dimecres, 30 de març del 2011

Tallarol


Tallarol de casquet

A tres  quarts de vuit  del matí,  arribem dalt  de la carena,  on hi ha una  clariana  en mig  dels  matolls.  No hi ha ningú  a la vista.  A la  vora  del camí,  dintre  dels  brucs  ben florits,  se sent el cant  d'un ocell.  No hi entenc  res,  d'ocells,  però  un dia  em van dir que aquest  cant  era  del  tallarol  i  és  l'únic que me'n recordo.  És  un tallarol de veu potent  i provocadora.  Sonava més o menys  així,  però  molt fort:  cant  del tallarol.

Ens  acostem  als  matolls   per  veure'l.  No ho aconseguim.  Ell  segueix  refilant  i refilant. Al cap d'uns  minuts  decidim marxar.  Fem les primeres  passes  i  sentim el mateix  cant  al  bruc  del costat,  caminem  una mica  més  i  el tornem a sentir  al bruc  de més avall...  No  vam ser  capaces  de veure,'l  però sí que ell ens  veia  a nosaltres.  El tallarol  ens va seguir  de matoll en matoll  un  tram del camí.  Ens  va regalar  un somriure  per  una bona estona.

32 comentaris:

  1. Si la banda sonora la posa la pròpia natura, la caminada és més plaent, no hi ha cap mena de dubte. Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  2. Mmmm ja m'agradaria estar sentint aquests sons de bon matí i no el teclat de l'ordinador!

    ResponElimina
  3. El lloc on treballo està envoltat de vinyes i d'arbres. Tenim un pati ple d'arbres i d'ocells. El seu cant m'ajuda a concentrar-me. Ara estic atenta, a veure si sento el cucut. Ens visiten cada any i ens porten la primavera de ple.

    ResponElimina
  4. ostres gràcies Carme, quin plaer sentir el tallarol!! m'encanta sentir el cant dels ocells, de tots.. ...... al mòbil hi tenia grabat el seu cant i a vegades a la parada del bus l'engegava, hauries de veure les cares de tothom.. mirant al cel a veure si el veien.. bé és un petit divertiment que no fa mal...:) i és que el tallarol talla el rol..o no?

    ResponElimina
  5. El meu pare, que era mestre, i el meu mestre, a la classe de "caligrafía", entre altres ens feia escriura :
    La constancia conduce al éxito.

    ResponElimina
  6. tal com has pintat este tallaroll de veu potent i provocadora, gairebé el podem acariciar, i sembla suau.

    ResponElimina
  7. En faig coneixença.
    La meva ignorància és suprema.

    ResponElimina
  8. Quina enveja, sentir pardalets en comptes de cotxes.

    ResponElimina
  9. Sentir i no veure,
    tocar i percebre,
    oír i cantar,
    .......... Anton
    la fantasia pot arribar en un cant d'ocell, amagat ens diu us estimo.

    ResponElimina
  10. Una experiència ben agradable. El refilet és guapíssim. Jo no tinc tanta sort, però tot i viure a Tarragona estic vora una fondalada de camps i cada dia cap a les 10 del matí s'acosta un moixonet a "saludar-nos" tot posant-se a la barana del balcó. Se'n va i fins a l'endemà.

    ResponElimina
  11. Ara ja sé què és un tallarol, però confesso que si m'ho haguessin preguntat abans de llegir el teu post, hagués contestat que era una classe de pasta, rotllo macarró... :)
    Que acabis de passar un bon dia ple de cants!

    ResponElimina
  12. No puc obrir el vídeo amb firefox, però suposo que es tractava de posar música ambient per l'escapada, no? Un soroll de fons que et recordi on ets, envoltat de natura.

    ResponElimina
  13. Josep manel, i tant que sí, sorpreses de la natura.

    Porquet, he de confessar que em sento privilegiada. Tens raó.

    Una bonica espera, Pilar, estar pendent d'aquestes coses amb il·lusió a mi em fa sentir molt viva.

    Lolita, El tallarol per aquí on sóc jo, al Vallès se sent molt i molt. Sobretot al matí. A vegades ja els sento des del llit abans de llevar-me.

    Carles, i com costa la constància, oi?

    Sí Òscar, molt simpàtic!

    iruna, segur que deu ser suau... com una ploma... :)

    Bé, jo explico això i tampoc hi entenc res... mil ignoràncies, Jordi.

    JpMerch, doncs sí, la veritat un plaer. Tot un plaer.

    Anton, segur que ens estimava una mica, o al menys li vam caure bé... ens va venir al darrere, je, je, je...

