Il·lustració per un poema de Marta Pérez Sierra
La Marta Pérez Sierra, sap fer de les seves presentacions de llibres, un espectacle únic i inoblidable.
Espectacle de màgia.
De sobte... els treu d'un barret i
dóna ales als versos
i tots mirem amunt
amb un somriure embadalit.
I després, sense saber com
els fa zigzaguejar entre nosaltres
just arran de pell i aleshores...
se'ns enfonsen endins
i remouen passions i emocions...
L'enveja d'un diàleg poètic entre la Marta i la Carmina, meravellós i perfecte.
I finalment un joc pels assistents: repartíen un bocins de versos de la Marta i de la Carmina i els que volien els llegíem i afegíem alguna cosa nostra.
Jo vaig llegir dos versos de la Carmina Álvarez que eren en castellà:
el sol choca contra mí
y los calores se confunden
I jo vaig afegir (ho reinvento perquè només recordo més o menys la idea)
I t'espero...
la teva escalfor eclipsarà la del sol
i les confondrem en una sola.
Els versos que va llegir i inventar el Barbollaire (un regalet als comentaris) també eren de la Carmina i diuen:
si el canto de los pájaros
anuncian nuevas vidas
i va afegir:
tu cuerpo, entre mis brazos,
así lo atestigua
es veritat!
ResponEliminaal meu post no he pensat en posar-ho... potser ho edito....
però em deixes afegir-ho aqui, porfa, porfa, porfa...?
També era de la Carmina i diu:
si el canto de los pájaros
anuncian nuevas vidas
i jo vaig afegir:
tu cuerpo, entre mis brazos,
así lo atestigua
va ser màgic...
commovedor...
una tarda-vespre plena de tendreses.
uix... ara que caic! si ens vam veure Carme...!
;¬P
un petó dolç...
(ara no recordo si ahir et vaig fer cap...)jajajajajajaja!
gamberru mode on
quins versos més bonics per explicar les màgies viscudes!
ResponEliminam'encanten!
la poesia genera poesia...
d'això la Marta, en sap un munt, i sap com engrescar-nos a tots en el joc poètic de sentir i viure i emocionar-nos amb les paraules...
un gran art aquest...
un plaer poder-hi ser i poder inventar noves maneres de viure la poesia...
(jo no em vaig atrevir a jugar-hi, estava massa emocionada, hauré de ser més valenta la propera vegada...)
em va encantar seure de costat i sentir-te a prop compartint emocions, sentiments i estimació...
va ser genial!
;)
un petó immens bonica!
Els versos màgics de la Marta.
ResponEliminaL'interrogant màgic a la porta d'entrada.
L'abraçada màgica de la retrobada.
La màgia de la descoberta, en la coneixença...
Els posts màgics que fan caure la pol dels estels dels somriures còmplices.
Gràcies, Carme. Perquè tu també ets un ésser màgic a qui no em costa res estimar.
Gràcies a Tots, per haver-me permés arribar a vosaltres.
Barbo, mar, una estona compartida amb vosaltres, de ben a prop i amb moltes emocions.
ResponEliminaM'agrada que hagis deixat els teus versos aquí, lligats amb els de la Carmina.
Pilar ara arriba el teu comentari, compartir màgia sempre uneix molt. Avui sou més a prop que ahir...
Una abraçada a tots.
Saps? Esperant el teu post, he entrat en el nou dia!
ResponEliminaBona nit i Bon dia!!!
Carme , ja veig que us ho vau passar molt bé a la presentació i està ve que tinguin un caire imaginatiu, ja que de vegades són un mica de pal. Me n'alegro per la Marta.
ResponEliminaBona nit,
ja he vist en algun altre lloc que us vareu ajuntar tot un repoker d'asos del mon virtual
ResponEliminaUna vetllada encisadora Carme! n'has recollint ben bé un polsim d'aquella màgia...glups jo en vaig acabar llegint dos, un en castellà i uns altres en català però no puc recordar com vaig seguir! molt bona memòria la teva!
ResponEliminaTu , com la Marta esteu plenes de poesia i art! ah i tot un plaer trobar-vos, trobar-te!
Ha tret un nou llibre la Marta? Doncs serà qüestió de cercar-lo sense tardança a les llibreries. Celebro que l'acte fos tan emotiu, cosa que no m'estranya gens, recordant la presentació que va fer a Vilafranca fa uns mesos.
ResponEliminaUna forta abraçada!
M'agrada la idea del polsim de versos que ens ha portat Elfreelang.
ResponEliminaSuposo que no calia, però demostreu que la poesia no és avorrida. Només la fan avorrida els que són avorrits.
Visca!
Us en felicito.
Moments de la vida que esdeven regals. La poesia i la màgia de l'acte, i tots vosaltres ara explicant-ho, fa traspassar aquesta pantalla, el que vàreu sentir.
ResponEliminaEnhorabona per aquest meravellós divendres!!!!
Això em recorda els poemes que escrivíem cada nit de trobada, amb el grup de poesia l'Espiadimonis. Fèiem el que se'n diu un vers rus: proposàvem un títol; després cadascú omplia una línia o dues, doblegava el paper i els passava a l'altre, que no havia vist l'anterior. Finalment, un el llegia ben recitat. Ens sortien unes obres curiosíssimes. Una vegada les vam aplegar amb el títol PEL CAMÍ DEL MIG i ens van donar un premi al concurs de la vila de Martorell. És molt divertit.
ResponEliminaL'Elvira ho diu bé, la Carme està plena de poesia, per això és capaç de llegir el que escrivim i fer-ne un dibuix.
ResponEliminaEl dibuix que ha penjat en aquest post s'estrenarà a Premià! així ho espero.
Gràcies a tots per compartir amb mi uns bonic moments.
Vinc tard, però com que la màgia també la vaig poder viure en directe, ara passo per dir-te que tots els posts que he llegit de la presentació del Bocins de la Marta, també en tenen!
ResponEliminaSerà que la màgia s'encomana!!!!
Un petó, bonica!
Veig que vau coincidir amb la Fanalet1 Com he deixat dit a ca seva sou molt afortunades de gaudir i explotar aquesta sensibilitat necessària per a captar la més gran de les essències de la poesia, els poemes i els seus autors.
ResponEliminaJo sóc un xic més maldestre i, malgrat hi dedico algun esforç (no el que hi hauria de dedicar, segurament), sempre em sento un xic fora de la poesia, com si no aconseguís captar tota la sensibilitat que en ella hi ha dipositada.
Potxonet de bon matí!