Tots el colors del verd... com deia la cançó. M’agrada el dibuix i el text. Sóc una gran enamorada de totes les herbes oloroses i aromàtiques i de totes les tonalitats del verd.
Gràcies, Carme, a mi també m'agraden les herbes, les oloroses i fins i tot les que no en són. Com els del dibuix que no en són... però són boniques, també. Sempre hi ha hagut herbes i sempre he anat a la muntanya i un bon dia vaig descobrir la bellesa de les herbes, de les seves formes i colors. Bon dia guapa!
Com a bona maga que ets, Carme, de les paraules com del dibuix, has aconseguit que la flaire de les herbes oloroses m'arribi fins aquí. T'ho prometo, la percebo!!
doncs no hi ha res com un bes enmig d'un camp primaveral d'herbes aromàtiques. De moment el bes càlid es fred....tot arribarà, la primavera no tardarà.
Quin text tan delicat, Carme, igual que l'aquarel·la. Herbes oloroses, mmmm! Llàstima que les al·lèrgies no m'en deixin gaudir com es mereixen! Bon cap de setmana!
Cadascun d'aquests colors i aquestes pinzellades que has aplicat al dibuix i després anomenant les olors, m'has recordat la bona sensació que s'experimenta al passejar per la muntanya observant la varietat d'herbes i olorant i tocant la farigola i el romaní i gairebé sempre, collint-ne un bocinet per seguir-la olorant mentre camines. Gràcies per aquest bon record. Una abraçada.
Tots el colors del verd... com deia la cançó. M’agrada el dibuix i el text. Sóc una gran enamorada de totes les herbes oloroses i aromàtiques i de totes les tonalitats del verd.
ResponEliminaBon dia, Carme.
Gràcies, Carme, a mi també m'agraden les herbes, les oloroses i fins i tot les que no en són. Com els del dibuix que no en són... però són boniques, també. Sempre hi ha hagut herbes i sempre he anat a la muntanya i un bon dia vaig descobrir la bellesa de les herbes, de les seves formes i colors. Bon dia guapa!
ResponEliminaSens dubte, el millor que pot passar és trobar un bes que ens espera a casa. Millor que un ram d'herbes oloroses, pel meu gust.
ResponEliminaPetons d´espígol a la porta, petons de benvinguda.
ResponEliminaMolt bonic Carme!
Bon dia, Carme, amb besadetes d'espígol i romaní!....
ResponEliminaQue bonic!
ResponEliminaBon dia artista! :)
Com a bona maga que ets, Carme, de les paraules com del dibuix, has aconseguit que la flaire de les herbes oloroses m'arribi fins aquí. T'ho prometo, la percebo!!
ResponEliminaSentors ben trobades,
ResponEliminaa casa i al camp.
Espígol, romaní, farigola, salvia... adoro les herbes oloroses que tu dius! Són part de mi!
ResponEliminadoncs no hi ha res com un bes enmig d'un camp primaveral d'herbes aromàtiques.
ResponEliminaDe moment el bes càlid es fred....tot arribarà, la primavera no tardarà.
M'agrada la pintura i el text. Bravo Carme!.
ResponEliminaUna olor única que reconeixem de qui és.
ResponEliminaHome, XeXu, si s'ha de triar, jo també triaria com tu! :)
ResponEliminaPetons, País secret!
Besadetes, Núria!
Moltes gràcies, nina! Volia dir Gerònima!
Ferran, però que guapo que t'han deixat en aquest dibuix! Molt divertit! Gràcies!
Jordi, boniques... les dues.
Alba, doncs compartirem olors!
No Garbí, no, un bes càlid mai no és fred... com pots dir TU! una coa així... et trobes bé, garbí?
Gràcies Ramon!
Montse, així m'agrada, perfecta i encantadora interpretació! :)
un petó desperta mil i un sentits.
ResponEliminaDeuen ser herbes oloroses com les que collien anys enrere, les trementinaires a muntanya...
ResponEliminaPetons,
M'encanten aquests tons de verd!!! ;-)
ResponEliminaLlàstima que amb aquest refredat no sento l'olor hehehe
aquest bes en el recer de la llar... i el regalim olorós que deixa com un estel fugaç de rastre invisible, però persistent.
ResponEliminaBesades, besades...ens calen més besades.
ResponEliminaQuin text tan delicat, Carme, igual que l'aquarel·la. Herbes oloroses, mmmm! Llàstima que les al·lèrgies no m'en deixin gaudir com es mereixen!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Cadascun d'aquests colors i aquestes pinzellades que has aplicat al dibuix i després anomenant les olors, m'has recordat la bona sensació que s'experimenta al passejar per la muntanya observant la varietat d'herbes i olorant i tocant la farigola i el romaní i gairebé sempre, collint-ne un bocinet per seguir-la olorant mentre camines.
ResponEliminaGràcies per aquest bon record.
Una abraçada.
rits, un petó suau per a tu també.
ResponEliminaM Roser, les herbes, no canvien gaire, elles. Som nosaltres que ja no sabem mirar-les. :)
Assumpta, quin refredat més llarg i durador... (que no incurable, eh?) he, he, he... que et milloris, guapa!
Preciós, Joan, millor que el meu poema!
Moltes més, Alba, moltes més!
Llàstima, galionar! suposo que amb aquest fred que ha fet... l'al·lèrgia deu millorar... espero!
Gràcies a tu, Montse!
I al mig de les herbes, la sempreviva...Amb la forma que se li vulgui donar.
ResponElimina