La nit ens mira
dins de la cambra closa.
Com un refugi
ens embolcalla el somni
d’inventar-nos la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Inverntar-se la vida té aquestes coses, que te la fas a la mida dels teus desitjos!
ResponEliminaPetonets Carme!
Per mi els somnis són un refugi, sempre que no siguin malsons, és clar... Trobo molt càlida la idea d'inventar-nos la vida sota la mirada de la nit.
ResponEliminaLa nit sempre ha estat més donada a l'alliberament de passions, als somnis possibles o impossibles, a somiar despert, si cal.
ResponEliminaInventar, somniat i viure!
ResponEliminaSom-hi Carme!
;)
*somniar
ResponEliminaPer aquells nocturns com tu o com jo, la nit ens dóna un plus de lucidesa. En la foscor hi veiem més clar.
ResponEliminaLa nit plena de misteris i refugi de somnis.
ResponEliminaJo la vida me la invento molt bé... en els somnis tot surt perfecte. Però després, quan arriba la realitat, no en sé tant!
ResponEliminaHe arreglat tantes coses "de pensament"! I en el meu cervell tot resulta tan fàcil!
per llevar-nos amb les piles carregades amb l'energia del somni
ResponEliminaEls ulls de la nit, vetllen perquè tinguem somnis agradables...
ResponEliminaCarme, el títol del poema m'ha recordat una cançó de quan era petita:
A l'ombra d'un gessamí,
mirava un matí descloure l'albada,
cada flor era un estel del bell cobricel, que era una estelada...
Carme...ja saps que mentre em reinvento la vida en el somni us ho vaig explicant...;-)Un petó acolorit!
ResponEliminaInventar-se la vida, ens permet viure-la des de moltes perspectives, i guarnir-la o tatxar-la o esborrar-la, mantenint sempre la il-lusió de tot el que comença.
ResponEliminaBona nit, Carme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQualsevol es queda a mirar la tele!
ResponEliminaÉs millor retirar-se a la cambra dels somnis...
M'ha agradat molt, això d'"inventar-se la vida". És el que fem cada dia, oi? Bona nit, Carme :)
ResponEliminaTant de bo que fos així, Judit! Almenys bé ho hem d'intentar!
ResponEliminaSílvia, sempre són un refugi, els somnis, sort en tenim!
Somiar sempre, despert o adormit, de nits... s'ha de somiar porquet!
Som-hi, mar, somiar sense deixar de viure i viure sense deixar de somiar.
Segur que sí, XeXu, la llum del dia ens enlluerna massa! :)
Molt bé, Montse, així mateix.
Doncs insisteix, Assumpta, el cervell s'entrena somiant... :)
Home, Joan! t'has tret la disfressa de vent que portaves! Benvingut! Espero que amb les piles carregades!
M Roser, no la conec la cançó però sembla molt maca!
Núria... si un matí et queda una mica de pop a la gallega, avisa'm! :)
Pilar, anar reconduint mica en mica... gràcies, guapa!
Glòria a somiar, doncs!
Ferran, estaria bé que ho féssim cada dia... no sé jo si arribem a tant. A vegades seguim el camí marcat, sense inventar res de nou. Un petonet de bona nit!
adiu Carme
ResponEliminaQue vòli ensajar de comprendre... Bon d'avance merci...
Je vais essayer de tradusir
La nuèch nos mira
Dins la cambra clavada.
Coma un refugi,
Nos embolha lo sòmi,
a de nos inventar la vida.
La nuit nous regarde,
dans la chambre close.
Comme un refuge
elle nous embrouille le rêve
pour nous "faire" inventer la vie...
Sorry...
Alain
Està molt bé, Alain! Molt Bé!
ResponEliminaEMBOLCALLA: EMBALLE, COUVRE, RECOUVRE ...
Comme un refuge
elle nous recouvre le rêve
de nous inventer la vie
Aplaudimetns!!!!