dijous, 18 d’octubre del 2012

Papallona a la llibreta de camamilla

D'una foto  d'en Joan Rodó


Replegaré  les  ales,  amagaré  els  colors  més  llampants  i  em faré  petita...  resistiré el temps  més  fred,  amagada  entre les  herbes.  A  vegades  quatre  fulles d'herba,  poder ser tot  un univers  interessant  i inacabable. Si inesperadament el volguessis  conèixer, vine  a buscar-m'hi. El meu univers  potser  t'agradaria  si  te'l  miressis  de ben a prop.

35 comentaris:

  1. Aquesta papallona no es menjarà el paper?

    ResponElimina
  2. Amagada entre herbes no sé si passaria gaire bé l'hivern no... brrrr! Ja començo a tremolar de fred ara!! A vegades els dibuixos més simples són els que més omplen, aquest t'ha quedat Rodó! hehehe! ara he fet un acudit jo sola.... ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba, sola, no que a mi també m'ha fet riure, el teu acudit! :)

      Elimina
  3. Fixa´t que a mi m´agrada, tot i que hi hagi molta aigua enmig per arribar al teu univers!

    Aferradeta i no t´amaguis molt, que et pugui trobar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noieta, no m'amagaria mai de qui em vol trobar! ;) Una abraçada de bona nit!

      Elimina
  4. M'agradaria el teu univers, de fet ja m'agrada i molt.
    Però no amaguis els colors ni et facis petita,
    ni repleguis les ales, perquè tens que volar i anar on tot és possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada anar on tot està per fer i on tot és possible...

      Elimina
  5. Finalment que puc veure el teu univers estic felic,.... Salutacions i bon divendres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, merike! Ja tens resolts tots els problemes per connectar-te?

      Elimina
  6. Quina sensació més plaent em provoca pensar que hi ha universos que es poden tocar i que pots caminar-hi sense sentir el temor a perdre't.
    Gràcies, Carme! No tinguis cap dubte que m'encantarà buscar-t'hi.

    ResponElimina
  7. Quines fotos tan boniques hi ha al bloc d'en Joan Rodó.
    I quina versió tan encertada n'has fet tu amb el teu dibuix.
    Molt maco, Carme.

    ResponElimina
  8. quan he vist el teu dibuix he pensat,ostres..em recorda una foto meva,i sí,després he vist l'enllaç al meu bloc.Gràcies per la publicitat!hahahaaa...
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, demà una altra, doncs... però saps? em perdo tant... viatjant de foto en foto pel teu blog, que després només he pogut posar l'enllaç de blog, però no el de la foto. No vaig saber trobar el camí de tornar-hi... llàstima. M'agrada enllaçar les mateixes fotos del dibuix.

      Demà més publicitat! ;) Un petó! Gràcies per els teves imatges!

      Elimina
    2. Carme,aquí em tens pel que necessitis.
      clica aquí i podràs canviar l'enllaç de la papallona.
      Per qualsevol dubte,només m'ho has de demanar!

      Elimina
    3. Ostres, Joan! Això és un servei a domicili: Gràcies!!!! Enllaç canviat...

      Ara es "descobreix" que vaig dibuixar mirant la foto, però vaig pintar a la meva bola... la pobra papallona, ja quedat una mica deslluïda... :D Gràcies!

      Una abraçada de bon dia!

      Elimina
  9. Ets tu que et vols fer petita com una papallona Carmeta? El teu món seria aleshores un petit jardí,
    on poder descansar les teves ales sobre els pètals d'una flor, i canviaries colors i olors per sentiments...Qui vingués al teu petit món sortiria ben amarat d'emocions, embolcallades amb la rosada del matí...Potser et faré una visiteta, en forma de libèl·lula, o de cuca de llum, o d'abella... Tu estigues a l'aguait!
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaré a l'aguait Rosereta!!!! M'encantarà la teva visita! :D

      Elimina
  10. Carme, l’univers de les papallones pot ser molt petit o, a l’inrevés, molt gran quan desplega el seu batec d’ales. Tot un món, vibrant en cada esvoletegada o arraulida sota una branca.
    Abraçades blaves, com les ales d’aquesta papallona amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja es veu de seguida que hi ha papallones més expertes que d'altres... :)
      Gràcies, abraçades ataronjades!

      Elimina
  11. I imagina què pot viure en una sola fulla, o dins de la papallona mateix. Universos cada cop més petits, però igualment complexos.

    ResponElimina
  12. què bé fer-se petita de tant en tant i arreulir-se sota les fulles..:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si a sobre ningú no et veu... aleshores ja és... genial!

      Elimina
  13. La Moleskine gegant... la llibreta de Camamilla... t'asseguro que em son tan familiars com si les tingués aquí al costat... Fas de "casa teva" un lloc especial... comparteixes el que t'agrada d'una forma tan senzilla i natural que no podem deixar de passar-hi (ni quan estem fent clauers desesperadament!! hahaha... pobre de mi, què lentaaaaa que sóc!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer pauses en una feina molt llarga és tant necessari com les hores que hi dediquem... :) Ets lenta perquè tot ho fas amb molta cura i molt polit... jo sóc ràpida i "xapussa" :)

      Avui he pensa t en tu, perquè he fet un pastís d'aniversari per una amiga que fa anys i per portar-lo tenia una capsa de cartró de pastisseria, amb el nom i tot de la pastisseria... i m'he dit la "tunejaré" com l'Assumpta i m'he copiat un dibuix meu, damunt una cartolina i he enganxa t i retallat la cartolina per adaptar-la a la forma de la capsa... Ha quedat prou bé, però es nota el meu "ramalassu" "xapussa" :)

      Elimina
  14. Resistirà!! i tant!
    M'agrada moltíssim el darrer vers "El meu univers potser t'agradaria si te'l miressis de ben a prop". Tota una declaració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No trobes que hi ha gent que tot s'ho mira de massa lluny? Com a distància? Jo sí!
      :)

      Elimina
    2. Si, i tant!! crec que si et mires les coses de lluny, com que no t'has d'implicar, en alguns casos x recels, en d'altres per por,... i ja veus, podria descobrir coses meravelloses si s'apropés.

      Elimina
  15. N.hi han que guanyen en les distancies curtes.llastima que la gent no s.acosti mes l.una a l.altra.
    Precios com sempr
    Enric.mobil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso que és llàstima que la gent no s'acosti més... :) Gràcies Enric!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari