Antòni Tàpies (imatge presa de la xarxa)
En la sorra dels dies
s'eixuguen reguerols de vida
i les paraules perden força.
Em queden xifres incomprensibles.
La ratlla que cerca l'infinit
s'atura de sobte.
Seguirem els zigs-zags
de la línia de terra.
Em costa trobar una imatge que m'inspiri per aquest Joc Literari.
ResponEliminaTu, en canvi, te n'has sortit perfectament! :-)
Quantes coses hi veus, quanta inspiració. Jo en canvi en això de l’art “modern” ho veig tot i no hi veig res. Estètica que et pot agradar, o no, i una mica de presa de pèl per part de l’artista i del crític d’art.
ResponEliminaJa ho veus, sempre fent amics jo.
Gràcies, Mc!
ResponEliminaCarme, no dic pas que no tinguis raó, jo també crec que sovint i ha molta presa de pèl. Però que consti que això de l'inspiració va com va... m'ha sortit així i un altre dia no m'hagués sortit res.
A vegades l'estètica... té com una doble vessant, diu coses o no diu i t'agrada o no t'agrada i jo crec que no sempre ha d'anar junt. Aquest potser no m'agrada molt, no sé si m'agradaria tenir-lo al davant cada dia penjat a casa... per`p en canvi el vaig veure buscant imatges del Google i de seguida em va semblar que sabria què dir i vaig escriure sense pensar, a raig... potser per l'aixeta... :)
Aaaaaaaara, he comprés aquest quadre!
ResponEliminaAmb aquestes ziga-zagues, em confirmes, Carme, que els números i les lletres no són incompatibles. No m'ho havia mirat mai així.
ResponEliminaHola, Carme, he provat inútilment d'enviar-te un missatge per e-mail. Et dono el meu i et demano si em pots contactar, perquè m'agradaria dir-te una cosa. Gràcies.
ResponEliminaox@tinet.org
A mi també em costa entendre l'obra de Tàpies. Però suposo que tota la seva obra tenia un significat, potser subjectiu, que motivava a l'artista.
ResponEliminaEsteticament la seva pintura m'agrada i encara que sembli que sempre fa el mateix no hi ha dues obres iguals.
Estava considerat a nivell mundial, l'artista viu espanyol més important ... per alguna cosa havia de ser.
Bon dia Carme.
A mi l'art tan abstracte, tampoc em transmet cap sentiment, però entenc que a moltes persones els agradi, penso que hi ha gustos per tot...potser és que no l'entenc, però em sembla que no sóc jo sola, i jo també fent amics!!!
ResponEliminaJp, sempre em fas riure... :D
ResponEliminaJordi, no ho són pas, a mi m'agraden tant els números com les lletres i els dos necessiten de l'altre per a poder ser. I les ziga -zagues també m'agraden (i el Guardiola també) :)
Això està fet, Olga!
Pere, a mi també m'agrada, a vegades no li veig el què, però m'agrada. Les textures, els cartrons, les lletres i les creus... queden en una mena harmonia.
M Roser, cadascú és com és i li agrada el que li agrada, cap problema!
M'ha agradat aquesta interpretació.
ResponEliminaSmpre he tingut enveja sana per la gent que escriu... Jo mai no passo de les 5 paraules :)))
ResponEliminaÉs preciós
Petonàs
Gràcies, Montse!
ResponEliminaDani, si amb 5 paraules ja eemociones, per què fer-ne servir més?
Tots els camins, per diferents que siguen, siguen números, siguen lletres et porten a l'amor. Utilitza l'aixeta per regar-lo, que la planteta s'ho val, és una planta molt valuosa.
ResponEliminaHahahaha JOTAPÉ!! Boníssim!!
ResponEliminaA veure, jo he de reconèixer que a mi, personalment, m'agrada MOLT més el teu poema que el quadre. Suposo que cal ser sincer :-))
moltes gràcies per la teva participació
ResponEliminadiuen que l'art és mirar les coses amb ulls de nen. Un quadre, per abstracte que sigui, et pot generar sensacions, i això és el que compta. No s'ha de provar d'entendre, sinó de sentir.
ResponEliminaJo venia a dir-te que m'havien agradat molt més els teus versos i la interpretació que n'has fet del quadre que no pas el propi quadre, i també volia dir-te que Tàpies no és precisament un dels meus artistes preferits, i tenia por de fer el ridícul opinant així i que algú se'm tirés a sobre... Però cony, resulta que coïncideixo amb més de quatre amb la meva percepció! Doncs això. El vestit nou de l'emperador no va amb nosaltres, i de debò que me n'alegro.
ResponEliminaUna abraçada!
Suc poètic i del bo! a mi em sap greu però Tapies no m'inspira
ResponEliminaNoves flors procurarem regar-lo bé i cuidar-lo molt!
ResponEliminaAssumpta, moltes gràcies... cal ser sincer, per què no? I tu ja ho ets sempre...
Gràcies a tu, Jesús.
Joan, m'agrada molt com ho expliques... sensacions, doncs això ha generat aquest quadre.
Galionar, he de dir que a mi Tapies sí que m'agrada en general, i potser no tant aquest quadre en particular, però m'ha suggerit coses.
Elfree, doncs res, no t'hi capfiquis, si no t'inspira, no t'inspira...
Paraula de pas: proust
De ser per inspirar-te millor... :)
Llegeixes com ningú les línees de la mà.
ResponEliminahe, he, he, Pilar, ja m'agradaria... :)
ResponEliminaEixutes o incomprensibles línies a seguir obstinadament.
ResponEliminaNena, quina imaginació i quina inspiració!
ResponEliminaHo has fet molt bé!
Tots els camins em duen a l'amor...em quedo amb aquesta última frase!
ResponEliminagràcies i bona nit carme!
Preciosos camins, doncs!
ResponEliminaTu ho has dit, Rafel, obstinadament!
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!
Joana, bon dia, guapa! Gràcies!
fanalet, una abraçada, preciosa!