D'una foto de la Marta
Entortolligades les branques
sobre un llençol de tarda
estampat de ginestes.
Damunt del llit,
escampem la tendresa
com pètals de conillets grocs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que bonica aquesta imatge literària, que jo m'he imaginat ben real, del llençol estampat de conillets grocs. :-)
ResponEliminaQue bé!, sempre és primavera a ta casa.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Quins dies més romàntics que ens estàs regalant.
ResponEliminaEncara no he vist ginesta, ni damunt del llit ni al camp, xò ja li deu faltar poquet. Ja l'has vist?
Molt maco..el dibuix, els mots ,conillets grocs d'esperança! a mi no se m'hagués acudit! bon cap de setmana Carme!
ResponEliminaEntortolligats dins dels llençols estamparem petons.
ResponEliminaQuina aquarel·la tan bonica i quin poema! Ja t'ho vaig dir l'altyre dia, cada vegada escrius millor. Preciós.
ResponEliminaImatges de preprimavera...
ResponEliminaMc i si l'estampat no hi és... ens l'inventem! :)
ResponEliminaBon cap de setmana Jp! Gràcies!
No l'he vist encara, rits! Tot just els ametllers... dibuixo sovint de fotos que veig... :)
Bon cap de setmana, Elfree! Gràcies, guapa!
Montse, així ben bé com ho dius...
Noves flors, aquí he trobat molt bons mestres per llegir i aprendre... em fa feliç que m'ho diguis, gràcies!
M'avanço... Ferran, a vegades va bé. :)
Una preciositat que emociona de mirar i de llegir i per sentir!
ResponEliminaUn petó, estimada!
L'home boscós es treu el barret on hi nien les fades, la mariarialla i els gnoms. Per a ferte'n reverència i agrair-te aquest bosquet que es ben be igual que el de les voreres del caminoi del Mas de Mosenye a sota Colobó en front mateix de la paret imponent del Montsec d'Ares . on en Miquel de la mel va ceixer i es va fer gran. A! i valent!.
ResponEliminaUn petó, bonica!
ResponEliminaMiquel Àngel, has omplert el meu bosquet amb les teves fades i gnoms i la mariarialla... gràcies! M'ha quedat un bosc de conte de fades.
Jo també l'he visualitzat, en el meu imaginari, i amb les teves paraules era tan bonic!!! Potser hi ha un anhel de primavera, tot plegat, amb tanta gelor, fa que el cor bategui un bri de calidesa!!!
ResponEliminaNo sé què em passa, si sóc jo o el blogger, però hi ha dos dies, que els meus comentaris s'han volatilitzat. Segur que dec ser jo, A veure si aquest arriba amb els conillets!!!
Petonssss
Aquest llençol de tarda esclata de color dins de l'ombra i fa olor de vainilla.
ResponEliminaMoltes gràcies, ets un geni!!!
ResponEliminame sembla molt molt preciós, carme, lo conjunt de les imatges i de les paraules, tan amorosament transparents i ondulant-se unes i altres. "escampar la tendresa damunt del llit, com pètals de conillets grocs", ho has escrit tan bonic...
ResponEliminam'agraden també el blau i el verd del fons entre les branques, i el blanc tan blanc del llençol...
Ai Carme, que ja tens ganes de primavera i somnies amb la ginesta...
ResponEliminaSegur que en té la culpa el fred.
Bon diumenge.
Ho expliques tan bonic que m'agafen ganes de anar a dormir. El meu llençol no és tan primaveral però també té floretes.
ResponEliminaBona nit, maca! ;-)
No, no ets tu, Dafne, el Blogger que funciona fatal, sobretot els comentaris...
ResponEliminaPilar, gràcies per l'olor afegida...
De res, kweilan... després dels embolics que m'he fet amb els 3 anys i 200 posts i esborrant comentaris equivocats... per sort t'ha arribat. Sóc el geni de les badades...
iruna, no acabava jo d'estar contenta d'aquest dibuix... m'alegro que t'agradi. Un petó, xiqueta.
Gràcies pensador, miraré si me les arreglo per venir... al menys a les 12, si no puc a les 10.
M Roser, deu sser això. :)
Glòria, si et pots entortolligar una mica, els pètals sempre s'escampen...
La ginesta floreix al febrer, oi? L'aquarel·la és molt bonica!
ResponEliminaOh, si! El llençol de la tarda espunejat per tot de sols petits! Quin dibuix més evocador.
ResponEliminaNo, no, ara floreix la mimosa, per al ginesta encara falta... em sembla! Però mira, a l'aquarel·la, m'ha florit!
ResponEliminaEi, Joan hem coincidit al mateix moment... Gràcies per la teva imatge, és un regal!
ResponEliminaTens raó! M'he confós del tot... Hi ha aquell poema que diu:
ResponEliminaMimosa, flor de febrer
borrissol d'or de casulla
que saps que el bon temps que bé
no t'ha de besar la fulla.
És l'únic trosset que en recordo... I de fet, són versos de dues estrofes diferents, però són els que més m'agraden!
I tant que va bé. A aquestes alçades, comença a ser imperativa la fi de l'hivern...
ResponEliminaBona nit i bon diumenge, Carme :)
Yáiza, gràcies pels bocins de versos!
ResponEliminaFerran, ganes que passi una mica aquest fred, si que en tinc sí...