per a tu, encara ens coneixem poc... però tot arribarà. M'alegro que t'agradi. Una abraçada.
Si la Carme abans d'obrir els llavis ja ens ha vist les densts i es que els dibuixos que fa son un bé de déu... Creieu que li ve d'un, amb el gust que els fa, és una cuinera especial amtent al que fa falta al plat de l'eltre... Anton.
ResponEliminaEl bloc i el tarannà d'en Deric mereixien el dibuix, està clar.
ResponEliminaUn fenòmen, com tu, d'aquesta Catosfera que ens ofereix tants bon moments per fer del dia a dia quelcom agradable de viure.
No conec el blog de Deric, ara m'hi passe.
ResponEliminaPerquè sóc un ranci, i si no pregunta-ho als de la meva feina!!
ResponEliminaAnton, gràcies, moltíssimes gràcies... la cuinera es posa vermella. :)
ResponEliminaÒscar, moltes gràcies també a tu.
Noves Flors, aenm teixint xarxa...
XeXu, un ranci? je, je, je... és una explicació tan bona com qualsevol altra... si tu ho dius!