dimarts, 14 d’abril del 2009

Gris

En feixes ermes
i oliveres perdudes,
les margarides.

15 comentaris:

  1. Em sembla un poema-haikú tant potent que m'agradarà reescriure'l...
    una abraçada, carme!

    ResponElimina
  2. Aquest es bo , bonísssim , de vegades fas unes dianes perfectes Carmeta. El cas és que jo avui ho veig tot de colors vius i llampants estic d'un humor ins`lit , quasi diria que hauria d'anar al metge , a vore si es que tinc un atac d'alegria... Te comunico que les "cançons de la nit Benigna ja estan en màquines i que aviadet en tindrem molts exemplars per vendre ... m'ajudaras? Quin morro que tinc he? . apa una abraçadeta i molts petunets.

    ResponElimina
  3. Un bonic haikú, que podria semblar gris, però, malgrat el títol, té els colors de la primavera!

    ResponElimina
  4. A treure del lloc les llentioles de les margarides i buscar el SI final dels bons encotres encara que comencin en un panorama gris
    per el color de la terra i oliveres i potser un cel encara plujós. Tens un sarró ben ple, i per més que deixes anar productes no és buida... Capaç i capacitat. Anton.

    ResponElimina
  5. Per a donar-hi una mica vida eren necessàries.

    ResponElimina
  6. Un toc de color entre tant gris, ja va bé.

    ResponElimina
  7. Enmig de camps erms, la vida sempre lluita per sobreviure... per això em sembla que la vida ens sobreviurà, malgrat tot!

    ResponElimina
  8. els colors són grisos, però no les emocions

    ResponElimina
  9. Els teus colors Carme, sempre donan vida. Ès bonic pensar que en mig de la grisor hi ha la llum de les boniques margarides.
    La primavera ,quina explosió de vida.

    Nuria

    ResponElimina
  10. Fanal blau, l'esperaré amb impaciència! una abraçada, bonica.

    Miquel Àngel, saps aquella expressió que diu que é s tan bon venedor que vendria una neveera als esquimals? Doncs jo crec que no els vendria ni una bufanda... però no m'hi nego, no, nomé s que no confiis gaire en les meves capacitats. M'alegro molt que tinguis un atac d'alegria, encara q ue et pensis que has d'anar al metge... :)

    Montse, quan els colors em venen a trobar no puc evitar de caçar-los al vol.

    Gràcies Trini, t'he dit mai que et trobo preciosa en aquesta foto? segur que sí, perquè ho penso molts cops.

    Anton, no en vaig desfullar cap, no de margarida. Aquesta mena de dubte no fan per mi.

    Cesc eren com una claror.

    Xexu, hi anaven de meravella.

    Segur, Cèlia, la vida ens sobreviurà com a espècie humana.

    USD, les emocions sempre tenen colors és cert.

    Striper, segur que si, jo no en vaig veure pas cap.

    Núria, gràcies maca, una abraçada.

    ResponElimina
  11. Els clars i les ombres fan molt bona feina, Carme ;)
    El que sí he de dir és que el dia de la foto va ser molt especial i excepcionalment feliç. Va ser el primer i únic cop que la majoria dels padrins del Somriure ens vam reunir a "la figuereta", el tros dels meus pares. Va ser un dia preciós!

    ResponElimina
  12. Ai, m'ha fet pensar en la "meva" flor que ha crescut enmig de les rajoles grises de l'acera i una paret de formigó :-)))

    ResponElimina
  13. Precioses i únic el haikú...vaig pel següent...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari