dijous, 9 de febrer de 2012

234è Joc literari de Tens un racó dalt del món

Antòni Tàpies   (imatge  presa  de la xarxa)

En la sorra dels  dies
s'eixuguen reguerols de vida
i les paraules perden força.
Em queden xifres  incomprensibles.
La  ratlla que cerca  l'infinit
s'atura de sobte.
Seguirem els  zigs-zags 
de la línia de terra.
Tots  els camins em duen a l'amor


Participació  al 234è  Joc  literari  de  Jesús  Tibau.

26 comentaris:

  1. Em costa trobar una imatge que m'inspiri per aquest Joc Literari.
    Tu, en canvi, te n'has sortit perfectament! :-)

    ResponElimina
  2. Quantes coses hi veus, quanta inspiració. Jo en canvi en això de l’art “modern” ho veig tot i no hi veig res. Estètica que et pot agradar, o no, i una mica de presa de pèl per part de l’artista i del crític d’art.

    Ja ho veus, sempre fent amics jo.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Mc!

    Carme, no dic pas que no tinguis raó, jo també crec que sovint i ha molta presa de pèl. Però que consti que això de l'inspiració va com va... m'ha sortit així i un altre dia no m'hagués sortit res.
    A vegades l'estètica... té com una doble vessant, diu coses o no diu i t'agrada o no t'agrada i jo crec que no sempre ha d'anar junt. Aquest potser no m'agrada molt, no sé si m'agradaria tenir-lo al davant cada dia penjat a casa... per`p en canvi el vaig veure buscant imatges del Google i de seguida em va semblar que sabria què dir i vaig escriure sense pensar, a raig... potser per l'aixeta... :)

    ResponElimina
  4. Aaaaaaaara, he comprés aquest quadre!

    ResponElimina
  5. Amb aquestes ziga-zagues, em confirmes, Carme, que els números i les lletres no són incompatibles. No m'ho havia mirat mai així.

    ResponElimina
  6. Hola, Carme, he provat inútilment d'enviar-te un missatge per e-mail. Et dono el meu i et demano si em pots contactar, perquè m'agradaria dir-te una cosa. Gràcies.

    ox@tinet.org

    ResponElimina
  7. A mi també em costa entendre l'obra de Tàpies. Però suposo que tota la seva obra tenia un significat, potser subjectiu, que motivava a l'artista.
    Esteticament la seva pintura m'agrada i encara que sembli que sempre fa el mateix no hi ha dues obres iguals.
    Estava considerat a nivell mundial, l'artista viu espanyol més important ... per alguna cosa havia de ser.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  8. A mi l'art tan abstracte, tampoc em transmet cap sentiment, però entenc que a moltes persones els agradi, penso que hi ha gustos per tot...potser és que no l'entenc, però em sembla que no sóc jo sola, i jo també fent amics!!!

    ResponElimina
  9. Jp, sempre em fas riure... :D

    Jordi, no ho són pas, a mi m'agraden tant els números com les lletres i els dos necessiten de l'altre per a poder ser. I les ziga -zagues també m'agraden (i el Guardiola també) :)

    Això està fet, Olga!

    Pere, a mi també m'agrada, a vegades no li veig el què, però m'agrada. Les textures, els cartrons, les lletres i les creus... queden en una mena harmonia.

    M Roser, cadascú és com és i li agrada el que li agrada, cap problema!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat aquesta interpretació.

    ResponElimina
  11. Smpre he tingut enveja sana per la gent que escriu... Jo mai no passo de les 5 paraules :)))

    És preciós

    Petonàs

    ResponElimina
  12. Gràcies, Montse!

    Dani, si amb 5 paraules ja eemociones, per què fer-ne servir més?

    ResponElimina
  13. Tots els camins, per diferents que siguen, siguen números, siguen lletres et porten a l'amor. Utilitza l'aixeta per regar-lo, que la planteta s'ho val, és una planta molt valuosa.

    ResponElimina
  14. Hahahaha JOTAPÉ!! Boníssim!!

    A veure, jo he de reconèixer que a mi, personalment, m'agrada MOLT més el teu poema que el quadre. Suposo que cal ser sincer :-))

    ResponElimina
  15. moltes gràcies per la teva participació

    ResponElimina
  16. diuen que l'art és mirar les coses amb ulls de nen. Un quadre, per abstracte que sigui, et pot generar sensacions, i això és el que compta. No s'ha de provar d'entendre, sinó de sentir.

    ResponElimina
  17. Jo venia a dir-te que m'havien agradat molt més els teus versos i la interpretació que n'has fet del quadre que no pas el propi quadre, i també volia dir-te que Tàpies no és precisament un dels meus artistes preferits, i tenia por de fer el ridícul opinant així i que algú se'm tirés a sobre... Però cony, resulta que coïncideixo amb més de quatre amb la meva percepció! Doncs això. El vestit nou de l'emperador no va amb nosaltres, i de debò que me n'alegro.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Suc poètic i del bo! a mi em sap greu però Tapies no m'inspira

    ResponElimina
  19. Noves flors procurarem regar-lo bé i cuidar-lo molt!

    Assumpta, moltes gràcies... cal ser sincer, per què no? I tu ja ho ets sempre...

    Gràcies a tu, Jesús.

    Joan, m'agrada molt com ho expliques... sensacions, doncs això ha generat aquest quadre.

    Galionar, he de dir que a mi Tapies sí que m'agrada en general, i potser no tant aquest quadre en particular, però m'ha suggerit coses.

    Elfree, doncs res, no t'hi capfiquis, si no t'inspira, no t'inspira...
    Paraula de pas: proust
    De ser per inspirar-te millor... :)

    ResponElimina
  20. Llegeixes com ningú les línees de la mà.

    ResponElimina
  21. he, he, he, Pilar, ja m'agradaria... :)

    ResponElimina
  22. Eixutes o incomprensibles línies a seguir obstinadament.

    ResponElimina
  23. Nena, quina imaginació i quina inspiració!
    Ho has fet molt bé!

    ResponElimina
  24. Tots els camins em duen a l'amor...em quedo amb aquesta última frase!
    gràcies i bona nit carme!

    ResponElimina
  25. Tu ho has dit, Rafel, obstinadament!

    Moltes gràcies, Glòria!

    Joana, bon dia, guapa! Gràcies!

    fanalet, una abraçada, preciosa!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari