dilluns, 14 de març del 2011

Amb uns altres ulls -1


El paisatge  se m'ha  tornat  violeta
i es  confonen  la mar  i el cel
i la muntanya clara que em donava  llum.
Oblidaré  horitzons  massa llunyans,
per  mirar  ben a prop, on són  tots  els colors  encara.
La casa  i les  flors i el pi  vora mar.

Si ve  una  barca,  navegaré  enllà...
només  si ve  una barca...


 Jordi Dorca ha dit...



Més ençà del nord paratge,

restaré ací i ben endins,
en la casa i en les flors,
per si una barca venia.

rebaixes ha dit...



En el pensament la barca...

Els rems seran paraules
que apropen horitzons
avui que els colors es mesclen

16 comentaris:

  1. no sé què hi ha en les teves paraules que m'han rcomfortat un munt. Quan ho descobreixi, t'ho faré saber!!

    mentre tant, sols dir-te que, com sempre, és preciós!

    ResponElimina
  2. m'agraden els paisatges de color lila i millor si són a prop.

    ResponElimina
  3. Jo estic enamorada de tot, lletres i dibuixos...

    ResponElimina
  4. rits, si et reconforten per poquet que sigui...això em reconforta a mi també. Una abraçada, nina!

    Deric, les proximitats sempre omplen més que les llunyanies, oi?

    Zel, gràcies, bonica.

    ResponElimina
  5. La barca es confon amb l'escuma, però si acosta a poc a poc. Segurament quan arribi els colors seran diferents i hi haurà un de nou. El de la barca.

    ResponElimina
  6. No sé pas si vindrà una barca... Pilar, però potser sí i tens raó hi haurà un color més, el de la barca.

    ResponElimina
  7. Qui ha de voler anar enllà si aquí tenim tots aquests colors tan a prop...!!??
    Si ens ve a buscar la barca, ja estem llestos... Millor que tardi molt!!
    Com sempre, tot el que dius ens fa pensar.
    Una abraçada.

    No pateixis si no em comentes les meves imatges.Jo faig igual.Passo per aquí gairebé tots els dies i ja veus que només comento de tant en tant.

    ResponElimina
  8. felicitats, m'enamora el color de les imatges, embolicades de paraules poètiques.

    ResponElimina
  9. És veritat: també la boira té el seu vesant positiu: ens concentra en allò pròxim. En el seu fons difús (violaci és molt poètic!) apreciem més la veritat dels colors que ens envolten i ens torna a emocionar el més petit i quotidià. Sobre tot quan és dit poèticament, com tu has fet.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Montse, jo no pensava pas aquesta mena de barca... :) però m'agrada veure com els comentaris van afegint coses a les meves paraules.

    Montse, bon dia maca, gràcies també.

    Llaudal, gràcies pels teus comentaris, sempre afegeixen punts de vista i profunditats noves.

    ResponElimina
  11. Més ençà del nord paratge,
    restaré ací i ben endins,
    en la casa i en les flors,
    per si una barca venia.

    ResponElimina
  12. En el pensament la barca...
    Els rems seran paraules
    que apropen horitzons
    avui que els colors es mesclen
    .................Anton

    ResponElimina
  13. si l'esperes amb ànsia...la barca vindrà

    ResponElimina
  14. Bonic poema i imatges.M'agrda quan es confonen els blaus i violetes del paisatge, i també m'agrada que passe una barca...bsts

    ResponElimina
  15. Molt sovint, ben a prop, tenim autèntiques meravelles que ens passen desaparcebudes. Un tòpic, sí, però una realitat com un temple.

    ResponElimina
  16. M'agradaria viure en un d'aquests llocs dibuixats per tu...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari