Alço les mans,
la teva llum m’espera.
Cauen pètals del cel.
Volen tiges als núvols.
I tot es muda:
La claror de sol.
Els colors de terra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'estic convertint en tota una experta en això de llegir poemes en veu alta :-))
ResponEliminaQuin dibuix-pintura tan maco, CARME!! Els colors que tries sempre em fascinen...
Alçaré les mans jo també per gaudir aquests petits (però grans) canvis.
ResponEliminaQuin festival de natura, llums i colors!
ResponEliminaAlçar les mans per rebre la llum i dançar...Quina imatge més encisadora!
ResponEliminaArribo tard a la claror, i arribo encara més tard a la tossuderia dels obstacles. Però em plauen també els petits canvis, també tossuts.
ResponEliminaSi alçant les mans
ResponEliminapoguessim aclarir el cel
i que caiguessin floquets
dels que estimem
per fer-los reviure
amb els colors de la terra...
El miracle seria immens
i la felicitat plena
............. Anton.
Hola, Carme. Fa poc que visito aquest espai teu de llum i paraules, i el poc que he vist m'ha acaparat els sentits. En aquest dibuix poema, els colors i les paraules es conjuminen fantàsticament a favor de la claror.
ResponEliminaEl dibuix preciós, Carme, com sempre i molt poètic, com el poema. Sense claror quantes coses mos perdríem i quanta foscor...
ResponEliminaAvui del dibuix ... no et diré res. Però el color de les paraules està tan ple de llum que m'enlluerna.
ResponEliminaBona tarda Carme :)
Obrir el teu blog és sinònim de tendresa. Gràcies, Carme!!!
ResponEliminaEl món, mudat, sempre ens pinta un somriure dins l'esperit :)
ResponEliminamudem-nos nosaltres també amb els seus colors...tot sigui per alegria i benestar
ResponEliminaVeig una claror serena, Carme. És el que em transmet el teu dibuix, i no cal dir que aquesta sensació m'agrada molt!
ResponEliminaCarme, quin goig alçar les mans i que et caiguin pètals de llum.
ResponEliminaEl cel et regala petits raigs de sol...
Petons.
Gràcies, Assumpta! Aquí tots es veuen de la mateixa mida, però aquest és petitó, petitó, com una foto d'aquelles d'abans 10 x 15.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
Un potxó, porquet!
Una abraçada, Pilar!
Jordi, tard? mai no és tard, aquí! Sempre és tossudament a temps. :)
Anton, quin miracle més tendre i bonic, m'has regalat... un miracle poètic.
Benvinguda, Sílvia! ja he passat per casa teva... ja ens anirem llegint!
Moltes gràcies, caterina!
Pere... sempre em fas somriure. Bé em conformaré que m'ho vagis dient a trossos... ja m'hi tens acostumada, trapella. :)
Gràcies a tu, Núria!
Clídice, segur que tu en saps de mons mudats! :)
Bona idea, Garbí! Mudem-nos!
Gràcies Ferran, la serenitat s'ha de buscar on sigui... si algun cop no la tinc me la invento.
Gràcies M Roser!
m'ha agradat el traç
ResponEliminaEstem assedegats de sol, després de tants dies de fred intensíssim. I sí, reneix l'optimisme, ni que sigui una miqueta.
ResponEliminaUna abraçada!
Carme,
ResponEliminaTalment sembla que invoquis la primavera. Serà perquè tinc ganes de la seva llum?
Un petó.
Mentre arriba la Primavera gaudirem d'aquests bocins, tímids, de sol i de llum.
ResponEliminaJa falta menys!
de vegades foa uns gols que em posen a resar , carme, entre lo dibuix i el poema Ja m'has alegrat el dia , Vaig a mirar pel balcó a veure si veig l'ocelllet que ve a visitar tot els matins" serà un dia perfecte!!!
ResponEliminasort de la claror que ens il·lumina i no deixa que ens perdem massa...
ResponEliminael camí és clar... els colors els anirem inventant si cal...
un petó dolç carme!
Gràcies, Mireia!
ResponEliminaGalionar, un solet que escalfa una mica més, avui!
Glòria, em sembla que esn hem cansat del fred!
Glòria, doncs sí, ja falta menys!
Miquel Àngel, gràcies per alegrar-te amb le s meves coses... és tot un honor. L'ocellet ha vingut, oi? No pot fallar-te!
mar,i tant que cal, tot està per fer i per descobrir i no deixen mai de venir-nos a trobar sorpreses inesperades. Buscarem els millors tons i el matisos més bells per a cada color, bonica, i tant que sí! Un petó dolç per a tu, també, mar!