D'una foto de l'Alba al Salva't si pots
L'Alba ens convida des del seu blog, a fer un text explicant què ens suggereix aquesta imatge:
Necessitava un lloc així, solitari, on la meva mirada es pogués perdre horitzó enllà i cap altra mirada em destorbés.
Poder sentir aquesta solitud que m'envolta com una solitud neta, higiènica i autèntica. I deixar-la que surti i suri pel mar fins a l'infinit. Hores si cal. L'Alba ens convida des del seu blog, a fer un text explicant què ens suggereix aquesta imatge:
Un cop buida i lliure de melangies, agafo les regnes de la meva vida i torno a caminar.
Ara ja ho començo a entendre .Tota aquesta energia, alegria,positiva,polartzada cap al be , sempre caminant .. Ara ho començo a entendre ...
ResponEliminaUn parèntesi per respirar fons i agafar forces...
ResponEliminaUn dibuix maquíssim!! :-)
Asseure's davant la mar, guareix qualsevol desassossec...
ResponEliminaUn petó, carme!
Quin lloc millor que estar prop de la mar per a fer front la solitud i altres mals? A mi també m'ajuda en moments de mal de caps. Preciós post i bonic dibuix :)
ResponEliminaM'agrada..el vaig llegir a casa de l'Alba
ResponEliminaSeria un banc depuratiu. Després de passar-hi una estona quedes com nou.
ResponEliminaAvui del text ... no penso dir res.
ResponEliminaPerò el dibuix m'ha agradat molt!
Bona nit Carme :)
Miquel Àngel, gràcies maco, m'afalagues! :)
ResponEliminaGràcies, Assumpta!
Fanal blau, si més no s'ha d'intentar...
Caterina, tu el tens ben a prop, jo no tant!
Garbí, allà a participar, eh?
Com nou, XeXu, una passada! :)
Pere, sempre és un consol que t'agradi el dibuix. :) Bona nit, Pere.
i,... on està aquest banc? m'aniria molt bé poder-m'hi seure una estona.
ResponEliminamolt bona participació.
rits, doncs aquí mateix pots seure, si vols o a casa l'Alba!
ResponElimina:)
El dibuix molt relaxant i un text molt adient.
ResponEliminaBona nit i gracies!
Carme he entrat al bloc de l'Alba per deixa la meva sensació...
ResponEliminaM'imagino asseguda al banc contemplant les onades! veig que t'ha sortit una competidora aquarel·lista, es veu que l'art dels blocs s'encomana...
Petons,
Preciós Carme!! M'ha fet molta il·lusió, de debó! Poc a poc em llenço, avanço, camino, m'assec i deixo passar tot allò que sempre m'havia bloquejat...
ResponEliminaVeig que tu primer fas un petit esbós dibuixat i després ho pintes.... ho provaré jo també!
Una forta abraçada!!
Jo ja he acceptat la invitació!
ResponEliminaPer cert, t'està sortint una competidora... ;p
Gràcies, Glòria!
ResponEliminaM Roser, ja t'hi he trobat, ja! :)
Alba, és que de fet jo faig més dibuixos que no pas pintures, quan provo de pintar sense dibuixar em queda fatal...
porquet, una competidora que ho fa molt bé!
És veritat! tinc pendent passar per casa l'Alba, vaig passar-hi quan va fer el post, i en aquell moment no vaig ser capaç de seure-m'hi. Crec que hi he de tornar a passar.
ResponElimina(ara tp recordo si vaig deixar-li comentari o no. xò sé que em va colpir)