    Llaudal, doncs també és ben bonic que vingui un ocellet a donar-vos el bon dia!

    Guspira, veus? ja n'has après una més! :) Ara, amb la quantitat de noms que donen a les pastes els italians no descartis que n'hi pugui haver alguna que es digui tallarol... je, je, je...

    XeXu, no és un vídeo només és un arxiu de so molt curtet. I és només el refilet del tallarol. I en realitat no és pròpiament una escapada sinó, la meva caminada matinal de cada dia.

    ResponElimina
  14. Jo el vaig escoltar un dia a Ullastret...:)(vés quines coses...) Però per aquí els voltant també n'he pogut escoltar algún! Ara, a la primavera, just quan clareja, és un bon moment per escoltar-ne uns concerts divertits i simpàtics. L'altre dia se sentia un diàleg entre picots...
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  15. Fanalet,

    A Ullastret, que si que sé on és, i és preciós, no m'estranya gens que hi hagin tallarols.

    En canvi a Ullastrell, es veu que és un lloc on hi ha moltes gallines que fan uns ous molt bons i és molt més a prop, diu que al Vallès Occ (ves quines coses) no hi he estat mai, però no tinc ni el més mínim dubte que també hi deu haver un munt de tallarols.

    Una abraçada. ;)

    ResponElimina
  16. Quin luxe poder sentir ocells cada dia Carme!!!!! Petonets guapa!

    ResponElimina
  17. Anna, que bé de veure't per aquí! tens raó, és tot un luxe, una abraçada, maca!

    ResponElimina
  18. quin goig sentir el cant del tallarol!

    ResponElimina
  19. Quin ocell tan simpàtic!! M'ha agradat molt el seu cant... i m'ha resultat familiar... jo diria que el dec haver sentit més d'una vegada, potser de petita, al poble... no sé.

    M'ha agradat aquest post amb "banda sonora" hehehe ;-))

    (Ep, aquesta nit posaré el post amb l'arbre aquell de fulles color grana... no sé a quina hora, que encara no hem sopat... anem amb l'hora antiga!! ufff) :-)

    ResponElimina
  20. La primavera es va animant, malgrat la timidesa us va fer un gran regal.

    ResponElimina
  21. Ben real, Deric!

    Elfri, realment un goig...

    Segur que sí, Assumpta, se senten molt! Ja passaré a veure els arbres...

    Rafel, més que tímid semblava provocador... però clar que és una interpretació meva.

    ResponElimina
  22. El meu blog té algun problema perquè faig posts amb imatges però aquestes no es veuen a les barres laterals dels qui em teniu enllaçada i ho teniu configurat amb imatge... de la mateixa manera, el meu propi blog d'artesania tampoc mostra la imatge al meu blog gran... sniff... tinc el blog espatllat!!...

    ResponElimina
  23. A mi em passa amb el blog "Roda el món i torna al bloc" he posat la imatge del pefil de cada persona a qui dedico un post i la imatge no surt enlloc. O alguna si, però la majoria no.

    I no sé pas per què...

    ResponElimina
  24. Jo acabo d'entrar a un pàgina de dubtes i queixes i he vist que hi ha més gent que protesta d'aquest tema... he deixat un comentari... però ara tornaré a entrar i faré una queixa nova (jo, per protestar que no quedi hehehe) a veure si ho arreglem! ;-)

    ResponElimina
  25. A veure si serveix d'alguna cosa... És la pàgina d'ajuda en castellà.

    http://www.google.com/support/forum/p/blogger/thread?tid=3589efe2ad589648&hl=es

    ResponElimina
  26. Ha de ser maco despertar-se amb aquest cant característic! Una abraçada i fins aviat, CARME.

    ResponElimina
  27. Un goig poder escoltar el cant dels ocells i ser-ne conscient, que no ens passe desapercebut i gaudir-ne.

    ResponElimina
  28. A veure si et serveix, Assumpta!

    Jordi, sí que ho és, al menys jo li trobo molt. Una abraçada.

    Novesflors em sembla tant important gaudir del que tenim! I això jo hi tinc, surto al matí i de seguida els sento. A vegades els veig i tot. :)

    ResponElimina
  29. els teus dibuixos inundes de color la Catosfera i ja en formen una part indispensable.
    GRÀCIES

    ResponElimina
  30. Aquest tallarol devia ser com Nostre Senyor, que tot i estar entre nosaltres, diuen, no hi ha manera de veure'l...
    Havia de ser un passeig fantàstic, Carme. Alguna tarda surto a fer espàrrecs i també se senten ocells semblants, que omplen de música el camp i la tarda.
    Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari