dissabte, 11 de febrer de 2012

Presentació del llibre Bocins de Marta Pérez Sierra



Il·lustració  per  un poema  de  Marta  Pérez  Sierra

La  Marta  Pérez  Sierra,  sap fer  de les  seves  presentacions  de  llibres,  un espectacle  únic  i  inoblidable.



Espectacle  de màgia.
De  sobte... els treu d'un barret  i
dóna  ales  als  versos
i tots  mirem  amunt  
amb un  somriure  embadalit.

I  després, sense  saber  com  
els fa zigzaguejar  entre  nosaltres 
just  arran de pell i  aleshores...
se'ns  enfonsen  endins
i remouen  passions  i emocions...

Gràcies  Marta,  un vespre   per  recordar...  poemes  recitats,  amb  molta traça,  passió  i força,  música  de guitarra  que hi acompanyava.


L'enveja  d'un diàleg  poètic  entre  la  Marta  i la  Carmina,  meravellós  i  perfecte.


I  finalment  un joc  pels  assistents:  repartíen  un  bocins  de versos  de la Marta  i de la Carmina  i  els  que volien els  llegíem  i afegíem alguna cosa  nostra.

Jo  vaig  llegir  dos  versos  de la Carmina  Álvarez que eren  en castellà:


el sol choca  contra mí
y los  calores se  confunden


I jo vaig  afegir  (ho reinvento  perquè  només recordo més  o menys  la  idea)


I t'espero...
la teva  escalfor eclipsarà  la del sol
i  les confondrem  en una sola.


Els  versos que va llegir  i  inventar  el  Barbollaire  (un regalet  als  comentaris) també eren de la Carmina i diuen:

si el canto de los pájaros
anuncian nuevas vidas


i va afegir:


tu cuerpo, entre mis brazos,
así lo atestigua

15 comentaris:

  1. es veritat!
    al meu post no he pensat en posar-ho... potser ho edito....
    però em deixes afegir-ho aqui, porfa, porfa, porfa...?

    També era de la Carmina i diu:
    si el canto de los pájaros
    anuncian nuevas vidas

    i jo vaig afegir:
    tu cuerpo, entre mis brazos,
    así lo atestigua


    va ser màgic...
    commovedor...
    una tarda-vespre plena de tendreses.

    uix... ara que caic! si ens vam veure Carme...!
    ;¬P

    un petó dolç...
    (ara no recordo si ahir et vaig fer cap...)jajajajajajaja!

    gamberru mode on

    ResponElimina
  2. quins versos més bonics per explicar les màgies viscudes!
    m'encanten!

    la poesia genera poesia...
    d'això la Marta, en sap un munt, i sap com engrescar-nos a tots en el joc poètic de sentir i viure i emocionar-nos amb les paraules...

    un gran art aquest...

    un plaer poder-hi ser i poder inventar noves maneres de viure la poesia...

    (jo no em vaig atrevir a jugar-hi, estava massa emocionada, hauré de ser més valenta la propera vegada...)

    em va encantar seure de costat i sentir-te a prop compartint emocions, sentiments i estimació...
    va ser genial!
    ;)
    un petó immens bonica!

    ResponElimina
  3. Els versos màgics de la Marta.
    L'interrogant màgic a la porta d'entrada.
    L'abraçada màgica de la retrobada.
    La màgia de la descoberta, en la coneixença...
    Els posts màgics que fan caure la pol dels estels dels somriures còmplices.
    Gràcies, Carme. Perquè tu també ets un ésser màgic a qui no em costa res estimar.
    Gràcies a Tots, per haver-me permés arribar a vosaltres.

    ResponElimina
  4. Barbo, mar, una estona compartida amb vosaltres, de ben a prop i amb moltes emocions.

    M'agrada que hagis deixat els teus versos aquí, lligats amb els de la Carmina.

    Pilar ara arriba el teu comentari, compartir màgia sempre uneix molt. Avui sou més a prop que ahir...

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  5. Saps? Esperant el teu post, he entrat en el nou dia!
    Bona nit i Bon dia!!!

    ResponElimina
  6. Carme , ja veig que us ho vau passar molt bé a la presentació i està ve que tinguin un caire imaginatiu, ja que de vegades són un mica de pal. Me n'alegro per la Marta.
    Bona nit,

    ResponElimina
  7. ja he vist en algun altre lloc que us vareu ajuntar tot un repoker d'asos del mon virtual

    ResponElimina
  8. Una vetllada encisadora Carme! n'has recollint ben bé un polsim d'aquella màgia...glups jo en vaig acabar llegint dos, un en castellà i uns altres en català però no puc recordar com vaig seguir! molt bona memòria la teva!
    Tu , com la Marta esteu plenes de poesia i art! ah i tot un plaer trobar-vos, trobar-te!

    ResponElimina
  9. Ha tret un nou llibre la Marta? Doncs serà qüestió de cercar-lo sense tardança a les llibreries. Celebro que l'acte fos tan emotiu, cosa que no m'estranya gens, recordant la presentació que va fer a Vilafranca fa uns mesos.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  10. M'agrada la idea del polsim de versos que ens ha portat Elfreelang.
    Suposo que no calia, però demostreu que la poesia no és avorrida. Només la fan avorrida els que són avorrits.
    Visca!
    Us en felicito.

    ResponElimina
  11. Moments de la vida que esdeven regals. La poesia i la màgia de l'acte, i tots vosaltres ara explicant-ho, fa traspassar aquesta pantalla, el que vàreu sentir.
    Enhorabona per aquest meravellós divendres!!!!

    ResponElimina
  12. Això em recorda els poemes que escrivíem cada nit de trobada, amb el grup de poesia l'Espiadimonis. Fèiem el que se'n diu un vers rus: proposàvem un títol; després cadascú omplia una línia o dues, doblegava el paper i els passava a l'altre, que no havia vist l'anterior. Finalment, un el llegia ben recitat. Ens sortien unes obres curiosíssimes. Una vegada les vam aplegar amb el títol PEL CAMÍ DEL MIG i ens van donar un premi al concurs de la vila de Martorell. És molt divertit.

    ResponElimina
  13. L'Elvira ho diu bé, la Carme està plena de poesia, per això és capaç de llegir el que escrivim i fer-ne un dibuix.
    El dibuix que ha penjat en aquest post s'estrenarà a Premià! així ho espero.
    Gràcies a tots per compartir amb mi uns bonic moments.

    ResponElimina
  14. Vinc tard, però com que la màgia també la vaig poder viure en directe, ara passo per dir-te que tots els posts que he llegit de la presentació del Bocins de la Marta, també en tenen!
    Serà que la màgia s'encomana!!!!
    Un petó, bonica!

    ResponElimina
  15. Veig que vau coincidir amb la Fanalet1 Com he deixat dit a ca seva sou molt afortunades de gaudir i explotar aquesta sensibilitat necessària per a captar la més gran de les essències de la poesia, els poemes i els seus autors.

    Jo sóc un xic més maldestre i, malgrat hi dedico algun esforç (no el que hi hauria de dedicar, segurament), sempre em sento un xic fora de la poesia, com si no aconseguís captar tota la sensibilitat que en ella hi ha dipositada.

    Potxonet de bon matí!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari