dilluns, 30 de novembre del 2009

El final del blog


la   Mercè no li agradaven  ni les  pelis  ni els  contes de terror,  però  era  una  blocaire de  la secta  més  dura  de  la catosfera  i no sabia  com escapar-se  de  cap proposta  que  es  plantejava  a  la xarxa. Hi havia  un blog,  el  dels  365  contes  que  demanava contes  de terror  per  a omplir  tots els dies  del mes  de novembre.

Ho va  provar.  Li va  sortir   un  conte  que  més  o menys  podia  fer una miqueta de por,  no gaire  i el va  enviar  per  participar.  En  entrar al blog  365  contes, cada  dia,  veia  la  calavera  amb  el seu  somriure  fred  i  estàtic  i  aquell  gest  amb  el dit  que  li posava la pell de gallina.  Però  no era gaire impressionable  i seguia  entrant.  Es volia convèncer  que era  només  un dibuix,  però de manera  inexplicable  ella hi veia  la mort  que la  cridava...  es veia  desmillorada  dia  a dia   i  se li va  ficar  al cap que  la mort actuava ara,  a través  de la xarxa.  Mentre  notava el seu desmillorament  de salut,  de color de  pell, de força...  va  decidir  fixar-se  en  els  altres  companys  assidus  al blog.

Es  va  adonar  que els  comentaris  de la bajoqueta eren cada cop més  curts,  que  en garbí  començava  els  comentaris  però  semblava deixar-los  inacabats,  que  en Mc-Abeu,  deixava  picades  d'ullet  ;)  i  somriures  :)  per  no haver d’escriure   tant.  L'Elvira  posava  punts suspensius  per  no  acabar les  frases,  la  kweilan  mostrava la seva figura  al tren  cada  cop  més  ensorrada i decaiguda  i  la  Carme  començava a fallar algun dia.  

En  la  primera setmana de novembre,  els  comentaris  van  anar disminuint  fins que  van  desaparèixer  del tot.  El  dia  que  es  va  quedar  al llit,  va  saber  que no se'n sortiria.  Va  posar  un cop més  el blog  a la pantalla  del portàtil,  ja que la seva  addicció  no li permetia  evitar-ho.  El blog  amb  els  posts  programats,  anava  traient  un nou conte  de terror  cada  dia,  però  ja no hi havia  ningú  per llegir-los ni comentar-los.  El dia 23  de  novembre,  el conte el va penjar la  mort:  va  ocupar  tot a la pàgina  i va  fer  una riallada   de triomf.




PD:  que  cap lector  de  365 contes  se'm molesti,  ni els  esmentats  ni els no esmentats.  Va  ser  una  tria segons  el criteri  aleatori,  de citar  els  que  trobés  en el moment  d'escriure  el conte,  a l'últim  post  penjat.  I  hi eren  els  que hi eren...  

26 comentaris:

  1. Vinc de llegir el conte allà, ja he dit que em sembla una gran proposta per acabar, barrejant tot el que significa aquell blog. Molt bon relat.

    ResponElimina
  2. Molt bo i molt cert, la veritat es que ja començava a cansar el Novembre i això es reflectia en els comentaris, esperem que a partir d'ara es torni a animar una mica més.....necessitem alegries!!!!!!

    ResponElimina
  3. Opino el mateix que en Gabri. A veure si el desembre ens aporta un somriure (més vital)...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. je, je, je... molt bo!
    reconec que darrerament no hi passo gaire sovint i menys deixar comentaris.

    Ais, aquesta calavera... em feia cosa movent el dit!!! una, que és una bleda soleiada.

    ResponElimina
  5. Vinc del 365, i tal com he dit, és la cirereta perfecta per a aquest terrorífic pastís!!!

    De moment, encara hem pogut fer comentaris avui... demà serà un altre mes... o no?

    M'ha encantat!!!
    =)))

    ResponElimina
  6. Una idea molt bona. El malson de qualsevol blog! ;) (poso la picada d'ullet i així m'estalvio omplir un parell de línies més)

    ResponElimina
  7. Ja t'he comentat allà però t'ho repeteixo aquí: És molt i molt bo, un final perfecte per aquest mes de terror.
    Gràcies altra vegada per citar-me entre els components d'aquesta secta dura ;-D

    ResponElimina
  8. Molt boo Carme! a veure si fem el mes de l'amor, el mes de l'amistat...i ens oblidem del mes del terror...

    ResponElimina
  9. Tens recursos per a tot. un bon final per el final del final. Et felicito.
    Entranyable... jo m'ho he pres amb humor i fins he somrigut que ja és bo. Anton.

    ResponElimina
  10. Carai Carme per un moment he pensat que era la meva fotografia de carnet...
    Un conte interessant per la teva destresa.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  11. Vinc del 365 i he pensat que era un bon final.
    A sigut un bon mes, tot i la por.
    Segur que els que venen també seran bons.

    ResponElimina
  12. Caram Carme, molt original però a l'hora entenedor de la situació

    ResponElimina
  13. Jo lo dels comentaris no se si deu ser per la crisis.

    ResponElimina
  14. Realment un relat breu i potent. Molt bo. Acollona i tot. Ei, Carme, apart de dibuixar, també escrius molt bé!
    Com tot a la vida hi ha alts i baixos, i potser el novembre no és el mes més brillant de tots. Esperem no contagiar-nos del terror d'aquest conte i sobretot endavant!

    ResponElimina
  15. Gràcies, Xexu!

    Garbí, doncs apa! a veure si en fem uns quants de divertits!

    Sanset, va que jo te n'aporto un ara mateix, que ja ens està fent falta, a tots i a mi la primera.

    RITS, doncs ja veus el que m'ha inspirat a mi... realment antipàtica, la calavera!

    Gràcies assumpta, crec que el perill ja ha passat! :)

    SM, no estaràs afectat tu també?

    Mc, crec que ets un dels adeptes més enganxats, je, je, je... gairebé com jo!

    Elvira, això són bones propostes. Així m'agrada!

    Anton, ja es tractava d'això, precisament, de somriure...

    onatge, no em diràs que estàs tan prim! je, je, je... gràcies pel comentari

    Pep, i tant que sí! Jo he fet molta conya amb la por, però en realitat no me'n fan gaire de por aquests contes... però bé s'havia de fe r una mica d'ambientillu!

    Khalina, gràcies, una abraçada!

    Striper, mira potser ara has trobat la bona explicació!

    Gabriel, de fet jo vaig obrir el blog per escriure, això de dibuixar és un invent absolutament nou que no havia provat fins fa poc més d'un anys! Gràcies per dir-me que escric bé! Em fa més il·lusió que això dels dibuixos... perquè sé que no dibuixo bé i que tot just n'aprenc i no entenc el perquè de l'entusiasme general. Endavant!

    ResponElimina
  16. Ai! quant he vist el títol del post m'ha fet un bot el cor...La Carme plega? he pensat. Després ja he vist de què anava la cosa :-). La veritat és que no hi passo molt sovint pels 365 contes. Trobo, però, que és una iniciativa genial i n'he fet difusió en altres blogs i a gent que conec que explica i escriu contes.
    Felicitats pel conte Carme! I el que tenen d'atractiu els teus dibuixos és la senzillesa i els colors, crec jo.
    petons

    ResponElimina
  17. Fa més por aquí gran jajajaja.

    Puc dir que això no s'acaba encara, i que queden moltes històries pendents de llegir, vos ho asseguro!

    I gràcies de nou Carme per haver fet este conte tan especial per acabar el mes :)

    ResponElimina
  18. Neeeeena! M'has donat un ensurt! Jo que m'ho crec tot! Em pensava que la Bajo plegava! Molt bé aquest conte! Me l'he cregut ):

    ResponElimina
  19. Neeeeena! M'has donat un ensurt! Jo que m'ho crec tot! Em pensava que la Bajo plegava! Molt bé aquest conte! Me l'he cregut ):

    ResponElimina
  20. uf em pensava que era veritat i m'he espantat i no m'agraden els contes de por eh! però aquest m'ha agradat jeje

    ResponElimina
  21. Ei, això només és un conte, eh? Què faríem sense la nostra Carmeta??? Quin ensurt!

    ResponElimina
  22. Jo també he tingut un ensurt...No si val a fer por!!!!!

    ResponElimina
  23. Ep, que jo també estic aquí, agafa el comentari.

    Huuum, què et podria dir...

    Ah, sí!! que aquesta malcarada sempre ha de dir l'última paraula.
    Sort que la xarxa blocaire està més VIVA que mai.

    ResponElimina
  24. Fra Miquel, no plego, no! Al menys de moment. Gràcies pel teu comentari dels .

    bajoqueta, ja sé que et queda molt a corda, a tu i a tots els teus col·laboradors! Gràcies per venir fins aquí!

    Anna; és que anava de por... jo m'ho he agafat pel costat humorístic de la por. La bajo té corda llarga, afortunadament.

    Cesc, a mi tampoc m'agraden... però m'hi he intentat esforçar, i n'he fet un parell.

    No plego, no, Frannia! Gràcies per venir!

    Joana, com que era per la bajoqueta ni se'm va acudir que pensaríeu que plegava jo...

    Rafel, et veig, et veig... i el teu comentari també ha quedat. O sigui que em sembla que ja l'hem guanyada, de moment...

    ResponElimina
  25. Hauré d'entrar jo també als 365 contes, mai no he estat allí i pel que sembla ha de ser un blog molt interessant

    ResponElimina
  26. jo també hi hauré d'entrar... hi vaig?
    hale hop!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari