Cascada del Cercle de Gavarnie, alta i prima abans del desgel
Barrage des Gloriettes, la presa plena fins dalt de tot i el Mont Perdut a l'horitzó.
Cercle de Troumouse
Cercle de Troumouse
Va ser l'hivern al 20 de maig, dansa de boires que van i vénen, neu que es renova, i vam buscar camins transitables i bells per reconèixer aquest món nou. Ni caminants, ni esquiadors, quietud de neu, damunt la neu. Damunt del llac, al fons de tot, el Mont Perdut, va treure al cap.
Avui t'has proposat fer la competència a en Porquet! Quines fotos més espectaculars, i quina escapada més xula. No ho he pogut evitar, en veure la primera foto he pensat en el Mur de Joc de Trons...
ResponEliminaNo m'estranya pas, que pensis en el Mur, és ben bé això, un autèntic mur natural. Ha estat una escapada espectacular!
EliminaDigne d'un catàleg d'agència de viatges.
ResponElimina:) HE, HE, HE...
EliminaÉs completament exuberant! Imatges que sembla que no puguin existir.
ResponEliminaTens raó, hi era, ho veia oi em semblava no poder copsar-ho del tot.
EliminaAi, t'ho ben prometo. Per un moment he pensat si no m'havia equivocat de blog.
ResponEliminaPerò no. El porquet ha tocat un altre tema, aquests dies.
Tampoc t'ho creuràs: em venien ganes de banyar-m'hi, en aquesta aigua tan neta.
:) jo de tu esperaria l'estiu... ;) per banyar-t'hi... no acostumo a posar fotos, és cert, però amb aquestes no m'ha pogut resistir.
EliminaSupose que t'enduries una rebequeta.
ResponEliminaI anorac i guants... :D
EliminaQuin silenci i quina pau malgrat el fred.
ResponEliminaEl castanyer d'Índies, molt bonic.
Sí, una tranquil·litat preciosa, Noves Flors!
EliminaOOOooh, quina meravella!
ResponElimina:) gràcies!
EliminaEspectaculars fotos! Quina enveja em fas...
ResponEliminaVicent
Realment espectacular... el paisatge.
EliminaQui vol el sol i la sorra amb aquestes imatges tan boniques?
ResponElimina:D Impressionants, de veritat.
Eliminales fotos espectaculars, ser qui prem el disparador de la càmera no té preu.
ResponEliminaEl que prem el disparador de la càmera, no pot parar de prémer...
EliminaAquest any l'hivern s'imposa i la primavera tímida no s'atreveix a treure el cap,
ResponEliminaSembla que no, eh? que no s'atreveix!!!
EliminaQuines fotos més increïbles i quin frrrreeeed!!
ResponEliminaMolt valenta tu!! :)
Bessets assolellats!!
Ben abrigada, lluneta. Petonassos, bonica!
EliminaFantàstic, Carme, i això que les imatges devien ser incapaces de copsar tota la grandesa del paisatge! N'hi ha per morir-se de bellesa, davant una experiencia així! Un fred que encén el cor...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Sí fantàstic... fantàstic, increïblement fantàstic! Abraçades, preciosa.
EliminaPreciós. Una meravella poder gaudir d'aquests paisatges.
ResponEliminaSí, noieta, ben bé així!
EliminaAquestes imatges m'han recordat al Tintín al Tibet, un paisatge d'aventura.
ResponEliminahe, he, he... no era el Tibet, però ho semblava una mica, sí!!! :DDDD
EliminaPreciós aquest hivern amagat al bell mig de la primavera...I fixa't, jo que no he viatjat gaire, al cercle de Gavarnie si que hi he estat. Va ser un estiu, ja fa anys, des de la Vall d'Aran on estava de vacances. Recordo que vam fer un recorregut en cavall
ResponEliminafins a dalt de tot i a la pujada molt bé, però a la baixada, feia tanta impressió, que vaig fer caminant la meitat del camí...
Petons de bona nit, Carme.
Nosaltres la vam fer a peu directament... però vam veure un grup que pujava a cavall. Tot i que no hi havia gaire gent, aquest camí era el més recorregut. No em vull ni imaginar com deu ser a l'estiu... una corrua feta...
ResponEliminaBona nit, M Roser!
Oooooooh, oh, oh, oh... Quin espectacle de la natura! Quina preciositat!! És per mirar i mirar durant molta estona!! :-))
ResponElimina:) sí que és bonic, molt!
Elimina