Inspirada en una foto de Sa lluna
Velocitat
Pentagrames elèctrics
Camí marcat.
Bitllet sorpresa
el món es desdibuixa.
No el reconec.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El pentagrama que se'ns mostra des de la finestre d'aquest tren, des d'on se'ns desdibuixa el món. Jo tampoc no el reconec...
ResponEliminaFerran, gràcies per venir, a aquesta hora... feia estona que no veia ningú... :) Bona nit, maco!
ResponEliminaEn aquests moments,
ResponEliminaes desdibuixà el món.
Un viatge desesperat
i, després del silenci,
més reconfortada la volta.
Gràcies Carme.
Una aferrada.
Una aferrada dolceta, bonica!
ResponEliminaA aquestes alçades el tren només pot ser l'AVE, perquè la vida també ens passa com una exhalació, els bitllets poden ser les teves aquarel·les...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Quantes vegades creiem tenir el bitllet comprat fins al final del trajecte, tot ben programat,i de sobte ens adonem que el nostre món es desdibuixa i no el reconeixem... La teva imatge és especialment bella avui, Carme. Ja he vist l'original a l'espai de sa Lluna.
ResponEliminaUna abraçada!
Em deixes donar-te una abraçadeta de bon dia?
ResponEliminaEncara que estigui així desdibuixat...
segur que el viatge no es fa en RENFE. :D
ResponEliminaBon diumenge!
M Roser, m'has fet somriure amb el teu AVE, ja tens prou raó, ja, a aquestes alçades de la vida tot passa a velocitats d'AVE! :)
ResponEliminaGalionar, quina sort que t'agradi aquesta imatge! Diferent, sense dibuixar i per tant desdibuixada... com tantes coses...
Una abraçadeta dolça, Fanalet, que tinguis molt bon dia, bonica!
carme... o sí! que per donar sorpreses són únics! :D Bon diumenge, guapa!
Bon dia Carme, fa dies que no puc atendre massa als meus amics: Una contractura i consecuent ciàtica de la meva dona ha fet (com no podria ser d'altre manera) apartar-me una mica dels meus blogs amics. El teu dibuix em fa relacionar-lo amb el soroll del tren sobre les vies, en el primer viatge a Paris. Coses de la ment!...
ResponEliminaUna bona via a teva! abraçades! jo ara volant a fer via cap el passeig de gràcia que hi ha una mani!
ResponEliminaEl teu quadre d'avui sembla una pintura de les Avantguardes, del Futurisme, més concretament, per això de captar la velocitat :)
ResponEliminaModern haikus.
ResponEliminaNo sé quin triar.
Me'ls quedo tots dos.
Amb aquarel·la.
(algun dia em sortirà un haiku per casualitat)
La velocitat de la vida per aquest camí marcat, que tu tan bé has aconseguit dibuixar!!...He consultat la imatge de Sa lluna i li has sabut treure l'essència.
ResponEliminaAmb bitllets sorpresa de vegades erres el destí...Serà millor baixar a la propera parada i tornar a provar sort.
Què tinguis molt bon dia!!.
La vida al pentagrama de les vies desdibuixads del tren. Fantàstic simbolisme. Enhorabona!!!
ResponEliminaQué bonics dibuixos! A mi, els poemes em semblen més bonics acompanyats dels teus dibuxos amb pinzell. Ets una artista. A sobre es nota que el dibuix va amb la lletra, rapidesa, sensibilitat...
ResponEliminaLa velocitat desdibuixa el paisatge.
ResponEliminaBona metàfora!
Vinc a donar-te una abraçada. Un post molt bonic, tant els versos com l'aquarel·la. Estem una mica desdibuixats, no hi som tots però sí tots els que estem.
ResponEliminaCarles, que es millori la teva dona! La ment ja té coses d'aquestes, en fa viatjar d'un cantó a l'altre.
ResponEliminaGràcies, Elfree!
Noves Flors... uf! quines coses em dius... :) gràcies!
Jordi, gràcies pel teu somriure!
montse, ara mateix baixo i compro un altre bitllet, coi que tens tota la raó...
Gràcies, Joana!
M Antònia, moltes gràcies!!!!
Glòria, doncs si, metàfora i realitat... :)
maijo, doncs els que hi som, fem bé d'abraçar-nos, m'agrada i repeteixo, aquí i allà... moltes gràcies nina!
Ara torno, així que sí... bona nit, i bona setmana :)
ResponEliminaPentagrames electrics!!!! tens raó estem rodejats de pentagrames electris , només d'entan entant una oreneta es posa al damun d'un cable i fa una negra , ves a sabre , un Re , un Mi, un Sol... que dura un compàs senser i llarguissim, de torre en torre es un compas .Pentagrames electrecs ara ja els veuré per tot arreu es pot escriure música de memòria als pentagrames electrics... Hostitú Carmeta quin descobriment!!!
ResponEliminaGracies gràcies...pentagrames electrics ,Claro!!!
Bona setmana, Ferran!
ResponEliminaMiquel Àngel, apa que no m'has portat una bona rialla! Que sigui jo que t'hagi de descobrir pentagrames a tu! :) Gràcies pels riures!
Costen de reconèixer alguns dels paisatges que ens estan envoltant. Malgrat tot, Carme, hem de mirar de no perdre el tren de l'esperança.
ResponEliminaJa costa, ja, porquet...
ResponElimina