D'una foto de la Marta
“Sé que , mentre visqui, no hi haurà
res que em justifiqui,
perquè jo mateixa en sóc el propi
obstacle.”
Wislawa Szymborska
Em sento tossuda, en l'ànim i en el desànim... o millor dit: per acabar qualsevol desànim, només em cal sentir-me tossuda.
En la meva manera de veure les coses. Oberta també, per replantejar tot el que calgui. En la seguretat que només serà, allò que construïm entre tots. I en canvi no serà, si ens fem enrere. Tossuda en les meves opcions mentre em segueixin semblant vàlides.
Una tossuderia positiva, de ganes de viure, de ganes d'ajudar, de ganes d'estimar... i de no llençar la tovallola... malgrat que no sempre les coses surtin bé.
Com que jo de tossuda també me n'hi sento...endavant amb la tossuderia!
ResponEliminaNomés serà si fem possible que sigui, tens raó.
Bon migdia, carme!
Digues què et prens, per prendre-me'n jo també. :-)
ResponEliminaGràcies, fanal blau, per ser tossuda al meu costat!
ResponEliminaJp, he, he, he... :) Potser seria al revés, digues que et prens tu per mantenir el teu bon humor que me'n prendré jo també!
Jo crec que hauria de ser més tossuda del que sóc, amb mi mateixa, en mirar de convèncer-me de coses que sé que són bones...
ResponEliminaEl teu dibuix és ple de color. M'ha transmès optimisme :-)
molt bé, no llencis la tovallola...
ResponEliminamolt bé, siguem tossuts (si la Fanal ho és... ja! no seré jo menys que ella..!!)..
però...
siguem tossuts amb un somriure...
res destarota tant als altres com trobar un somriure allà on ells hi posarien una arrufada...
i és molt més divertit...
i l'aquarel.la és preciosa!!!
(però clar, un pinta com el que és...)
total aquest comentari que no diu res rellevant, però que dona suport a la tossuderia més tossuda
o, com diuen els bielorussos:
Упарты, як мул
petonets dolços i tossuts, nina
(faltaria més!)
A veure si aquesta tossuderia se'ns va encomanant a tots. Vinga, hem de seguir.
ResponEliminaSer tossut pot esdevenir art, si es fa amb gràcia i constància.
ResponEliminaNo estem per llençar tovalloles....amb la crisi que hi ha, tot s'aprofita.
Bona i tossuda setmana
m'agrades tossuda! no deixis mai de ser-ho.. ser tossut tal i com ho planteges és seguir endavant i no perdre mai l'esperança..
ResponEliminala frase de la Wislawa.. déu n'hi do, no? encara me l'estic pensant, no sé si l'acabo d'entendre..:)
Jo, ja se de fa molt de temps que no ets una "malgré tout" i he aprés a distingir aquesta tossuderia teva de certs optimismes "Pret a Porter" que corren pels bancals de l'Autoajuda. M'ajudes molt carme, la teva es una tossuderia possitiva amb argumentació inapelable. M'ajudes molt, cada dia.
ResponEliminaAssumpta, tossuderia amb optimisme, sempre serà millor així!
ResponEliminapoeta, el somriure, procuraré no descuidar-me'l mai... i si algun dia me n'oblido, vindré corrents a buscar-ne un altre en els teus comentaris gamberrus i/o tossuts.
Noves Flors, no ens podem aturar.
Garbí, no pateixis que no la llençarem, no s'ha de llençar res de res... ni la tovallola!
Lolita, gràcies, guapa... i la frase de la Wislawa... et diré un secret. Vaig trobar que m'identificava i tampoc no te la sabria explicar molt bé. És d'aquelles intuïcions inexplicables. Com si lluités molt per aconseguir una cosa, amb les idees molt clares, amb uns valors que m'ajuden a construir-la i quan em penso que ja ho tinc, els mateixos valors, els mateixos... els de sempre se'm tornen en contra i no vull renunciar-hi... Mantenir els valors o mantenir el projecte o la idea... No sé si la interpreto bé, però jo, de pura intuïció, la vaig llegir així...
