dijous, 16 de febrer de 2012

235è Joc literari de Tens un racó dalt del món

En ple segle  XXI, les   noies  ja no creien que  les  granotes  es  poguessin convertir  en prínceps,  ni les  granotes  creien  que les  noies  les  anessin a besar...

Però  somiar  no estava  prohibit...

"Un petó ja m'agradaria,  ja,  però...  quina mandra  ser  príncep"





235è Joc  literari  de  Tens un racó  dalt  del món

13 comentaris:

  1. Hahahahaha quina expressió tan aconseguida la de la granota!! Magnífic!! :-)))

    ResponElimina
  2. Jo a aquesta granota si que li faria un petó, és entranyable!

    ResponElimina
  3. Si que sembla que somiï amb la seva princeseta o la granoteta boniqueta o.... Com diu l’Assumpta expressió molt ben aconseguida.

    ResponElimina
  4. M'encanta aquest pantxa contenta! Jo, si em deixès un tros de fulla, jugaria amb ell a somniar a ser o no ser i em deixaria portar per la mandra, amb tots els matisos del verd.

    ResponElimina
  5. Un final molt bo. Estic completament d'acord amb la conclusió a la que arriba la granota aquesta. :-DD

    ResponElimina
  6. Deu resultar ben bé una llauna ser príncep, tens tota la raó. Però n'hi ha que es diverteixen molt, com els d'Anglaterra.

    ResponElimina
  7. Quina granota més mandrosa! Ser príncep com tothom sap és molt fotut, però un petó és un petó.

    ResponElimina
  8. Genial, genial! m'agrada saber el punt de vista de la granota!

    ResponElimina
  9. Quina mandra ser príncep!
    El dibuix és molt bo.

    ResponElimina
  10. "...Un petó ja m'agradaria, ja, però quina mandra, ser príncep..."
    És una de les frases més profundes i metafòrica que he sentit en molt de temps, Carme. Potser l'empraré de punt de partida per a un conte. I el dibuix, simpatiquíssim! En una farmàcia de Newbridge (Irlanda) hi havia un cartell de propaganda amb una granota que s'hi assemblava molt; miraré si encara tinc la foto.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Gràcies a tots! us he de dir que el dibuix és un Paint dels meus, però que com sempre no m'he inventat res... buscava granotes per copiar i dibuixar en Paint i vaig trobar aquesta que em va donar la idea del conte i la vaig afusellar.

    Galionar quina gràcia que m'has fet: profunda i metafòrica... he, he, he... tot un privilegi formar part del començament del teu conte! M'encanta.

    ResponElimina
  12. Una granoteta la mar de simpàtica, una mica mandrosa, ja que espassa els dies de panxa al sol...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari