Però somiar no estava prohibit...
"Un petó ja m'agradaria, ja, però... quina mandra ser príncep"
235è Joc literari de Tens un racó dalt del món
dijous, 16 de febrer del 2012
235è Joc literari de Tens un racó dalt del món
Però somiar no estava prohibit...
"Un petó ja m'agradaria, ja, però... quina mandra ser príncep"
235è Joc literari de Tens un racó dalt del món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Hahahahaha quina expressió tan aconseguida la de la granota!! Magnífic!! :-)))
ResponEliminaJo a aquesta granota si que li faria un petó, és entranyable!
ResponEliminaSi que sembla que somiï amb la seva princeseta o la granoteta boniqueta o.... Com diu l’Assumpta expressió molt ben aconseguida.
ResponEliminaM'encanta aquest pantxa contenta! Jo, si em deixès un tros de fulla, jugaria amb ell a somniar a ser o no ser i em deixaria portar per la mandra, amb tots els matisos del verd.
ResponEliminaUn gripau ple d'encant.
ResponEliminaUn final molt bo. Estic completament d'acord amb la conclusió a la que arriba la granota aquesta. :-DD
ResponEliminaDeu resultar ben bé una llauna ser príncep, tens tota la raó. Però n'hi ha que es diverteixen molt, com els d'Anglaterra.
ResponEliminaQuina granota més mandrosa! Ser príncep com tothom sap és molt fotut, però un petó és un petó.
ResponEliminaGenial, genial! m'agrada saber el punt de vista de la granota!
ResponEliminaQuina mandra ser príncep!
ResponEliminaEl dibuix és molt bo.
"...Un petó ja m'agradaria, ja, però quina mandra, ser príncep..."
ResponEliminaÉs una de les frases més profundes i metafòrica que he sentit en molt de temps, Carme. Potser l'empraré de punt de partida per a un conte. I el dibuix, simpatiquíssim! En una farmàcia de Newbridge (Irlanda) hi havia un cartell de propaganda amb una granota que s'hi assemblava molt; miraré si encara tinc la foto.
Una forta abraçada!
Gràcies a tots! us he de dir que el dibuix és un Paint dels meus, però que com sempre no m'he inventat res... buscava granotes per copiar i dibuixar en Paint i vaig trobar aquesta que em va donar la idea del conte i la vaig afusellar.
ResponEliminaGalionar quina gràcia que m'has fet: profunda i metafòrica... he, he, he... tot un privilegi formar part del començament del teu conte! M'encanta.
Una granoteta la mar de simpàtica, una mica mandrosa, ja que espassa els dies de panxa al sol...
ResponElimina