Miquel Àngel, gràcies, una abraçada. M'emociona que em diguis això.
Ben dit! Els versos de la poetessa tots tenen aquesta tossuderia optimista de la que parles.
ResponEliminaLa màgia també és tossuderia fins que al final només és màgia :)
Petons freds carme!!!
I tant que sempre no surten bé... a vegades sembla que sigui l'excepció! Jo porto unes setmanes lluitant amb tossuderia per una cosa i, malgrat pensar que hi poso la millor voluntat, sembla que se m'escapi de les mans... :(
ResponEliminaM'agrada, Joana, això de relacionar màgia i tossuderia. Petons, bonica!
ResponEliminaPorquet, sovint no surten bé, és cert... espero que finalment te'n surtis i sinó a per una altra!
Carme, als tossuts ens manca tossuderia constant, sense entrebancs. El meu pare que era mestre, quant encara escriviem amb "plumilla" i feiem una assignatura que en deien "caligrafia", ens feia la classe amb normes a seguir. "La constancia conduce al éxito", "Estima si vols ser estimat" Un dia darrera l'altre...
ResponEliminaA aquesta tossuderia se li podria dir també 'empenta'. Almenys jo les relaciono molt, en el sentit que tu dius. I penso que a tu no te'n falta, ni d'empenta, ni d'aquesta tossuderia positiva, ja sigui el mateix o no.
ResponEliminaCarles, potser sí que escriure-ho un cop i un altre acaba convencent... :)
ResponEliminaXeXu, acabes d'augmentar la dosi de tossuderia o d'empenta, gràcies!
M'apunto al club de la tossuderia! i més quan les conviccions són fortes. Carme! mai dels mais s'ha de tirar la tovallola! Sempre he pensat que a dins de la tossuderia, hi ha un tant per cent força elevat d'esperança! Les Medes t'han quedat molt boniques!!! però molt!!!!!
ResponEliminaDoncs saps què, Marta? Prefereixo mil cop l'esperança aquesta que queda amagada en la tossuderia que no pas l'esperança a seques. De l'esperança, (que té molt bona fama, ho reconec) jo sempre en desconfio una mica. :) No sé si s'entèn gaire, però és llarg d'explicar. Gràcies, bonica, per acompanyar-me.
ResponEliminaEl món és dels tossuts. Jo també em pujo al carro. Sense nosaltres, no hi ha canvis, no hi ha progrés, no hi ha revolució...
ResponEliminaNo ho sé, la tossuderia deu dependre del signe que tens. Jo sóc Taure i, per tant, tossuda, de banya clavada on sigui i peus ben apuntalats. Vital, doncs, com tu dius que et sents. I que duri.
ResponEliminaEm sembla fantàstic el teu estat d'ànim, la teva personalitat tossuda em sembla fantàstica.
ResponEliminaUna abraçada amb tossuderia.
Bé, estan sortint tossuts de sota les pedres, sort que en tenia butaca reservada.
ResponEliminaNosaltres som a vegades el propi obstacle, peró bé, com deia en Pep doncs toca aixecar-se cada cop que caiem.
;)
Això més que ser tossuda és ser conseqüent, Carme. I és una virtut molt valuosa.
ResponEliminaNo canviïs mai!
No sé si serà per les meves arrels aragoneses, o potser perquè sóc una taure, tinc el convenciment que ens hem d'entossudir amb nosaltres mateixos per assolir fites, que al principi poden semblar molt llunyanes, i si en acabar-les no han estat com nosaltres pensàvem, potser en el trajecte hem aconseguit moltes altres coses que no havíem planificat i que en definitiva, també ens aporten un benestar.
ResponEliminaNo podem pactar amb les dificultats, o les vencem o ens venceran!!!
En temps de crisi, com diu en Garbí no es llença res!!!
Petonsssssss des de l'ànima!!!!
Carme jo d'això no en dic tossuderia, en dic pensament positiu i també penso que és una virtut..Procura conservar-lo sempre, tan en els bons moments com en els no tan bons...
ResponEliminaSi les coses surten bé fantàstic, sinó surten bé...potser un altre dia sortiran millor.
Bona nit.
Aquestes paraules donen ànims... Gràcies!!!
ResponEliminaM'agraden les tossuderies com la teva! tossuts i tossudes en positiu si senyora!
ResponEliminaBenvingut, Joan...
ResponEliminaOlga jo sóc Capricorn, també tinc banyes! :)
Una abraçada, maijo!
Rafel, no et quedaràs sense butaca, no!
Gràcies, Glòria!
Res de llençar, Dafne, petonassos, bonica!
M Roser, podem donar-li molts noms... a mi m'escau aquest de tossuda, t'ho asseguro.
Un petó, kweilan!
Gràcies, Elfree, sí senyora!
jo, més que tossuda (no sóc taure...) em sento constant... (digues-li formigueta...)
ResponEliminasense enfrontar-me gaire amb les parets (ja ho tenen els crancs), miro de vorejar-les sense perdre l'esperança que a l'altra banda trobaré allò que busco...
la frase de la poetessa, jo d'entrada també m'hi vaig sentir atreta però tampoc sabia ben bé perquè.
Amb la teva explicació Carme, m'hi identifico plenament.
És per això que també, de vegades, sento que el més difícil de superar és a mi mateixa, les meves pors, les meves inseguretats, algunes creences que em limiten,...
Menys mal que la constància/tossuderia ens fa anar endavant amb un bon somriure!
Petons tossuda/constant estimada!
Tossudesa positiva; voluntat de ser i de fer; lluitar per allò que creus bó i just...tot un envejable plantejament per viure la vida amb intensitat. Enhorabona!.
ResponEliminaNomés s'aconsegueix allò que es persegueix sense defallir.
ResponEliminaLes ceres, canvien el paisatge, les formes, els colors, es aromes...Tal vegada sigui perquè les has perseguit.
Jo, més que tossuda sóc pessada. MOLT!
eii! jo també sóc Taure... com Lluís Llach, Shakespeare, Orson Wells, Freud, Fred Astaire o Søren Kierkegaard per exemple...
ResponEliminaClar que també Jack Nicholson (el rei de l'histrionisme) o Hitler... tot i que aquest segur que era més Aries que no pas Taure (20 d'abril...)
uix! doncs no sé on he llegit que els taures i els capricorns es porten la mar de bé... X¬DDDD...
perdoneu aquesta entrada sense volta ni solta, però estic fent una cosa avorridíssima i necessitava desconnectar un moment...
petonets dolços i tossuts i persistents i ....
:¬)***
mar, coincideixo amb tu en no enfrontar-me mai amb cap paret... sempre buscant la manera d'arribar per altres camins... sempre hi ha camins, encara que a vegades costen de veure. Una abraçada estimadorament tossuda.;)
ResponEliminaGràcies, Ramon!
Si, dona... Pilar! i que més! pesada tu! No m'ho puc creure... et vindré a veure de ben a prop per comprovar-ho. :)
Barbo, he, he he... ara entenc el teu interès filosòfic per Kierkegaard... ah ah ah ah ah ah aha ah aha ... me'n vaig rient. I qui no s'ha de portar bé amb tu que sempre reparteixes somriures i riures?
Una abraçada riallera...
Tossuda? Perseverant, potser, perquè en castellà la paraula tossuda la tradueixen per cabezona, i jo no vull que ho siguis, de caparruda. Això de l'esperança també em provoca un cert pànic; n'hi ha que s'hi moren, assegudents i esperant...
ResponEliminaUna abraçada, Carme!